Avui hem iniciat la temporada de sortides "de tarda" amb una sortida relativament curta a un petit avenc situat molt a prop de casa, al costat de Castelldefels, encara que és al terme municipal de Sitges. L'Avenc del Mirador té un únic pou que es baixa fraccionat i arriba a una profunditat de 47 metres. És una cavitat petita però és interessant per les formacions que té, especialment a les sales finals al fons de l'avenc.
Hem arribat a primera hora de la tarda a la urbanització El Poal, de Castelldefels. A la part alta de la urbanització hem deixat al cotxe al costat de l'inici d'una pista per on hem començat a caminar. La pista arriba fins a un collet, just a la carena que baixa del Puig Solà, que marca la divisòria entre Castelldefels i Sitges.
Hem deixat la pista i començant a pujar per un corriol que seguix la carena en direcció a un esperó rocós. El camí voreja l'esperó i puja per una canaleta amb l'ajut d'una corda fixa. En realitat la corda fixa no és una corda d'escalada sinó de persiana, de manera que serveix més per indicar el camí que no pas per agafar-s'hi.
Hem arribat al punt on el GPS incicava la ubicació de l'avenc però no es veia la boca per enlloc. L'hem estat buscant una estona, amunt i avall per la carena, fins que finalment l'hem trobat. L'avenc no està sobre la carena sinó una mica més avall, en una petita canal que baixa en direcció oest.
Un cop equipats hem iniciat l'exploració, que comença desgrimpant per un forat petit fins a una petita sala. Allà hi ha el pas estret, el punt clau de l'avenc. És un forat allargat que dona entrada a la resta de pous. Havíem llegit que era un pas molt estret però que, després d'haver estat descobert per desobstrucció, s'havia eixamplat i ara, tot i ser encara molt estret, no presenta excesiva dificultat.
Hem baixat tres metres més superant, sense massa dificultat, el pas estret. Des d'aquet punt, sota l'estretament, comença el primer ràpel, de 6 metres, que enllaça amb dos ràpels encadenats de 14 i 15 m. No hem trobat reinstal·lacions a les plataformes intermitges però hem reforçat la via amb uns ancoratges naturals a sòlides columnes.
Al fons del darrer ràpel hem arribat a una sala amb moltes formacions, petita pero molt decorada. Al costat hi ha una altra sala, amb més formacions. Per accedir a aquesta sala s'ha de superra també un pas estret on el més difícil és passar sense trencar cap de les formacions que decoren el pas.
Des d'aquesta segona sala encara hem baixat a una darrera sala inferior on hem arribat al punt de màxima profunditat de la cova, a -47 m.
Després només ens quedava remuntar els pous i, el més difícil, superar de nou el pas estret però ara de pujada, amb la Llei de la Gravetat en contra. De pujada ens ha semblat fins i tot més fàcil que de baixada i hem superat el pas utilitzant el material de remuntar però també aprofitant les preses naturals, combinant la tècnica de remuntada amb croll i jumar amb la grimpada per oposició.
Finalment hem sortit a la llum del dia i hem retornat pel mateix camí donant per acabada aquesta breu sortida espeleològica en horari de tarda.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
Avenc Joan
Cabeza, 2023 |
Avenc Emili
Sabaté, 2016 |
Pic del Martell
Herboristes, 1982 |
TOPOGRAFIA:
BIBLIOGRAFIA:
- Avencs de Garraf i d'Ordal, de Víctor Ferrer Rico, publicat per l'autor, 2006
PARTICIPANTS:
Sonia - J. Rafel
2 comentaris:
Hola companys, heu portat mesurador d'oxigen ? Heu notat manca ? Gràcies.
No portàvem mesurador d'oxígen. La cavitat és petita i no vam notar cap síntoma de falta d'oxígen. Sí que vam passar calor i humitat.
Per altra banda la cavitat val la pena. Les sales inferiors molt concrecionades.
Publica un comentari a l'entrada