dissabte, 17 de juny del 2017

Ascensió al Tuc de Maubèrme (2.880 m)

Ja feia molts anys que teníem el Mauberme a la llista d'activitats previstes. És un cim tan prominent (gairebé 800 m) i amb una silueta tan característica que es veu des de tot arreu, despertant l'interès per pujar a aquesta talaia de primer ordre. Ahir al vespre vam arribar al refugi de Salardú, on ens esperaven amb la taula parada. Vam anar a dormir aviat i avui a les 5 del matí ens ha sonat el despertador. Després d'esmorzar al refugi i d'un petit recorregut en cotxe fins al pont de la Borda de Lana, a les 6 començàvem a caminar. La primera part del recorregut és per una pista que sobre el mapa sembla molt llarga però avui, amb la fresca del matí, hem fet gairebé sense esforç aquest recorregut, fins a la Cabana de Calhaus, un petit refugi de pastors tancat amb clau. Hem deixat la pista pujant pel dret fins enllaçar amb el GR211, una variant del GR11, i arribant al Llac de Montoliu. És un gran llac situat sota la cara més escarpada del Mauberme. El camí voreja els cingles per atacar el cim per la cara oest, per on un corriol ben marcat supera la part més dreta de l'ascensió. Finalment hem arribat al cim del Tuc de Mauberme (2.880 m) quan passaven pocs minuts de les 10 del matí. El dia era magnífic i, malgrat la calor, a aquesta hora del matí la visibilitat era molt bona i el panorama molt extens en totes direccions. Hem fet diverses panorámiques amb la infinitat de muntanyes que es veuen des d'aquest gran mirador. Es veia el Mont Valier, les muntanyes del Pirineu de Lleida, el massís de la Maladeta, el Posets, el Vignemale i el Néouvielle...
Després hem fet la panoràmica circular:

Hem estat una estona en el cim, gaudint del panorama i menjant una mica, abans d'iniciar el retorn, pel mateix camí de pujada. A les dues de la tarda ja érem en el punt de partida. Hem dinat i hem iniciat el llarg retorn en cotxe, satisfets per have
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, realitzada per la productora pròpia del Blog, Quercus Films. La banda sonora del vídeo és obra del grup TAHADI, acompanyat per String Quartet, que ens han autoritzat l'ús de la seva música en els vídeos del blog.  




ENTRADES RELACIONADES:

Tuc dera
Pincèla, 2017
Mont
Valier, 2014
GR10: Araing -
Grauillés, 2008

ASSISTENTS: Luis - Pablo - J. Rafel
DESNIVELL: 1.354 m
RECORREGUT: 18'5 km.
HORARI: 8 h 

8 comentaris:

Anònim ha dit...

En el álbum de fotos parece haber pocas de la bajada.
El pájaro loco se comportó como un campeón.

Blog de Muntanya ha dit...

Pues me parece que hay una docena...

Y el pájaro, como ves, ya sabe volar solo...

Pablo sanz ha dit...

Cada vez mejor las tomas del dron.Y la escena de las bebidas, pasará a la historia como uno de los momentos más emocionantes y conmovedoras del cine

Blog de Muntanya ha dit...

Pues las tomas del dron sirven para mostrar lo pequeños que somos en la inmensidad de la montaña pero también para ver que, poco a poco, vamos subiendo hasta llegar al punto más alto. Creo que el pequeño esfuerzo de subir con el maletín del dron se compensa con la posibilidad de captar estas imágenes.

La escena de las bebidas quedó bien. Nuestro patrocinador principal, Coca-Cola, está estudiando aumentar la retribución de nuestro contrato de imagen, ya que esta publicidad les ayuda a contrarrestar el efecto negativo del impuesto del azúcar en su cuota de mercado. Estamos en negociaciones con Damm para que nos patrocinen también las salidas. La escena de la banda sonora de la película en la que Luis grita: "una estrella, una estrella ..." ha sido seleccionada para el próximo spot televisivo de publicidad de Estrella Damm.

En resumen: una magnífica salida.

Minuteman ha dit...

Molt bona ruta que tenim pendent.
Permetem un parell de preguntes: fins al pont de la Borda de Lana, es pot arribar amb un turisme o s'ha d'accedir amb 4x4 o cotxe una mica alt? I fins a la cabana de Calhaus, la gent arriba amb 4x4?

Moltes gràcies

Blog de Muntanya ha dit...

Fins a la Borda de la Lana es pot pujar amb qualsevol cotxe. La pista està en molt bon estat (la part inicial asfaltada)

Fins a la Cabana de Calhaus la pista no està malament. Vam veure dos cotxes pujant però no sabem si està autoritzat el tràfic. A la pàgina web del Consell d'Aran hi ha informació sobre les piestes. No està actualitzada des de maig però sembla que aquesta pista està autoritzada:
http://lauegi.conselharan.org/5681-2/?lang=ca
Per més seguretat podeu consultar al propi Consell:

lauegi@aran.org

973641801



Anònim ha dit...

Pues en el listado de asistentes no figura el que se bebió de un trago la famosa "estrella".

Blog de Muntanya ha dit...

Vaya... problema resuelto.