Portem ja un parell de setmanes de mal temps però avui, tot i que el dia era gris, la previsió de le méteo no anunciava pluja ni neu. Hem aprofitat aquesta petita treva meteorològica per fer una excursió pels Rasos de Peguera. Estava previst portar les raquetes (els que en tenen) encara que pensàvem que hi hauria poca neu.
Quan hem arribat a l'aparcament de l'antiga estació d'esquí ens ha sorprès veure que hi havia força neu a la muntanya, més de la que esperàvem trobar. Fins i tot els arbres estaven emblanquinats, indicant que la nevada era recent.
Hem començat a caminar per la carretera però ben aviat l'hem deixat, prenent una pista a l'esquerra. Amb un pendent suau hem anat pujant fins que hem vist al fons les antenes de la Torreta, la primera fita de la nostra caminada. En pocs minuts hem arribat al cim de la Torreta (1.985 m), un cim secundari però amb un bon panorama. A sota mateix es veia l'esvelta silueta del Cogulló d'Estela; també es veia l'embassament de la Baells, el Santuari de Queralt i la ciutat de Berga. Les muntanyes quedaven tapades pels núvols i la boira.
Hem seguit endavant en direcció als cims principals dels Rasos, baixant al Pla de l'Orri i remuntant per l'altra banda en direcció al Pedró de Baix. Mentre baixàvem, la boira ens ha envoltat i ja no ens ha dexat en tot el dia.
Hem pujat per l'altra banda en direcció al Pedró. Els camins d'estiu estaven tapats per la neu i només ens guiàvem amb el GPS i seguint algunes traces. Hem anat buscant els millors passos pel bosc fins arribar al vèrtex geodèsic del Pedró de Baix (2.051 m). És un cim ben estrany perquè en realitat no hi ha cim sinó un piló de senyalització del vèrtex geodèsic en un punt indefinit de l'altiplà i voltat de bosc. Poc més enllà hi ha un petit monument que correspon al mateix cim, en un altre punt de l'altiplà.
Hem seguit carenant, baixant per l'altra banda a través del bosc, fins a un ample coll (Les Collades, 1.971 m). Després hem iniciat la pujada, també pel bosc, fins al cim principal dels Rasos, el Pedró de Dalt (2.077 m). També és un cim poc destacat, voltat de bosc, marcat amb una bandera i amb un llibre de signatures. El panorama també és inexistent perquè el bosc ho tapa tot.
Hem fet la foto de cim i hem iniciat el descens per l'altra banda. Hem baixat seguint un caminet pel llom de la muntanya fins trobar una pista ben ampla per on hem seguit baixant. Ara estàvem a la vessant nord de la muntanya i es notava per la quantitat de neu. L'ambient era ben hivernal, amb els arbres blancs i tot cobert de neu.
Finalment hem arribat al punt de partida, on havíem iniciat l'excursió al matí, i hem baixat amb el cotxe fins al Refugi dels Rasos de Peguera, situat poc més avall, per dinar abans de tornar a casa.
Ha estat una excursió curta però ben interessant. Hem tingut la sort de trobar les muntanyes dels Rasos de Peguera amb una important nevada, una situació que no es veu sovint i que avui ens ha fet gaudir d'un magnífic ambient de muntanya hivernal.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Cresta de
Peguera, 2019 |
Camí dels Bons
Homes, 2014 |
Rasos de
Peguera, 2006 |
PARTICIPANTS:
Albert - Joan G. - Joan Y. - Rosa - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada