Una singular jornada montserratina amb una mica de tot: excursió pels Ecos, fotografies de Montserrat, camins equipats, vols de dron i dues petites escalades, en una sortida matinal gairebé improvisada per aquesta zona, una de les més solitàries de Montserrat, allunyada de les multituds del Monestir i de la concentració de caminadors de Can Maçana.
Els seguidors del blog saben que gairebé totes les ressenyes d'escalada que apareixen en aquest blog són de producció pròpia però encara n'hi ha alguna que no ho és. En aquesta ocasió volia anar als Ecos per fer unes fotografies que em faltaven per completar les ressenyes; concretament em faltava la foto d'una via que vam obrir en una agulla de nom llarguíssim: Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix, i també em faltaven unes fotos del Cilindre, una de les agulles més característiques de Montserrat.
He deixat el cotxe a la Creu del Regató, a la carretera que porta de Can Maçana al Monestir de Montserrat i he iniciat l'excursió pujant pel camí de la Canal del Miracle. És un petit camí amb fort pendent per una típica canal montserratina que arriba fins al Coll del Miracle, una de les portes d'entrada a la Regió dels Ecos. He agafat el camí de la travessia de Montserrat i, passant per la Balma de les Pruneres, he arribat al Coll de les Comes, al peu del Cilindre. Des d'aquest punt hi ha una gran vista d'aquest monòlit i de tota la Regió d'Ecos.
He fet una llarga aturada en el Coll de les Comes, fent volar el dron al voltant del Cilindre i capturant unes magnífiques imatges, fotos i vídeos. Fins i tot he fet una panoràmica circular amb el dron, sobrevolant el cim del Cilindre:
Des d'aquí es veia, uns metres més avall, l'objectiu principal de l'excursió: l'Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix. He baixat pel bosc, passant al costat de la Balma del Cilindre, fins arribar al peu de la cara nord de l'agulla. Per aquesta banda l'ascensió a l'agulla és una curta escalada d'uns 25 metres, de tercer grau. Hi ha una savina que permet assegurar el tram final de l'escalada, quan se supera una petita panxa abans d'arribar al cim. Utilitzant la tècnica d'autoassegurança amb el reverso, he pujat fins al cim de l'Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix.
Des del cim de l'agulla es veu el Cilindre amb una nova perspectiva, tan espectacular com des del Coll de les Comes. He fet algunes fotos i he enviat el dron a fer un vol circular i la fotografia que buscava, l'aresta sud de l'agulla on fa molts anys vam obrir la Via Magda.
He baixat en ràpel i he tornat al Coll de les Comes per seguir l'excursió pels Ecos. L'objectiu ara era l'Agulla Lluis Estasen, situat a la part més alta de la carena principal de la serra. El camí de la travessia de Montserrat baixa una mica fins al Bassal dels Avellaners; poc després he deixat aquest camí per agafar un corriol que puja en direcció a la part alta dels Ecos per on he arribat al peu de l'Agulla Lluis Estasen. L'Aresta Brucs d'aquesta agulla és una escalada fàcil, un llarg llom que no passa del segon grau i un petit tram final una mica més dret, catalogat de tercer grau. He pujat fàcilment fins al peu de la bola final on hi ha un parabolt amb el qual m'he autoassegurat per forçar el pas final, fàcil però amb estimballs a banda i banda.
Des del cim de l'Agulla Lluis Estasen he pogut gaudir d'un gran panorama montserratí en totes direccions, des de Sant Jeroni fins a les Portelles. No he fet volar el dron perquè a dalt de l'agulla, abocada a la cara Nord dels Ecos, el vent era molt fort però he fet una panoràmica circular:
He baixat amb un curt ràpel el tram final i he desgrimpat la resta de l'aresta fins arribar al camí. Ja de tornada, he passat al peu de la Miranda dels Aurons, un altre balcó panoràmic, i he seguit el camí amb algun pas equipat fins al Coll del Miracle des d'on, pel mateix camí de la pujada, he baixat fins al punt de partida a la Creu del Regató.
Avui no hi ha vídeo de la sortida però a l'apartat "més informació" d'aquesta entrada del blog podeu veure dos micro-vídeos amb els vols circulars del Cilindre i l'Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix.
Els seguidors del blog saben que gairebé totes les ressenyes d'escalada que apareixen en aquest blog són de producció pròpia però encara n'hi ha alguna que no ho és. En aquesta ocasió volia anar als Ecos per fer unes fotografies que em faltaven per completar les ressenyes; concretament em faltava la foto d'una via que vam obrir en una agulla de nom llarguíssim: Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix, i també em faltaven unes fotos del Cilindre, una de les agulles més característiques de Montserrat.
He deixat el cotxe a la Creu del Regató, a la carretera que porta de Can Maçana al Monestir de Montserrat i he iniciat l'excursió pujant pel camí de la Canal del Miracle. És un petit camí amb fort pendent per una típica canal montserratina que arriba fins al Coll del Miracle, una de les portes d'entrada a la Regió dels Ecos. He agafat el camí de la travessia de Montserrat i, passant per la Balma de les Pruneres, he arribat al Coll de les Comes, al peu del Cilindre. Des d'aquest punt hi ha una gran vista d'aquest monòlit i de tota la Regió d'Ecos.
He fet una llarga aturada en el Coll de les Comes, fent volar el dron al voltant del Cilindre i capturant unes magnífiques imatges, fotos i vídeos. Fins i tot he fet una panoràmica circular amb el dron, sobrevolant el cim del Cilindre:
Des d'aquí es veia, uns metres més avall, l'objectiu principal de l'excursió: l'Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix. He baixat pel bosc, passant al costat de la Balma del Cilindre, fins arribar al peu de la cara nord de l'agulla. Per aquesta banda l'ascensió a l'agulla és una curta escalada d'uns 25 metres, de tercer grau. Hi ha una savina que permet assegurar el tram final de l'escalada, quan se supera una petita panxa abans d'arribar al cim. Utilitzant la tècnica d'autoassegurança amb el reverso, he pujat fins al cim de l'Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix.
Des del cim de l'agulla es veu el Cilindre amb una nova perspectiva, tan espectacular com des del Coll de les Comes. He fet algunes fotos i he enviat el dron a fer un vol circular i la fotografia que buscava, l'aresta sud de l'agulla on fa molts anys vam obrir la Via Magda.
He baixat en ràpel i he tornat al Coll de les Comes per seguir l'excursió pels Ecos. L'objectiu ara era l'Agulla Lluis Estasen, situat a la part més alta de la carena principal de la serra. El camí de la travessia de Montserrat baixa una mica fins al Bassal dels Avellaners; poc després he deixat aquest camí per agafar un corriol que puja en direcció a la part alta dels Ecos per on he arribat al peu de l'Agulla Lluis Estasen. L'Aresta Brucs d'aquesta agulla és una escalada fàcil, un llarg llom que no passa del segon grau i un petit tram final una mica més dret, catalogat de tercer grau. He pujat fàcilment fins al peu de la bola final on hi ha un parabolt amb el qual m'he autoassegurat per forçar el pas final, fàcil però amb estimballs a banda i banda.
Des del cim de l'Agulla Lluis Estasen he pogut gaudir d'un gran panorama montserratí en totes direccions, des de Sant Jeroni fins a les Portelles. No he fet volar el dron perquè a dalt de l'agulla, abocada a la cara Nord dels Ecos, el vent era molt fort però he fet una panoràmica circular:
He baixat amb un curt ràpel el tram final i he desgrimpat la resta de l'aresta fins arribar al camí. Ja de tornada, he passat al peu de la Miranda dels Aurons, un altre balcó panoràmic, i he seguit el camí amb algun pas equipat fins al Coll del Miracle des d'on, pel mateix camí de la pujada, he baixat fins al punt de partida a la Creu del Regató.
Avui no hi ha vídeo de la sortida però a l'apartat "més informació" d'aquesta entrada del blog podeu veure dos micro-vídeos amb els vols circulars del Cilindre i l'Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix.
ENTRADES RELACIONADES:
 Camí del Salt de la Nina, 2010 |  Agulla Alta via Magda, 1981 |  Obrint via al Cilindre, 1981 |
PARTICIPANTS:
J. Rafel, en solitari.
J. Rafel, en solitari.
RESSENYES:
PANORÀMIQUES:
VOLS CIRCULARS:
BIBLIOGRAFIA:
- Montserrat Pam a Pam, de Josep Barberà i Sauqué, Edicions de l'Abadia de Montserrat, 1977
- Roques, parets i agulles de Montserrat - 5/Regió dels Ecos, de Josep M. Rodé i Ferran Labraña, Edicions de l'Abadia de Montserrat, 1982
- Guia d'escalada, Regió d'Ecos, de David Hita, 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada