Avui hem tancat el cicle d’activitats barranquistes a Còrsega amb el descens del Dardu, un barranc de gran bellesa i amb un caràcter molt singular.
Està excavat en una zona rocosa propera al mar, coneguda per la singularitat geològica del granit rosa, on l’erosió ha modelat formes capritxoses com agulles, ponts de roca i altres estructures sorprenents.
Aquesta zona, coneguda com Les Calanques de Piana, és tan singular que va ser reconeguda per la UNESCO, l'any 1983, com a Patrimoni de la Humanitat.
El barranc desemboca al mar, tot i que la part final és opcional. Si no volem tornar enrere pel mateix camí, cal comptar amb una embarcació que ens reculli a la sortida o bé nedar, durant més d’una hora, fins a la propera platja de Ficaghjola.
El Dardu està situat molt a prop de Piana, on tenim el nostre allotjament. En pocs minuts, per una carretera estreta i pintoresca que serpenteja entre roques granítiques, hem arribat al punt d’inici: un petit eixamplament a la vora de la carretera, on hem pogut aparcar.
Per un corriol, hem baixat al riu i aviat hem trobat la instal·lació del primer ràpel, curt i fàcil. Poc després hem arribat a la capçalera del ràpel més llarg de tot el descens. És un ressalt de 35 metres, amb una cascada que cau sobre un gorg en una raconada ombrívola i humida entre altes parets. El ràpel és realment impressionant i l'indret molt singular.
Poc després hem baixat un altre ràpel singular, d'uns 20 metres, amb una part volada. Aquesta primera part és la més interessant del barranc, per la llargada dels ràpels i la bellesa de l'entorn.
Després hem seguit pel riu amb poques dificultats, només alguns ràpels curts, gaudint de diversos salts i tobogans i nedant a les fresques aigües dels gorgs que hem anat trobant. Només al final, quan ja gairebé acabàvem, hem trobat un altre ràpel singular que acaba en un gorg que passa sota un gran bloc de roca. Un racó molt especial.
Poc després hem trobat un pal de fusta que ens ha indicat l'inici del camí de sortida. És un camí costerut però ben traçat i fàcil de seguir, que puja per la vall del riu de Roches Bleues. Ha estat una pujada dura però en una hora hem arribat a la carretera on ens esperava el cotxe de suport.
Després d'haver completat sis descensos de barrancs, amb el Dardu hem donat per acabada la nostra estada a Còrsega, gaudint dels millors barrancs de l'illa. Una gran experiència barranquista!
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra d'una productora associada al Blog de Muntanya: Penjats Films.
ENTRADES RELACIONADES:
Canyon de
Luquenac, 2024 |
Gourg des
Anelles, 2014 |
Gorges del
Llec, 2009 |
BIBLIOGRAFIA:
- Corse canyons, de Franck Jourdan y Jean-François Fiorina. Ed. Albiana, 2008. Itinerari núm 65 ( descripció - gràfic1 - gràfic2 ).
PARTICIPANTS:
Alícia - Carles - Eduard - Ernest - Manel - Míriam - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada