Avui hem vingut a la Vall de Núria per fer una activitat relativament fàcil però força interessant. La cresta de l'Anyeller al Pic Rodó no és gens complicada, ja que només té un parell de passos de certa dificultat però que no arriben al tercer grau. A més, permet arribar per un itinerari força elegant al cim del Pic Rodó.
Hem agafat el primer cremallera que puja a Núria, el de les 7'30, i després d'esmorzar una mica hem iniciat la caminada per la Vall de Noufonts. El camí no presenta cap problema i en poc més d'una hora i mitja hem arribat al Coll de Noufonts (2.654 m). Sense aturar-nos hem passat a la vessant francesa per un camí ben marcat que en pocs minuts ens ha portat al Coll d'en Bernat (2.616 m). Aquí el camí baixa cap a la Vall de l'Estanyet però nosaltres hem deixat el camí i hem començat a carenar en direcció al pimer cim. En pocs minuts hem arribat al Pic d'Anyeller (2.645 m). És un cim amb molt poca prominència que ni tan sols apareix marcat en els mapes francesos però un cim és un cim, de manera que ens hem fet les fotos de rigor i fins i tot hem fet una panoràmica circular:
Aquí comença la cresta, que inicialment és fàcil, i hem anat avançant sense corda amb l'única dificultat d'anar buscant els millors passos per no complicar-se més del compte. Després d'una estona de progressió fàcil hem arribat a una bretxa al peu d'un petit mur equipat amb una corda fixa de nusos. Aquesta és la primera de les dues petites dificultats que presenta la cresta. Ens hem equipat i, encordats, hem superat el pas però no per on hi havia la corda de nusos sinó amb un flanquejament fàcil per la dreta del mur.
Hem seguit sense dificultat fins arribar a una instal·lació de ràpel. Hi havia un pitó i una baga posada al voltant d'una roca. Hem fet el ràpel, curt i sense massa verticalitat, i hem seguit avançant. Ja no hem trobat cap dificultat destacable i ben aviat hem arribat al cim del Pic Rodó (2.648 m). Aquest cím ja és una mica més prominent que l'Anyeller i, a més, està voltat d'espadats per on pugen diverses vies d'escalada. Per la seva situació, entre La Valleta i L'Estanyet, és un bon mirador dels cims de la zona, tot i que la proximitat del Pic de Noufonts, bastant més alt, limita la visió en direcció sud. Hem fet les fotos de cim i una nova panoràmica circular:
Hem retornat per la cresta seguint el mateix itinerari però el ràpel ara l'hem pujat grimapant sense necessitat d'encordar-nos i el pas de la corda de nusos l'hem baixat amb un curt ràpel. Finalment hem arribat al Coll d'en Bernat. Només ens quedava el retorn a Núria pel coll de Noufonts però, com que era aviat i la cresta ens havia semblat poca cosa, hem decidit pujar al Pic de Noufonts per completar la sortida amb una altra ascensió.
Hem pujat pel dret, sense cap camí però sense dificultats especials fins al Pic de Noufonts (2.861 m). És un cim bastant més alt que els anteriors i, per tant, el panorama era més extens. Es veia la Cerdanya, el Cadí, les muntanyes d'Andorra, el Canigó, el Roc de Madres... Hem fet la tercera i definitiva panoràmica circular:
Finalment, ara sí, hem iniciat el retorn a Núria. Hem baixat al Coll de Noufonts i, pel mateix camí per on havíem pujat, hem baixat fins al Santuari de Núria on hem menjat una mica mentre esperàvem la sortida del cremallera de les 17'20, l'últim del dia.
I aquí teniu la pel·licula de la jornada. Aquesta vegada no hi ha escenes de dron perquè a causa d'una errada de l'operador no s'ha gravat res...
Hem agafat el primer cremallera que puja a Núria, el de les 7'30, i després d'esmorzar una mica hem iniciat la caminada per la Vall de Noufonts. El camí no presenta cap problema i en poc més d'una hora i mitja hem arribat al Coll de Noufonts (2.654 m). Sense aturar-nos hem passat a la vessant francesa per un camí ben marcat que en pocs minuts ens ha portat al Coll d'en Bernat (2.616 m). Aquí el camí baixa cap a la Vall de l'Estanyet però nosaltres hem deixat el camí i hem començat a carenar en direcció al pimer cim. En pocs minuts hem arribat al Pic d'Anyeller (2.645 m). És un cim amb molt poca prominència que ni tan sols apareix marcat en els mapes francesos però un cim és un cim, de manera que ens hem fet les fotos de rigor i fins i tot hem fet una panoràmica circular:
Aquí comença la cresta, que inicialment és fàcil, i hem anat avançant sense corda amb l'única dificultat d'anar buscant els millors passos per no complicar-se més del compte. Després d'una estona de progressió fàcil hem arribat a una bretxa al peu d'un petit mur equipat amb una corda fixa de nusos. Aquesta és la primera de les dues petites dificultats que presenta la cresta. Ens hem equipat i, encordats, hem superat el pas però no per on hi havia la corda de nusos sinó amb un flanquejament fàcil per la dreta del mur.
Hem seguit sense dificultat fins arribar a una instal·lació de ràpel. Hi havia un pitó i una baga posada al voltant d'una roca. Hem fet el ràpel, curt i sense massa verticalitat, i hem seguit avançant. Ja no hem trobat cap dificultat destacable i ben aviat hem arribat al cim del Pic Rodó (2.648 m). Aquest cím ja és una mica més prominent que l'Anyeller i, a més, està voltat d'espadats per on pugen diverses vies d'escalada. Per la seva situació, entre La Valleta i L'Estanyet, és un bon mirador dels cims de la zona, tot i que la proximitat del Pic de Noufonts, bastant més alt, limita la visió en direcció sud. Hem fet les fotos de cim i una nova panoràmica circular:
Hem retornat per la cresta seguint el mateix itinerari però el ràpel ara l'hem pujat grimapant sense necessitat d'encordar-nos i el pas de la corda de nusos l'hem baixat amb un curt ràpel. Finalment hem arribat al Coll d'en Bernat. Només ens quedava el retorn a Núria pel coll de Noufonts però, com que era aviat i la cresta ens havia semblat poca cosa, hem decidit pujar al Pic de Noufonts per completar la sortida amb una altra ascensió.
Hem pujat pel dret, sense cap camí però sense dificultats especials fins al Pic de Noufonts (2.861 m). És un cim bastant més alt que els anteriors i, per tant, el panorama era més extens. Es veia la Cerdanya, el Cadí, les muntanyes d'Andorra, el Canigó, el Roc de Madres... Hem fet la tercera i definitiva panoràmica circular:
Finalment, ara sí, hem iniciat el retorn a Núria. Hem baixat al Coll de Noufonts i, pel mateix camí per on havíem pujat, hem baixat fins al Santuari de Núria on hem menjat una mica mentre esperàvem la sortida del cremallera de les 17'20, l'últim del dia.
I aquí teniu la pel·licula de la jornada. Aquesta vegada no hi ha escenes de dron perquè a causa d'una errada de l'operador no s'ha gravat res...
ENTRADES RELACIONADES:
 Cresta dels Llosers, 2013 |  GR10: La Perxa Carançà, 2009 |  Pic Rodó, via Curset, 1978 |
PARTICIPANTS:
Joan C. - Merche - J. Rafel
DESNIVELL: 1.110 m
Joan C. - Merche - J. Rafel
RECORREGUT: 13'5 km
PANORÀMIQUES:
MAPA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada