Una nova jornada barranquista a Galícia. Seguim a la zona do Courel però avui ens hem desplaçat a una població propera, Seceda, encara pertanyent al municipi de Folgoso do Courel. L’objectiu d’avui eren les Forgas do Fial, un barranc molt estètic, amb poques dificultats tècniques però molt interessant pel seu ambient aquàtic, amb passadissos engorjats, petits ressalts, tobogans i ràpels.
Després d’un llarg viatge en cotxe hem arribat a Seceda. Es tracta d’un poble molt típic, un dels poblets més ben conservats de la zona, que va ser declarat Bé d’Interès Cultural i Lloc d’Interès Etnogràfic per la Xunta de Galicia a causa de l’extraordinari valor de la seva arquitectura tradicional.
A l’entrada del poble hi ha una petita explanada on hem aparcat per iniciar l’aproximació a peu. Hem pujat per un carrer del poble per anar a buscar un bon camí, senyalitzat amb marques de pintura groga. El camí puja suaument acostant-se al riu, que aviat hem vist per sota nostre.
Després de passar al costat d’uns quants castanyers monumentals, més que centenaris, a la vora del camí, hem arribat al punt on, segons el track que portàvem, havíem d’entrar al riu. El camí quedava uns metres per sobre del riu però hem improvisat un ràpel en un arbre per baixar a la llera.
En el fons del riu l’entorn és totalment diferent. La remor de l’aigua, les roques cobertes de verdet, la vegetació exuberant que ho cobreix tot, la penombra de l’engorjat... La singularitat d’aquest barranc és el caràcter ferruginós del terreny, que es manifesta en molts punts amb diverses tonalitats cromàtiques.
Hem iniciat el descens amb una sèrie de ràpels curts i algunes desgrimpades, sense massa dificultat. A mesura que avançàvem, el riu s’anava engorjant més i, cap al final, hem trobat els ràpels més espectaculars. En un d’ells l’aigua baixa acanalada formant uns girs que no permeten veure el final. És realment impressionant però no presenta cap dificultat especial.
Els ràpels finals són més llargs però poc verticals i es combinen amb algun curt tobogan i fins i tot amb algun petit salt. L’últim ràpel baixa al costat d’una antiga represa artificial que forma una cascada. Hem fet la foto de grup amb el rerefons de la cascada i hem completat el descens, ja caminant pel riu, fins a la carretera.
Hem anat a parar al pont de la carretera, ben a prop del punt d’inici, on havíem deixat els cotxes. En pocs minuts hi hem arribat, donant per acabada l’activitat d’avui.
I aquí teniu el vídeo de les Forgas do Fial, que aquesta vegada és obra de Penjats Films, una productora associada al Blog de Muntanya, que l'ha cedit per a tots els seguidors del blog.
ENTRADES RELACIONADES:
- Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada