dimecres, 22 de desembre del 2021

Cova de les Llosanques i Bòfia de la Boixadera

Cova de les Llosanques
Jornada de coves pel Berguedà. Hem visitat dues coves fàcils, sense massa requeriments tècnics però ben interessants. La Cova de les Llosanques té una entrada una mica tècnica, amb un ràpel o passamans d'uns 8 metres, mentre que l'altra cavitat, la Bòfia de la Boixadera o de Sant Jaume, es por recórrer sense cap equipament tècnic però, evidentment, amb el frontal i el casc.
Cova de les Llosanques
Hem pujat per la carretera dels Rassos de Peguera i poc després del km 9 hem deixat el cotxe iniciant l'aproximació per una pista. En poc més de mitja hora hem arribat a l'entrada de l'avenc, una escletxa estreta. Hem muntat un ancoratge en un pi i hem iniciat el descens. 
Tot i que alguna ressenya diu que es pot baixar desgrimpant o, simplement, utilitzant la corda com a passamans, nosaltres hem optat per l'alternativa més segura de muntar un petit ràpel. Hem baixat encaixonats per l'escletxa fins aterrar en un amuntegament de pedres i fang al fons de la cova.
Hi ha dues petites galeries; hem agafat la galeria principal que porta a una sala no gaire gran, on hi ha diverses formacions. Hem recorregut aquesta sala i després hem retornat a la base del ràpel des d'on hem entrat a la segona galeria que porta a una petita sala sense gaire interès.
Després de completar la visita a la cova hem remuntat el ràpel amb el material d'espéleo, encara que al Pablo júnior l'hem pujat amb ascensor utilitzant una politxa sense retorn.
I aquí teniu el vídeo de la visita a la Cova de les Llosanques. Ha estat produït per Edicions JGB i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

Bòfia de la Boixadera:
Hem tornat a agafar el cotxe i ens hem desplaçat fins al costat de la masia Casa Gomira, a prop de L'Espunyola, per fer la visita a la segona cova del dia. Una curta aproximació ens ha portat fins a la boca de la Bòfia de la Boixadera, també anomenada Bòfia de Sant Jaume. És una cova d'accés fàcil; no cal cap material tècnic i només cal enfangar-se una mica per recórrer tots els racons d'aquesta cavitat.
L'entrada a la cova és per una rampa terrosa. Després hem entrat per la galeria principal, de tipus tectònic amb grans blocs de roca. No hi ha formacions però al final de la galeria, en una sala molt gran anomenada Sala de les Bruixes, hi ha uns petits gours amb aigua. 
Després de recórrer la galeria principal hem tornat enrere fins poc abans de la boca de la cova, on hi ha l'entrada de la segona galeria. Per recórrer aquesta galeria hem travessat una gatera estreta on ens hem acabat d'enfangar. A l'altra banda hi ha una sala denominada Bany de la Princesa i després la sala final, amb diversos bassals, la més interessant de la Bòfia, amb algunes formacions. És la sala de les Campanes, anomenada així perquè hi ha un parell d'estalagmites amb aquesta forma.
Després de visitar aquesta sala hem donat per acabat el recorregut de la Bòfia de la Boixadera i hem retornat al punt on havíem deixat el cotxe iniciant el retorn a casa.
I aquí teniu el vídeo de la Bòfia de la Boixadera. Com l'anterior, ha estat produït per Edicions JGB i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Cova d'en
Salvi, 2021
Bòfia dels
Prats, 2020
Cova de la
Taverna, 2019

TOPOGRAFIA:
Cova de les Llosanques
Bòfia de Sant Jaume
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Blog de Muntanya
Joan G. - Pablo - Pablo júnior - J. Rafel