dimarts, 15 d’abril del 2025

Camino Inglés: Bar Uzal - Sigüeiro

Camino Inglés
Avui hem fet la tercera etapa del Camino Inglés, des del Bar Uzal fins a la població de Sigüeiro. Ha estat una etapa més fàcil que l'anterior, gairebé sense desnivell però una mica més llarga. Hem tingut sort amb el temps perquè, tot i que el dia era gris, només ha plogut de manera intermitent i amb poca intensitat en alguns moments del recorregut.
Ahir, quan vam arribar al Bar Uzal, plovia i teníem gana, de manera que gairebé no vam veure el curiós museu d'escultures a l'aire lliure que hi ha al costat del bar. Avui no teníem pressa i hem pogut veure, amb més tranquilitat, les escultures del Bar Uzal. La més destacada d'aquestes escultures és un gran dinosaure metàl·lic, però hi ha moltes més figures, la majoria tallades en pedra.
Després de la visita al museu a l'aire lliure, hem iniciat la caminada seguint una petita carretera o pista asfaltada. Al cap d'una estona hem arribat a un petit nucli de població anomenat La Rua. Tot i que feia poc que havíem iniciat la caminada, ens hem aturat a prendre un cafè abans de seguir el nostre camí.
A la sortida del poble hem trobat un punt molt singular; una petita església anomenada Parroquia de San Pelayo de Buscas. La curiositat d'aquest lloc és una imatge situada a la façana que mira al camí. És la representació del santo degollado, un personatge amb una espasa tallant-li el coll.
Hem seguit per pistes asfaltades i alguns camins que travessen les rouredes, arribant a un altre poble, A Calle, on hi havia un altre bar. Quan hem arribat plovia molt i ens hem refugiat uns minuts sota el tendal del bar. Al cap de pocs minuts, ha tornat a sortir el sol i hem seguit el nostre camí.
Després d'una bona estona, el camí passa per sota de l'autovia i segueix per una pista al costat d'aquesta via ràpida. A partir d'aquest punt, el recorregut es torna monòton i sense la bellesa rural que havíem trobat fins ara, ja que tota l'estona anàvem a pocs metres de l'autovia. 
Després de gairebé 4 km al costat de l'autovia, hem arribat al polígon industrial de Sigüeiro, un altre tram poc interessant. Hem travessat el polígon per amples carrers entre naus industrials fins entrar a  Sigüeiro. Hem recorregut els carrers del poble fins arribar a un restaurant al centre, on hem acabat l'etapa recuperant forces amb el menú del peregrino.


ENTRADES RELACIONADES:
Ribera Sacra
A Pobra, 2022
Camino Fisterra
Fisterra, 2018
Camino Fisterra
Corcubión, 2018

PARTICIPANTS:
Camino Inglés
Ana - Elisabet - Emilio - Jaume - Jose - J. Rafel