Han passat 15 anys des de la darrera vegada que vam fer la via ferrada de les Baumes Corcades. Tot i que és una activitat curta i a prop de casa, mai havíem trobat el moment de tornar-hi. Darrerament, a més, aquesta ferrada està tan massificada que fins i tot cal tramitar una autorització i demanar hora por poder accedir-hi, de manera que no teníem gaire interès en fer aquesta ferrada
Avui, en un dia fred de gener, hem tornat a les Baumes Corcades i hem gaudit novament del seu traçat, molt interessant encara que amb algunes discontinuïtats. Tot i l'ambient gelat, amb un parell de graus sota zero, quan hem arribat a peu de via ja tocava una mica el sol a la paret i a poc a poc l'ambient ha anat canviant fins que al final ja teníem calor.
L'equipament de la via és perfecte i molt segur; no hem tingut problemes per superar els seus passos, alguns molt singulars com el pont nepalès i l'escala del desplom. L'únic punt negatiu d'aquesta ferrada és la poca continuïtat, ja que entre els diversos trams de la ferrada hi ha alguns trams de caminar que resten interès a la via. També hi ha diverses escapatòries que permeten sortir de la via si no volem fer algun dels seus trams.
La via ferrada comença amb un tram vertical però no especialment difícil. Després vénen uns quants trams horitzontals per les baumes que donen nom a la ferrada; alguns es fan caminant i altres amb grapes de ferro.
El pont nepalès és molt llarg, uns 60 metres, i cal una mica d'equilibri i molta concentració per travessar-lo. No és difícil però sí espectacular; absteniu-vos si teniu vertígen... Gairebé al final de la via ferrada hi ha un petit sostre que se supera amb una escala metàl·lica penjada sobre el buit. També és un pas espectacular però sense dificultat especial encara que abans d'arribar-hi, cal superar un petit tram desplomat i després encara un altre petit tram en extraplom.
Després de superar els diversos passos de la via hem arribat al cim del Puigsagordi (984 m), punt final de la via ferrada. És un cim poc prominent, fins i tot s'hi arriba en cotxe, però està inclòs a la llista dels "centcims" de la FEEC.
El retorn és diferent del que coneixíem, ja que el camí directe per on havíem baixat en altres ocasions ara està tallat i cal baixar per la carretera. És una mica més llarg però es baixa en poc menys d'una hora de fàcil caminada.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per NONSTOP i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
3 comentaris:
Bona crónica i molt bon dia com sempre, una ferrata intensa però com dius tú sobrem els pasos de caminar entre tram i tram
A la 2007, hi ha la prova que un dia vaig passar, encara que no es veu la meva cara
Jo no sóc notari però en dono fe. Ho vaig veure.
Publica un comentari a l'entrada