dissabte, 30 de març del 2024

Turó de la Creu de Gurb

Blog de Muntanya
Avui, novament amb els nens eivissencs, hem fet una excursió matinal per pujar un petit cim, el Turó de la Creu de Gurb. Com el seu nom idica, no és més que un petit turó però té un extraordinari panorama sobre la Plana de Vic i les muntanyes veïnes, a més d'una gran visió del Pirineu Oriental.
En el cim hi ha, a més de la gran creu de ferro que li dona nom, les ruïnes d'un antic castell del que no queda gairebé res i una taula d'orientació que ens indica les principals muntanyes que es poden veure des d'aquest cim. Per altra banda, tot i ser un cim de molt poca altitud, apareix en el llistat dels centcims de la FEEC.
Hem arribat de bon matí a Gurb i ens hem trobat amb la petita sorpresa que la carretera d'accés al poble estava tancada. El motiu és que al costat del poble hi ha el Bosc Encantat, un petit bosc on han instal·lat una sèrie d'escultures de fusta que representen diversos animals. A causa de la gran afluència de turistes, especialment famílies amb nens, que volen visitar aquesta atracció turística i per evitar el col·lapse del petit poble, han habilitat un aparcament als afores.
Hem deixat el cotxe a l'aparcament i hem iniciat la caminada. Per un ample camí hem arribat en pocs minuts a Gurb i hem sortit per l'altra banda seguint una pista. Vorejant camps de conreu i passant al costat d'algunes masies, hem voltat la muntanya fins a l'inici d'un corriol que puja per la vessant sud del Turó. 
El corriol puja amb fort pendent i ben aviat hem començat a veure la gran extensió de la Plana de Vic als nostres peus. Al fons es veia també tot el massís del Montseny al final de la plana. Els darrers metres són molt drets i fins i tot amb algun pas de grimpada però sense cap dificultat.
Hem arribat al cim, un petit altiplà ocupa per algunes ruïnes de l'antic castell. Des d'aquí el panorama era molt extens i fins i tot es veien les blanques muntanyes del Pirineu Oriental on destacaven el Puigmal i el Canigó. 
Hem fet unes quantes fotos i hem esmorzat una mica abans d'iniciar el retorn per un petit corriol que baixa per la part oposada al camí de pujada. El primer tram és força dret però aviat el camí es torna més fàcil  i baixa pel bosc amb pendent més suau. Hem passat per una zona de badlands i hem acabat baixant al costat del Torrent del Sitjar.
Quan ens fantava molt poc per arribar a Gurb ens ha sobtat veure molta gent per tot arreu. Aviat hem vist el motiu de tanta afluència: estàvem al Bosc Encantat. Al costat del camí hi ha divereses escultures de fusta que representen animals. 
Deixant enrere les escultures, hem entrat al poble, enllaçant amb el camí d'anada per retornar a l'aparcament, satisfets per aquesta petita excursió sense cap complicació però que ens ha permès gaudir de la natura i dels grans panorames del Turó de la Creu de Gurb.
I aquí teniu un petit vídeo amb escenes d'aquesta activitat:


ENTRADES RELACIONADES:
Pic de
Bastiments, 2023
Balma de Ses
Torretes, 2023
Camí dels
Enginyers, 2022

PARTICIPANTS:
Blog de Muntanya
Jan Miquel, Mariona, J. Rafel

divendres, 29 de març del 2024

Cova del Cau de la Guilla

Cau de la Guilla
La Cova del Cau de la Guilla és una petita cavitat de fàcil recorregut situada a la zona del Cingles de Bertí, a prop del santuari de Puiggraciós. No és una de les millors cavitats; no es pot dir que sigui maca perquè no té formacions ni grans sales però té cert interès per la seva singularitat. És una llarga esquerda molt estreta amb uns quants colzes, no apta per a persones voluminoses o amb claustrofòbia.
Els nens, ja molt experts en aquest tipus d'activitats, han gaudit del passadís i les gateres i hem completat el recorregut de la llarga galeria sense problemes.
Hem deixat el cotxe poc abans del Santuari de Puiggraciós perquè la carretera que hi porta estava tallada en aquest punt. Hem passat al costat del santuari i hem agafat una pista que baixa per un bosc d'alzines fins al Coll de Can Tripeta. 
Hem seguit la pista, que puja amb alguns trams formigonats a mitja alçada del cingle, fins a un altiplà on hem deixat la pista per agafar el camí del Grau del Traver, senyalitzat com a PR. El camí baixa per un alzinar amb trams empedrats i fent llaçades. 
Després d'una estona de baixada hem agafat un corriol senyalitzat amb fites que ens ha portat directament a l'entrada de la cova. És un camí penjat sobre el cingle però en els trams més vertiginosos hi ha passos equipats: una corda de nusos i un cable d'acer que hem utilitzat con a passamans. 
L'entrada de la cova és una esquerda estreta. Després ja tot són estretors i gateres però hem superat tots els passos sense dificultat, especialment els nens, que han gaudit molt superant les gateres i els passos estrets que calia passar de perfil.
Hem arribat a la sala final, un eixamplament provocat per un antic enfonsament de la cova, amb un amuntegament de blocs. Després de fer les fotos finals hem retornat pel mateix camí fins a la sortida i després, començant pels passos equipats, hem retornat fins al cotxe. 
I aquí teniu el vídeo de la nostra visita al Cau de la Guilla, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.


ENTRADES RELACIONADES:
Cova del
Petrecó, 2023
Cova del
Lladre, 2022
Cova de la Dona
Morta, 2022

RESSENYA:
Cau de la Guilla
DOCUMENTACIÓ:
  • La cueva del Cau de la Guilla, de Rosa González. Article publicat en el núm 1 de la revista del SIE (Secció d'Espeleologia del Centre Excursionista Àliga).
PARTICIPANTS:
Cau de la Guilla
Jan Miquel - Mariona - J. Rafel