Avui hem iniciat una travessa de quatre dies per la zona del Néouvielle, el massís pirenenc situat íntegrament en territori francès. L'etapa d'avui ens ha de portar al refugi d'Orédon, situat al costat del llac del mateix nom. És una etapa fàcil, de fet la carretera arriba fins a la porta del refugi, però nosaltres hem volgut aprofitar l'ocasió per fer un recorregut una mica més interessant que el camí que ressegueix la carretera. A més, hem arrodonit la jornada amb l'ascensió a un cim modest però amb un gran panorama: el Soum de Monpelat.
Hem arribat al pàrquing de l'Artigusse, situat a la carretera que, des de Fabian, puja al llac d'Orédon. Hem iniciat el nostre recorregut pujant per una petita pista amb diverses llaçades que porta al Lac de l'Oule, un antic llac recrescut amb una gran presa. Hi ha un refugi i l'estació inferior d'un telecadira que forma part de les instal·lacions de l'estació d'esquí de Saint-Lary.
Hem creuat la presa per agafar un ample camí que voreja el llac per l'altra banda. Al cap de poc hem arribat a la cruïlla amb el camí que baixa del coll d'Estoudou, per on passa el GR10. Hem deixat enrere el llac, pujant per un camí amb fort pendent que entre boscos i prats ens ha portat fins al Col d'Estoudou (2.260 m). Aquí se'ns ha obert un nou panorama: teníem al davant el Pic de Néouvielle i tot el massís del mateix nom.
Des d'aquí ja només quedava una baixada de poc menys d'una hora fins al refugi d'Orédon, punt final de l'etapa d'avui, però hem volgut completar la jornada amb una petita ascensió. Al costat del coll, superant uns 200 metres de desnivell teníem el Soum de Monpelat, un cim relativament baix i sense cap dificultat però que per la seva situació privilegiada és un dels millors miradors de Néouvielle. Era una ascensió optativa, de manera que hem dividit el grup i cinc dels vuit expedicionaris ens hem posat en marxa cap al cim mentre els altres tres anaven a berenar al refugi.
En pocs minuts hem arribat al cim de Soum de Monpelat (2.474 m) i, efectivament, hem comprovat que és un gran mirador. Es veien els principals cims del massís: Campbieil, Estaragne, Turon de Néouvielle, Trois Consellers... Ens hem fixat especialment en la Bretxa de Chausenque, que demà hem de travessar en la segona etapa del nostre recorregut.
Hem fet una panoràmica circular:
Ben satisfets per l'ascensió, hem retornat al Col d'Estoudou i hem iniciat el descens final cap al refugi d'Orédon. L'antic refugi és ara un hotel-restaurant i una mica més avall s'ha construït un nou refugi de muntanya amb totes les comoditats. Després de descansar una mica ha arribat l'hora de sopar i els guardes del refugi ens han sorprés amb una sopa d'ortigues, que ens ha semblat molt bona, seguida per una carn rostida i per postres gelats diversos. Ha estat un sopar espectacular, ideal per recuperar forces pensant en la dura jornada que ens espera demà.
Hem arribat al pàrquing de l'Artigusse, situat a la carretera que, des de Fabian, puja al llac d'Orédon. Hem iniciat el nostre recorregut pujant per una petita pista amb diverses llaçades que porta al Lac de l'Oule, un antic llac recrescut amb una gran presa. Hi ha un refugi i l'estació inferior d'un telecadira que forma part de les instal·lacions de l'estació d'esquí de Saint-Lary.
Hem creuat la presa per agafar un ample camí que voreja el llac per l'altra banda. Al cap de poc hem arribat a la cruïlla amb el camí que baixa del coll d'Estoudou, per on passa el GR10. Hem deixat enrere el llac, pujant per un camí amb fort pendent que entre boscos i prats ens ha portat fins al Col d'Estoudou (2.260 m). Aquí se'ns ha obert un nou panorama: teníem al davant el Pic de Néouvielle i tot el massís del mateix nom.
Des d'aquí ja només quedava una baixada de poc menys d'una hora fins al refugi d'Orédon, punt final de l'etapa d'avui, però hem volgut completar la jornada amb una petita ascensió. Al costat del coll, superant uns 200 metres de desnivell teníem el Soum de Monpelat, un cim relativament baix i sense cap dificultat però que per la seva situació privilegiada és un dels millors miradors de Néouvielle. Era una ascensió optativa, de manera que hem dividit el grup i cinc dels vuit expedicionaris ens hem posat en marxa cap al cim mentre els altres tres anaven a berenar al refugi.
En pocs minuts hem arribat al cim de Soum de Monpelat (2.474 m) i, efectivament, hem comprovat que és un gran mirador. Es veien els principals cims del massís: Campbieil, Estaragne, Turon de Néouvielle, Trois Consellers... Ens hem fixat especialment en la Bretxa de Chausenque, que demà hem de travessar en la segona etapa del nostre recorregut.
Hem fet una panoràmica circular:
Ben satisfets per l'ascensió, hem retornat al Col d'Estoudou i hem iniciat el descens final cap al refugi d'Orédon. L'antic refugi és ara un hotel-restaurant i una mica més avall s'ha construït un nou refugi de muntanya amb totes les comoditats. Després de descansar una mica ha arribat l'hora de sopar i els guardes del refugi ens han sorprés amb una sopa d'ortigues, que ens ha semblat molt bona, seguida per una carn rostida i per postres gelats diversos. Ha estat un sopar espectacular, ideal per recuperar forces pensant en la dura jornada que ens espera demà.
ENTRADES RELACIONADES:
 GR10: Orédon Vielle-Aure, 2006 |  GR10: Bareges - Orédon, 2000 |  Acampada al Néouvielle, 1982 |
PARTICIPANTS:
Àngela, Begonya, Laura, Luis, Miquel, Paco G., Paco M, J. Rafel
DESNIVELL: +893 m, - 662 m
Àngela, Begonya, Laura, Luis, Miquel, Paco G., Paco M, J. Rafel
RECORREGUT: 9'34 km
MAPA:
PANORÀMICA:
VOL CIRCULAR:
2 comentaris:
En la panorámica de esta salida, lo que has puesto como Col de la Madamète creo que es la Hourquette d'Aubert.
El Col de la Madamète está más a la derecha y no tiene ese camino tan marcado en diagonal ascendente de derecha a izquierda.
Por una vez tienes razón. Ya está corregido.
Publica un comentari a l'entrada