Hem programat una sortida de dos dies per pujar els Astazús, dos dels tresmils de la Vall de Pineta. Des del fons de la vall hi ha un desnivell molt considerable, més de 1.800 metres, i per això hem fet l'ascensió en dues etapes, fent nit a l'altiplà del Balcón de Pineta, al costat del Llac de Marboré.
Avui no hem matinat gaire, ja que només havíem de fer l'aproximació, tot i que el desnivell a superar era molt considerable. Hem dinat pel camí, abans d'arribar a Pineta, i hem iniciat l'ascensió poc després de les tres de la tarda. La pujada és llarga i dura, especialment tenint en compte que anàvem molt carregats, amb la intenció de plantar les tendes al costat del llac. A poc a poc hem anat superant el desnivell mentre el sol de juliol ens anava torrant a poc a poc.
Hem arribat a la Fuente del Felqueral, una font amb abeurador on ens hem refrescat una mica abans de seguir la pujada. A mesura que anàvem pujant el sol s'anava amagant darrere les muntanyes fins que hem quedat a l'ombra i això ha fet més lleugera la pujada.
Després de superar la part més dreta de l'itinerari, anomenada El Embudo, hem arribat al Balcón de Pineta que, com indica el seu nom, és un gran mirador sobre la Vall de Pineta i les muntanyes de l'entorn.
A partir del Balcón de Pineta, el camí travessa l'altiplà amb una suau pujada fins arribar al llac de Marboré. Ens ha sorprès una mica la gran quantitat de neu que cobria la zona però al voltant del llac ens ha estat fàcil trobar bons emplaçaments per muntar les tendes en un entorn espectacular, al peu de la cara Nord del Monte Perdido.
Hem sopat voltats de muntanyes i hem anat a dormir pensant en les activitats que tenim previstes per demà, amb l'ascensió als dos pics d'Astazú.
Avui no hem matinat gaire, ja que només havíem de fer l'aproximació, tot i que el desnivell a superar era molt considerable. Hem dinat pel camí, abans d'arribar a Pineta, i hem iniciat l'ascensió poc després de les tres de la tarda. La pujada és llarga i dura, especialment tenint en compte que anàvem molt carregats, amb la intenció de plantar les tendes al costat del llac. A poc a poc hem anat superant el desnivell mentre el sol de juliol ens anava torrant a poc a poc.
Hem arribat a la Fuente del Felqueral, una font amb abeurador on ens hem refrescat una mica abans de seguir la pujada. A mesura que anàvem pujant el sol s'anava amagant darrere les muntanyes fins que hem quedat a l'ombra i això ha fet més lleugera la pujada.
Després de superar la part més dreta de l'itinerari, anomenada El Embudo, hem arribat al Balcón de Pineta que, com indica el seu nom, és un gran mirador sobre la Vall de Pineta i les muntanyes de l'entorn.
A partir del Balcón de Pineta, el camí travessa l'altiplà amb una suau pujada fins arribar al llac de Marboré. Ens ha sorprès una mica la gran quantitat de neu que cobria la zona però al voltant del llac ens ha estat fàcil trobar bons emplaçaments per muntar les tendes en un entorn espectacular, al peu de la cara Nord del Monte Perdido.
Hem sopat voltats de muntanyes i hem anat a dormir pensant en les activitats que tenim previstes per demà, amb l'ascensió als dos pics d'Astazú.
ENTRADES RELACIONADES:
GR11: Pineta - Góriz, 2001 | GR11: Parzán Pineta, 2000 | Bivac al Balcón de Pineta, 2000 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada