Via ferrada del Castellot

La via ferrada Castellot puja al cim del mateix nom, de 467 metres d'altitud, un cim poc important però que està inclòs a la llista dels centcims. A dalt hi ha les ruïnes d'un castell, que data del segle X i del que només queda en peu una torre de planta rodona. 

La via ferrada és curta i relativament fàcil (K2) i arriba pràcticament al cim després de superar un mur i una xemeneia equipats. Una característica d'aquesta via ferrada és que, encara que l'equipament és bo, en molts punts s'han d'utilitzar preses naturals i fins i tot s'ha de superar un pas escalant amb tècnica de ramonage.

Avui he vingut amb els nens a Castellví de la Marca per recórrer aquesta via ferrada. Feia molt fred però quan hem arribat el sol ja començava a escalfar. Hem deixat el cotxe al costat de l'antiga ermita de Sant Sadurní i hem iniciat l'aproximació per un camí ben marcat.

Més endavant hem deixat el camí per agafar un corriol que puja per una pedrera. Aviat hem trobat els primers passos equipats, amb unes cordes fixes que ajudaven a superar un tram de fort pendent, una mica enfangat i relliscós. 

Abans d'arribar a l'inici de la via ferrada hem superat un pas singular, el Pas del Clau, que és un curt ressalt equipat amb una cadena i alguns claus. Aquest pas, que no té cable de vida, no forma part encara de la ferrada sinó del Camí de la Drecera, que puja pel dret fins al castell.

Abans de superar aquest pas ens hem equipat amb tot el material de seguretat per poder-nos assegurar a la cadena mentre grimpàvem pel ressalt.

A dalt hem deixat la drecera per anar a buscar l'inici de la ferrada, que comença amb un mur ben dret on cal utilitzar les preses naturals, que són bones i abundants. Més amunt hi ha unes grapes que ens ajuden a superar el tram més vertical.

Després hem fet un curt flanquejament per entrar en una marcada canal per on puja la segona part de la via. Hi ha una corda de nusos que ens porta a l'entrada d'una xemeneia estreta. Aquí cal pujar un parell de passos amb oposició, amb l'ajut d'una cadena i una corda de nusos.

Hem superat tots els passos sense problemes, encara que en alguns punts he hagut d'ajudar en Jan que no arribava a les preses, i aviat hem arribat al cim, al costat de les ruïnes del castell.

La torre està restaurada i a l'interior hi ha una escala de gat que permet pujar fins a la terrassa superior. Evidentment, hem pujat a dalt, on hem pogut gaudir d'un gran panorama. Es veia tot el Penedès i moltes muntanyes, des del Puigmal fins al Montseny. Al davant mateix teníem una gran vista de Montserrat.

Hem menjat l'entrepà i hem fet volar una mica el dron abans d'iniciar el retorn al punt de partida. La baixada es pot fer per diversos camins però nosaltres hem triat el més directe, que baixa pel dret fins al Pas del Clau. Aquesta vegada l'hem fet de baixada, desgrimpant el ressalt amb l'ajut de la cadena i els claus. Finalment hem arribat a l'ermita de Sant Sadurní per iniciar el retorn a casa.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

VF Roca de la Creu, 2024

Via ferrada Teletubies, 2024

VF de la Roca Dreta, 2023

---

Montanha d'Uishèra (2.339 m) amb esquís

Avui hem estrenat la temporada d'esquí de muntanya amb l'ascensió a un cim modest, de poca altitud però molt panoràmic. La Montanha d'Uishèra és una ascensió només recomanable després de grans nevades, quan la neu arriba a cotes baixes. Avui les condicions eren bones i per això ens hem decidit a pujar aquest cim. 

El punt de partida és la població de Vilamós, a la Vall d'Aran. Al darrere de l'església surt una pista que, quan no està nevada, ens permet guanyar en cotxe una part del desnivell. Avui hem trobat la pista amb neu gelada poc després de la primera corba i això ens ha obligat a iniciar l'ascensió a 1.300 metres d'altitud.

Hem començat a caminar per la pista amb els esquís a l'esquena però aviat ens els hem calçat, inaugurant formalment la temporada d'esquí de muntanya. 

La pista puja guanyant desnivell amb llargues llaçades però nosaltres, després de seguir-la una bona estona, hem agafat una drecera que ens ha evitat un bon tram de pista amb poc pendent. La drecera ens ha portat directament a la Cabana d'Uishèra, una cabana de pastors molt ben condicionada, amb llar de foc, llenya, mobiliari i un altell-dormitori. 

Des de la cabana ja es veia, al davant mateix, el cim de la Montanha d'Uishèra amb les àmplies pales que hi porten. Hem seguit una bona traça que ens ha portat fins a un collet poc marcat a l'esquerra del cim des d'on, carenant i amb grans vistes, hem arribat amb els esquís als peus fins al cim de la Montanha d'Uishèra (2.339 m).

Feia un dia claríssim, fred però ben clar, sense cap núvol. La panoràmica era extraordinària, dominada per l'Aneto i la Maladeta. També es veien els pincipals cims de la Vall d'Aran i muntanyes més llunyanes del Pirineu Central.

Hem estat una bona estona en el cim, gaudint d'aquest gran espectacle de muntanyes abans d'iniciar el descens pel mateix itinerari. No ha estat una gran esquiada perquè la neu estava pesada i humida però hem gaudit del descens de la gran pala amb grans vistes. Després, ja per la pista i amb poc pendent, hem completat el descens fins al punt de partida. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta ascensió. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: QuercusFilms.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cap d'Estanhs, 2024

Tuc d'Aubàs, 2018

Tuc dera Pincela, 2017

---

Canal del Ninet

Ja fa uns quants anys que vaig pujar la canal del Ninet. En aquella època, l'any 2011, aquesta canal estava equipada i es podia remuntar amb l'ajut de cordes fixes. En realitat, la majoria d'aquestes cordes fixes eren cintes planes, velles i esfilagarçades, lligades als arbres o a pitons rovellats de l'època d'en Santacana. La instal·lació no era gaire segura i s'anava degradant sense cap manteniment fins que es va acabar desequipant. Ara ja només és accesible, de baixada, en ràpel.

Avui hem vingut novament a Montserrat amb la intenció de fer el descens de la canal del Ninet. Hem sortit de Can Maçana i hem fet la clàssica aproximació fins a la Portella. Després, seguint el camí de la Travessia d'Agulles, hem pujat fins passar sota la Saca Gran i poc després hem deixat el camí per pujar directament fins al capdamint de la Paret Nord d'Agulles.

Des de dalt del cingle hem pogut veure un extens panorama en el que destacaven les muntanyes del Pirineu Oriental, ben nevades des dels límits del Pallars fins al Canigó. Allà mateix, abocada al cingle, hi ha la petita agulla que dóna nom a la canal: el Ninet. Just al costat del Ninet, en una petita alzina, hi ha una instal·lació amb bagues i mallon on comença el descens de la Canal del Ninet.

Després de fer algunes fotos i posar-nos l'equipament, hem iniciat el descens amb un ràpel per la canal, inicialment arbrada però aviat neta i ben vertical. Al final d'aquest primer ràpel hi ha una segona instal·lació sobre uns grèvols però la canal aquí ja no és vertical i hem baixat uns metres desgrimpant fins a la següent instal·lació.

Un ràpel de 30 metres ens ha portat fins al punt on la nostra canal es troba amb la de la Palangana, que vam baixar fa pocs dies. A partir d'aquest punt, ja per terreny conegut, només ens quedaven els dos ràpels finals, per terreny obert i no acanalat, fins al peu de la Paret d'Agulles. 

El retorn l'hem fet resseguint el peu de la paret fins a sota mateix de la Figuereta, des d'on hem començat a baixar per un corriol desdibuixat fins enllaçar amb el camí de la Portella, per on hem retornat a Can Maçana. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya amb la col·laboració de NONSTOP.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Canal de la Palangana, 2024

Canal del Ninet, 2011

Canal de la Palangana, 2011

---

GR3: Montcortès - Saverneda

Una nova etapa del GR3, el Camí Central de Catalunya, per terres del Pallars. En aquesta etapa hem travessat la Noguera Pallaresa i l'hem remuntat durant un llarg tram fins a Saverdera, a les portes de Sort.

Com a les darreres etapes, hem comptat amb el suport logístic d'Autocars Franch, de la Pobla de Segur, que ens ha fet el transfer facilitant-nos la realització de la caminada.

A les 9 del matí ens hem reunit en el punt on havíem previst el final de l'etapa d'avui, a la carretera de Tornafort, ben a prop de Saverneda, una petita agrupació de cases. Allà ens ha recollit l'autocar i ens ha portat fins a Montcortès.

Des del pàrquing de Montcortès hem entrat en el poble per la carretera, recorrent alguns dels seus carrers. Aviat hem acabat el recorregut urbà i hem sortit per l'altra banda seguint un antic camí que travessa una magnífica roureda amb alguns exemplars realment monumentals.

Hem anat a parar a la carretera per entrar a Bretui, que també hem travessat pels seus carrers, i hem seguit per un camí, també vorejat de roures. Aviat hem començat a veure Peramea, una mica allunyat i enlairat sobre un petit turó. El camí, ara amb alguns trams empedrats, fa un petit sifó i acaba pujant a Peramea entrant a la seva plaça major on hi ha uns antics safareigs.

Hem seguit baixant en direcció al fons de la vall, on aviat hem començat a veure la Noguera Pallaresa i les primeres cases de Gerri de la Sal. Hem entrat a Gerri, baixant pels seus carrers fins travessar la carretera N260 i després, per un carrer estret, hem anat a buscar l'antic pont de pedra per on hem travessat la Noguera Pallaresa.

A partir d'aquest punt, el GR ressegueix la Noguera Pallaresa per la seva riba esquerra, remuntant-lo amb suaus pujadas i baixades. La primera part d'aquest camí de ribera coincideix amb el camí d'accés al Santuari de la Mare de Déu d'Arboló des de Gerri. És un camí molt popular perquè en el santuari es fan aplecs i pelegrinatges des de fa molts anys.

El santuari és un edifici d'estil romànic molt ben conservat. Estava tancat però ens hem aturat al costat per esmorzar una mica i fer la foto de grup. Després hem seguit pel camí de ribera, riu amunt, durant una bona estona, amb petites pujades i baixades. Cap al final, després de travessar el Barranc de Roca Gran per un petit pont de fusta, el camí puja força fins trobar una pista per on, ja en suau baixada, hem arribat al final de l'etapa. 

Inicialment teníem previst acabar l'etapa a Saverneda però avui teníem concertat el dinar a Sort i, per no arribar massa tard, l'hem escurçat una mica acabant a la carretera de Tornafort, poc abans de Saverneda. Després ens hem desplaçat al restaurant Pas de Telmo de Sort, on hem gaudit d'un magnífic menú.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Villella - Montcortès, 2024

GR3: Malpàs - Vilella, 2024

GR3: Viu de Ll. - Malpàs, 2024

---

Barranc de la Sarah i VF Urquiza-Olmo (K3)

Avui la previsió del temps era força dolenta però cap a ponent la méteo donava un pronòstic una mica millor, de manera que ens hem desplaçat fins a la Vall d'Àger, al peu del Montsec d'Ares, per fer una activitat barranquista.

El Barranc de la Sarah és un afluent del Barranc de la Pardina i està equipat amb una sèrie de ràpels, no massa llargs ni especialemt difícils però en un magnífic entorn natural, envoltat pels cingles del Montsec. A més, la tornada es pot fer de divereses maneres però una d'elles, la que finalment hem seguit, puja per una via ferrada fent encara més atractiva l'activitat.

Tant el barranc com la via ferrada han estat equipats per en Joaquín Olmo i els seus col·laboradors i això és una garantia de qualitat en aquesta mena d'equipaments.

Hem arribat de bon matí a la Vall d'Ager i, després d'esmorzar en el bar de la gasolinera, hem pujat en cotxe per la petita carretera del Coll d'Ares fins agafar un trencall que porta a les ruïnes del Castell de Sant Llorenç. La darrera vegada que vam recórrer aquesta pista era una mica precària i calia anar amb compte amb el cotxe. Avui hem tingut la petita sorpresa que la pista estava perfecta, al menys fins a un gran dipòsit d'aigua, poc abans d'arribar al castell. Hem suposat que els bombers pugen amb camions per omplir el dipòsit de prevenció d'incendis i per això han arreglat la pista.

El  final no era tan bo però l'hem passat sense problemes fins al peu del castell, on hem deixat el cotxe per iniciar l'aproximació al barranc.

El camí voreja el cingle sota les ruïnes del castell, on hi ha moltes vies d'escalada, i segueix planejant amb grans vistes fins a la capçalera del barranc.  Hem baixat desgrimpant alguns fàcils ressalts fins al primer ràpel, on hi ha un passamans per assegurar el pas fins a la instal·lació.

El descens és fàcil i l'entorn és extraordinari, amb els cingles del Montsec i la visió del pantà de Canelles al fons de la vall. Hem fet un total de vuit ràpels, alguns amb petits trams volats, fins arribar a la confluència amb el Barranc de la Pardina, on acaba el descens.

Aquí teniu el vídeo de la primera part de l'activitat d'avui: el Barranc de la Sarah. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

 

Quan estàvem baixant els darrers ràpels, ha començat a plovisquejar. No era un xàfec però aviat estava tot mullat, de manera que hem decidit tornar pel camí evitant la via ferrada, que no era la millor opció amb la pluja que queia i la possibiltat que la cosa anés a més. 

Hem començat a pujar pel camí però no l'hem encertat i, després d'alguns dubtes i desorientacions, hem acabat al peu de la Cascada Federica, el ressalt principal de la via ferrada Urquiza-Olmo. En aquesta situació, el més fàcil era pujar per la ferrada, de manera que ens hem equipat i hem començat a superar el mur de la Cascada Federica.  Per sort, ja no plovia i en pocs minuts hem superat la cascada, un flanquejament i un mur final acanalat. Després, hem seguit un camí que puja seguint el Barranc de la Pardina.

En molts punts, el camí no és més que una línia de fites per la llera del torrent però hem anat pujant sense problemes, superant un parell de curts ressalts equipats, fins arribar al peu del tram K5 de la ferrada, un tram que es va afegir a l'antiga via ferrada i que avui no hem volgut fer, amb la roca mullada i les cordes a l'esquena. Hem seguit pel camí i aviat hem arribat al punt de partida, sota el Castell de Sant Llorenç.

Hem baixat a Àger i hem tornat al bar de la gasolinera, on hem gaudit del seu menú diari, per recuperar-nos de l'activitat.

I aquí teniu un petit vídeo amb escenes de la via ferrada. Com l'anterior, ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Via ferrada Teletubies, 2024

Cova Negra de Corçà, 2022

VF Urquiza - Olmo, 2001

---

La Bandereta i la Canal de la Palangana

Una nova matinal montserratina, aquesta vegada per les canals de la cara nord de la Regió d'Agulles. L'objectiu principal era la Canal de la Palangana, que baixa entre aquesta roca i l'Agulla dels Espeleòlegs. De passada, hem pujat al cim de la Bandereta, un cim destacat i amb gran panorama, per la seva via Normal.

Fa uns anys, la Canal de la Palangana estava equipada amb cordes fixes i es podia fer de pujada amb l'ajut d'aquest equipament, que per altra banda era força precari. Després va ser desequipada i ara ja no és accesible si no és com a via d'escalada o rapelant com hem fet nosaltres.

Hem sortit de Can Maçana seguint el camí del refugi Vicenç Barbé. En el coll de la Portella hem deixat aquest camí per agafar el de la Travessia d'Agulles, senyalitzat amb marques vermelles. El camí puja entre roques i agulles fins al pas equipat amb una corda de nusos que supera un ressalt al costat dels Merlets. Més amunt, hem arribat a la gran terrassa situada al costat de l'Agulla del Capdamunt. Des d'aquest mirador privilegiat hem gaudit d'una gran vista de la Regió d'Agulles i hem vist també la Bandereta i l'estreta xemeneia de la seva via Normal.

Hem arribat al peu de la Bandereta, just al costat del punt on comencen els ràpels de la Figuereta. La via puja per la xemeneia que separa la Bandereta de l'Agulla dels Espelòlegs. La primera part es fa caminant però després cal encastar-se entre les parets i pujar uns metres amb tècnica de ramonage. És un tram curt i aviat hem trobat un arbre, a partir del qual hem pujat gairebé caminant, sense cap dificultat.

A dalt hi ha un collet i l'inici de la canal per on volíem baixar però abans d'iniciar el descens hem aprofitat la proximitat de la Bandereta per pujar al seu cim. És una curta escalada que no passa de tercer grau i en pocs minuts estàvem a dalt.

Feia un vent fort i gelat i el cim és petit, de manera que hem anat pujant i baixant d'un a un fins que tots hem completat l'ascensió i hem retornat al coll entre la Palangana i l'Agulla dels Espeleòlgs per iniciar la segona part de l'activitat.

El primer ràpel es fa des d'un bon arbre i baixa per una estreta xemeneia. Són uns 30 metres i acaba a l'inici d'una canal terrosa. Aquí no hi hem trobat cap instal·lació i només hi havia arbres i arbustos que no ens donaven gaire confiança. Hem muntat el ràpel en un d'aquesta arbres i hem baixat mig desgrimpant fins a un arbre més ferm on hem muntat el tercer ràpel.

Hem baixat per la canal uns 30 metres més fins a una instal·lació de parabolts en un balconet, just en el punt on la Canal de la Palangana conflueix amb la del Ninet. A partir d'aquest punt, la canal s'obre i hem baixat per una paret oberta, fent dos ràpels fins al peu de la paret.

El camí de tornada ressegueix el peu de la paret fins al punt on acaben els ràpels de la Figuereta. Després, seguint un corriol desdibuixat, hem baixat fins trobar el camí del refugi, a prop del Coll de Guirló, per baixar fins a Can Maçana.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta matinal montserratina:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Canal del Ninet, 2011

Canal de la Palangana, 2011

Escalada: Ven- Suri-Ven, 1977

---

Travessia d'Agulles

Avui hem fet, una vegada més, la Travessia d'Agulles, una activitat molt interessant que recorre tota la part alta de la Regió d'Agulles amb alguns passos equipats. Avui l'objectiu no era pròpiament la travessia, que per altra banda ja hem fet diverses vegades, sinó que més aviat era una sortida cinematogràfica.

En Joan volia prendre imatges amb el dron de tota la Regió d'Agulles per fer un vídeo i per això és ideal aquest itinerari, perquè passa per diverses terrasses panoràmiques des d'on es pot controlar fàcilment el dron mentre sobrevola les roques i agulles.

Hem iniciat el recorregut a Can Maçana, de d'on hem anat fins a la Portella. Allà comença el camí, amb antigues marques de pintura vermella, de la Travessia d'Agulles. Hem resseguit el clàssic camí superant els petits passos equipats i fent diverses aturades per fer volar el dron. Com sempre, aquest itinerari ens ha semblat magnífic, un dels més interessants de Montserrat.

Hem acabat el recorregut al Portell Estret, des d'un hem baixat fins al refugi Vicenç Barbé. Després encara hem fet un parell més de vols, un a prop del refugi en una gran terrassa i l'altre a prop del Coll de Guirló, des d'on hem obtingut bones imatges de la Paret d'Agulles. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida panoràmica amb les grans vistes aèries d'Agulles. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

TRACK (2013)

---

ENTRADES RELACIONADES:

Travessia d'Agulles, 2021

Travessia d'Agulles, 2017

Variant Travessia d'Agulles, 2014

---

Forat de Sant Ou

El Forat de Sant Ou (o Sant Hou) és una cavitat de poca complexitat, només dos pous enllaçats, situada a prop del Santuari de Montgrony. Té una profunditat màxima de 67 metres i molt poques formacions però el pou d'entrada, 30 metres a plom, és espectacular.

Tot i la poca entitat de la cavitat, amb poc recorregut, aquesta cavitat és molt coneguda. Va ser explorada per primera vegada l'any 1901 per Norbert Font i Sagué, considerat el pare de l'espeleologia catalana. Realment, arribar al fons d'aquesta cavitat amb els materials i les tècniques d'aquella època va ser una fita històrica.  Durant uns anys, el Forat de Sant Ou era considerat com la cavitat coneguda més profunda de Catalunya.

Aquest avenc també és popular per la llegenda del Comte Arnau. Segons aquesta llegenda, el comte s'amagava en aquest forat quan el perseguien i a través d'una galeria subterrània arribava fins al monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Hem deixat el cotxe a l'aparcament de les Planelles des d'on, en pocs minuts, hem arribat a la boca de l'avenc. Hi ha una tanca de fusta al voltant del forat per evitar que hi pugui caure algun excursionista.

La primera instal·lació és sobre un químic, reforçat amb alguns spits. Aviat hem trobat un reenviament que ens ha permès arribar d'una tirada fins al fons del pou perquè la corda baixa neta sense tocar paret. El pou és impressionant per la seva amplada i profunditat, amb les parets llises i verticals, sense formacions.

A baix hi ha una rampa pedregosa per on, passant sota una arcada de pedra, arribem a la boca del segon pou. El ràpel és més curt, uns 25 metres, amb dos reenviaments. A baix hi ha una petita rampa que ens porta al punt més baix de l'avenc. 

No hi ha gran cosa a veure al fons de la cavitat, de manera que aviat estàvem remuntant la corda per sortir a l'exterior. És una llarga remuntada dividida en dos trams però l'hem superat fàcilment i aviat estàvem plegant les cordes a dalt de tot.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog: Quercus Films.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent de l'Arija, 2009

Torrent de Mataplana, 2006

Excursió a Montgrony, 2005

---

Torrents de Balaguer i del Cavall

Fa un parell de mesos vaig fer la remuntada del Torrent de Balaguer i la baixada del Torrent del Cavall, una activitat matinal a Montserrat que vaig fer en solitari publicant-la com sempre en el blog. Són dues canals equipades que es poden recórrer sense gaire dificultat.

Avui he repetit aquesta mateixa activitat per acompanyar un grup d'amics que volien fer-la. Ha estat una curta matinal però, una vegada més, hem pogut gaudir de la solitud dels racons més ferèstecs de Montserrat.

Ens hem trobat al petit pàrquing situat al costat del km 7 de la carretera que va del Monestir a Can Maçana i aviat estàvem grimpant per la canal amb l'ajut de les cordes de nusos que equipen els petits ressalts que anem trobant pel torrent.

Avui estava tot ben remullat després de les darreres pluges i  el fang i la humitat ho feien tot una mica relliscós, encara que la dificultat és relativament poca. Les instal·lacions són més que precàries i algunes de les cordes fixes demanen a crits ser renovades.

Hem anat pujant, superant ressalts i canals enfangades fins arribar al Camí de l'Arrel, on acaba la part equipada de la Canal de Balaguer. Després, ja sense cap equipament, hem pujat pel mateix torrent fins al Serrat de les Lluernes.

Hem tornat a baixar fins al Camí de l'Arrel  i l'hem seguit uns minuts fins trobar l'inici del Torrent del Cavall, una altra canal equipada, per on hem baixat. L'equipament és també bastant precari i caldria una renovació de les cordes però els passos són fàcils i ben aviat hem arribat novament a la carretera per on hem retornat al punt de partida. 

Ha estat una curta matinal que hem completat en poc temps i fins i tot ens ha permès arribar a dinar a casa. 

I aquí teniu el vídeo de l'activitat activitat. Aquesta vegada ha estat produït per NONSTOP i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent de Balaguer, 2024

Canal del Cavall, 2021

Serrat de les Lluernes, 2018

---