La Canal Roja o Tres en Ratlla és una de les canals més populars de Montserrat. Està equipada per baixar en ràpel, entre 13 i 17 ràpels en funció de la nostra habilitat per desgrimpar els ressalts que ens anem trobant a la baixada.
Hem baixat diverses vegades aquesta canal, la darrera l'estiu passat, però per la seva proximitat a casa i per la bellesa del descens i de l'entorn montserratí, sempre ens ve de gust repetir-la.
Avui el dia era gris; la temporada d'esquí de muntanya està aturada a l'espera del bon temps però la previsió meteorològica pronosticava per avui un dia gris però sense pluja i ens hem decidit a fer una vegada més el descens del Tres en Ratlla.
Hem deixat el cotxe a la Vinya Nova i hem iniciat l'aproximació a l'inici de la canal. El camí no és gaire llarg però cal pujar força fins a la capçalera del barranc. La boira tapava les parts altes de Montserrat i en alguns moments queia un plogim que, a poc apoc, ho anava mullant tot.
Just quan hem arribat a l'inici del descens, el plugim s'ha convertit en pluja i ens ha fet dubtar sobre la conveniència d'entrar a la canal. Per sort, la pluja ha durat ben poc i al cap de pocs minuts ja estàvem equipats baixant pel llit del torrent.
La roca estava mullada i les petites desgrimpades que a l'estiu vam fer sense cap problema s'havien de fer amb molta precaució perquè tot era relliscós. Hem passat el primer passamans sense problemes però el segon passamans, que a l'estiu estava desequipat, continuava igual però amb la diferència que avui el flanquejament on hi hauria d'haver una corda fixa estava mullat i relliscós.
De fet, el passamans desinstal·lat tenia la funció d'evitar un petit gorg que ens obligaria a mullar-nos els peus si baixàvem directament. Després de valorar la situació hem arribat a la conclusió que era preferible mullar-se els peus abans que fer el flanquejament relliscós i muntar el nostre propi passamans.
Els dos primers ens hem mullat els peus però els altres dos, més espavilats, han evitat el gorg fent una petita tirolina.
Després d'aquest pas hem seguit baixant sense més problemes però amb compte perquè la roca mullada ho feia tot més difícil. Hem anat baixant tots els ràpels, ben equipats, i hem arribat a la part final on hi ha els tres ràpels encadenats que donen nom a aquest descens. Mentre baixàvem, els núvols s'havien anat obrint i quan hem arribat al tram final ha sortit una estona el sol.
El ràpel final, de 30 metres, és el més llarg del recorregut i acaba amb un tram volat d'uns 10 metres sobre la bauma dels Degotalls de Can Jorba. Sense problemes hem baixat aquest ràpel completant el descens de la Canal Roja.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Tres en
Ratlla, 2021 |
Tres en
Ratlla, 2011 |
Tres en
Ratlla, 2003 |
BIBLIOGRAFIA:
- Canals equipades, vies ferrades i altres racons equipats del Parc Natural de Montserrat, de Lídia Ill i Ivan Fernández. Publicacions de l'Abadia de Montserrat
PARTICIPANTS:
Joan C. - Toni - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada