La via ferrada de les Venes de Rojalons és una de els més singulars que hem fet. A més dels passos normals de la majoria de les ferrades: murs, flanquejaments, desploms, ponts nepalesos... aquesta ferrada té un curiós sector subterrani que la fa gairebé única. Una altra singularitat d'aquesta via és que, tot i estar catalogada com a K4, en els passos més compromesos hi ha petites variants que eviten aquests passos amb una dificultat menor.
Hem arribat de bon matí a Montblanc quan tot estava cobert de boira. Tot i que la via ferrada es pot fer amb boira, aquesta situació la podia fer una mica desagradable, a més de la impossibilitat de fer bones fotografies.
Hem pres la carretera que porta al petit poble de Rojalons. La carretera puja fent diversos revolts. De sobte, en un d'aquests revolts, els ha sorprès veure el cel blau. Havíem sortit de la boira i aquí dalt, a la muntanya, teníen un magnífic dia de tardor amb bon sol.
Quan hem iniciat l'aproximació ens hem adonat que, amb les presses, la motxilla d'en Joan s'havia quedat a terra. No tenia material i ha hagut de desistir de fer la via ferrada i passar a la situació d'acompanyant/fotògraf.
Després d'una curta caminada hem arribat a l'inici de la via ferrada. L'entrada és doble: hi ha un petit desplom equipat amb preses artificials (K4) o la variant menys difìcil amb grapes (K2). En el segon intent hem aconseguit superar el petit desplom inicial i hem seguit pujant pel mur fins al primer pont nepalès.
Després del pont nepalès hem arribat, superant un mur, fins al pas de la Fe, on cal passar d'una paret a una altra amb una gran passa. Després la via segueix per un sistema de flanquejaments aeris i petits murs fins al segon pont nepalès. Poc després hi ha un pas ben desplomat, que hem evitat per la variant.
Hem arribat al cim del cingle i hem iniciat el descens per una canal en direcció a l'entrada del pas subterrani. És una profunda esquerda pero on hem entrat caminant però aviat hem trobat un passamans sobre un avenc i després un mur vertical equipat amb grapes.
Ja a prop de la sortida, hi ha dues opcions. Es pot seguir pujant pel mur, ben equipat, o anar a buscar una xemeneia amb poc equipament per on es puja alternant les grapes amb la tècnica de ramonage.
La via ferrada acaba a dalt del cingle, on comença un caminet marcat amb fites que en pocs minuts ens ha portat fins al punt d'inici de la via. Després hem tornat pel mateix camí de pujada fins al punt d'inici, on teníem el cotxe.
I aquí teniu un vídeo amb escenes d'aquesta activitat:
ENTRADES RELACIONADES:
Torrent del
Rajant, 2021 |
Ferrada dels
Patacons, 2020 |
Pas del
Duro, 2019 |
Joan C. - Toni - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada