L'Arbizon és un dels cims pirinencs de certa importància més desconeguts pels muntanyencs de la vessant sud dels Pirineus. El fet que no arribi als 3.000 metres i la seva situació, endinsat en territori francès lluny de l'eix principal dels Pirineus, el fan ser un cim poc conegut. Però l'Arbizon es mereix una visita, ja que es tracta d'un cim important, amb una prominència de 366 metres i un extraordinari panorama que va de l'Aneto al Balaitús.
Ja feia temps que volíem fer aquest cim i avui, finalment, hem fet aquesta ascensió. Ens hem llevat molt aviat a la nostra base d'operacions a la gîte Espace & Montagne de Fabian. Després d'un curt trajecte en cotxe passant per Vielle-Aure i Aulon, hem arribat a les Granges de Lurges, punt de partida de l'ascensió de la via normal de l'Arbizon. Hi ha un petit aparcament i d'allà mateix surt un caminet ben marcat que porta a la Cabane d'Espigous, una borda de pastors situada a la confluència de dues petites valls.
A partir d'aquest punt el camí puja amb fort pendent per la Coume d'Espigous. El dia estava emboirat però sabíem que la previsió de Méteo France era molt bona i estàvem segurs que ben aviat veuríem el sol. Efectivament, després d'una bona estona caminant entre la boira, de sobte l'hem deixat enrere i hem rebut amb satisfacció la carícia del sol.
Més amunt hem arribat al pas clau de l'ascensió, una petita canal-xemeneia que no presenta dificultats importants si les condicions de la muntanya són bones, com ho eren avui. Al peu d'aquesta canal hem trobat la Font de Cóulariot, que brolla d'una esquerda de la roca. Superada la canaleta, el camí ens ha portat ben a prop de la bretxa d'Aurey però no hi hem arribat sinó que pocs metres abans ens hem encarat directament al cim que ja es veia clarament.
Amb un darrer esforç hem arribat al cim de l'Arbizon (2.831 m). El dia era magnífic, malgrat que les valls estaven cobertes per un mar de núvols. El panorama era molt extens. Hem reconegut, entre moltres altes muntanyes, l'Aneto, el Gourgs Blancs, el Posets, la Múnia, el Monte Perdido, el Néouvielle, el Balaitús i el Midi de Bigorre. Hem fet una panoràmica circular:
Després d'una bona estona de contemplar el panorama i de menjar una mica, hem iniciat el retorn pel mateix camí de pujada. Ara la boira s'havia anat fonent i hem baixat amb bon temps fins al punt de partida a les Granges de Lurges.
Ja feia temps que volíem fer aquest cim i avui, finalment, hem fet aquesta ascensió. Ens hem llevat molt aviat a la nostra base d'operacions a la gîte Espace & Montagne de Fabian. Després d'un curt trajecte en cotxe passant per Vielle-Aure i Aulon, hem arribat a les Granges de Lurges, punt de partida de l'ascensió de la via normal de l'Arbizon. Hi ha un petit aparcament i d'allà mateix surt un caminet ben marcat que porta a la Cabane d'Espigous, una borda de pastors situada a la confluència de dues petites valls.
A partir d'aquest punt el camí puja amb fort pendent per la Coume d'Espigous. El dia estava emboirat però sabíem que la previsió de Méteo France era molt bona i estàvem segurs que ben aviat veuríem el sol. Efectivament, després d'una bona estona caminant entre la boira, de sobte l'hem deixat enrere i hem rebut amb satisfacció la carícia del sol.
Més amunt hem arribat al pas clau de l'ascensió, una petita canal-xemeneia que no presenta dificultats importants si les condicions de la muntanya són bones, com ho eren avui. Al peu d'aquesta canal hem trobat la Font de Cóulariot, que brolla d'una esquerda de la roca. Superada la canaleta, el camí ens ha portat ben a prop de la bretxa d'Aurey però no hi hem arribat sinó que pocs metres abans ens hem encarat directament al cim que ja es veia clarament.
Amb un darrer esforç hem arribat al cim de l'Arbizon (2.831 m). El dia era magnífic, malgrat que les valls estaven cobertes per un mar de núvols. El panorama era molt extens. Hem reconegut, entre moltres altes muntanyes, l'Aneto, el Gourgs Blancs, el Posets, la Múnia, el Monte Perdido, el Néouvielle, el Balaitús i el Midi de Bigorre. Hem fet una panoràmica circular:
Després d'una bona estona de contemplar el panorama i de menjar una mica, hem iniciat el retorn pel mateix camí de pujada. Ara la boira s'havia anat fonent i hem baixat amb bon temps fins al punt de partida a les Granges de Lurges.
Aquí tenim el vídeo d'aquesta ascensió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del Blog de Muntanya.
ENTRADES RELACIONADES:
 Tuc de Mauberme, 2017 |  Punta Suelza, 2016 |  Peña Telera, 2015 |
PARTICIPANTS:
Joan G. - Joan Y. - Merche - Rosa - J. Rafel
DESNIVELL: 1.418 m
Joan G. - Joan Y. - Merche - Rosa - J. Rafel
RECORREGUT: 11 km
BIBLIOGRAFIA: Pirineos, 100 cumbres, de Jordi Longás. Ed. Desnivel
MAPA:
PANORÀMIQUES:
VOL CIRCULAR:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada