Una nova escalada a Garraf. Aquesta vegada vam fer la via Sánchez-Reinal, la més clàssica d’aquesta paret, gairebé tota en lliure i amb una roca magnífica.
Com sempre, vam poder gaudir de la visió del mar als nostres peus mentre escalàvem.
La idea de fer aquesta via, com les altres vies que vam fer al Garraf, va venir de la lectura d’un
article
publicat en el número 663 de la revista Muntanya (octubre de 1972), amb descripció i ressenya de les principals vies de la zona.
Uns quants anys després, l’any 2018, vam tornar a la zona per fer la foto de la ressenya.
Tot havia canviat molt: la via estava parcialment coberta i a la paret hi havia una multitud de vies d’escalada esportiva.
Les vies clàssiques semblava que estaven desequipades, però la paret tenia assegurances per tot arreu, ja que hi ha tantes vies que gairebé es toquen.
A l’apartat “més informació” es pot veure la ressenya fotogràfica feta a partir d’una imatge captada amb dron.
El recorregut, les reunions i la graduació de la via són els originals de quan es va obrir.
En aquella visita a Garraf amb el dron vam fer també un petit videoclip amb algunes vistes dels penyassegats. Aquí el teniu:
RESSENYA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada