diumenge, 28 de juny del 2026

Ascensió al Pic de Nérassol (2.633 m)

Nérassol
Fa uns dies vam posar punt final a la temporada del grup de senderistes completant el recorregut del GR2 entre Aiguafreda i Granollers. Tanmateix, en aquest grup hi ha una tradició ben arrelada: acabar la temporada amb l'ascensió a algun cim. Habitualment es tracta de muntanyes relativament fàcils, a l'abast de qualsevol caminador i, sempre que és possible, diferents dels cims més clàssics i coneguts que gairebé tothom ja ha pujat.
Aquest any hem triat el pic de Nérassol, situat a l'Ariège, ben a prop del coll de Puimorens. És un cim que ja coneixem perquè és un clàssic de l'esquí de muntanya i està voltat d'altres cims també clàssics de l'esquí.
Hem dormit a la gîte d'ètape L'Hospitalité, en el poble de l'Hospitalet-près-l'Andorre, que ha estat el punt d'inici de la caminada. De bon matí, després d'esmorzar, hem sortit caminant des de la mateixa porta de la gîte, iniciant l'ascensió.
Hem plantejat l'excursió com una circular, pujant per la Vall d'Arques i baixant per la Vall de Siscar. D'aquesta manera hem recorregut dues valls, gaudint més de les muntanyes de l'Ariège.
Hem anat a buscar l'inici del camí travessant la carretera i hem iniciat la llarga pujada cap al Nérassol. El camí puja pel bosc amb fort pendent fins a un pont ben singular, format per dues grans lloses de pedra. Just en aquest punt, el camí es bifurca: a la dreta tenim el camí de la Vall d'Arques i a l'esquerra el de la vall de Siscar. 
Hem agafat el camí de la dreta que, després d'un llarg flanqueig per la base de la muntanya, entra a la Vall d'Arques. Hem recorregut tota la vall fins arribar a l'estany de Pedourrés, un petit llac recrescut amb un mur de pedra.
Des del llac ja es veia, al final d'una vall secundària que s'obria a l'esquerra, la Portella de Siscar, pas clau de l'itinerari previst. Després d'una forta pujada hem arribat a la portella iniciant el tram final de l'ascensió, pujant per un llom que ens ha portat directament al cim del Nérassol (2.633 m).
El cim és un magnífic mirador i avui feia un dia força clar, de manera que hem gaudit d'unes grans vistes. Com és tradició en aquest grup, hem celebrat l'èxit de l'ascensió obrint una ampolla de cava per fer un brindis d'altura.
Hem estat una bona estona al cim, però finalment ha arribat l'hora d'emprendre el camí de retorn. Hem desfet els darrers metres fins a la Portella de Siscar i, des d'allà, hem iniciat el descens per la vall del mateix nom. La llarga baixada ens ha permès gaudir d'una nova perspectiva d'aquestes muntanyes, amb una breu aturada a la cabana de la Besina, un petit refugi lliure.
Finalment hem arribat al pont de les dues grans lloses de pedra, on hem retrobat el camí de l'anada i en pocs minuts més hem tornat a l'Hospitalet, punt final d'aquesta excursió.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta ascensió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
PANORÀMIQUES:
Pic de Nérassol Pic de Nérassol Pic de Nérassol Pic de Nérassol
PARTICIPANTS:
Nérassol
David · Trinidad · Begonya · Àngela · Xesco · Pablo · Joan C. · M. José · Casilda ·  Lluis · Agnès · Joan G. · Maribel · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , , , ,

dijous, 25 de juny del 2026

Via Ferrada Torre de Cledes

Via Ferrada Torre de Cledes
Avui hem tancat les colònies d'estiu a la Vall d'Aran amb en Jan i la Mariona, amb una activitat diferent. Després de fer, en jornades anteriors, espeleologia, acampada, alpinisme i barranquisme, avui toca fer una via ferrada.
La via ferrada de la Torre de Cledes és curta i bastant fàcil; apta per fer-la amb nens, tot i que té passos impressionants i molt estètics. Aquesta ferrada té la singularitat que no puja només per parets de roca sinó que té un tram inicial diferent: puja pel mur d'una torre, que antigament formava part de les instal·lacions de la central elèctrica que dóna nom a la via ferrada.
Hem sortit del càmping Bedura Park, que ha estat el nostre centre d'operacions aquests dies, i en pocs minuts estàvem al punt d'inici de la via ferrada, perfectament equipats amb dissipador, casc i arnès.
La via comença amb una vella escala metàl·lica, que segurament ja hi era abans que muntessin la ferrada. Després segueix pel mur de la torre, perfectament vertical i molt ben equipat, amb els esglaons molt propers. 
Després d'un flanqueig aeri, hem arribat a un altre pas clau: el pont nepalès. Només són 8 metres però el buit és impressionant. Els cables estan a poca alçada i en Jan ha pogut passar perfectament superant el pas clau.
Ja en zona de roca, la via seguiex pujant fins a una gran esplanada, com una terrassa penjada. Hem aprofitat la comoditat de l'indret per beure aigua abans de seguir pujant. La part final és un mur d'uns 40 metres que comença amb molt poc pendent i, a poc a poc, es va redreçant fins acabar en un petit desplom que ha posat a prova la nostra força de braços.
Tant en Jan com la Mariona han superat tots els passos sense cap problema i en poc temps estàvem a l'altiplà superior, on hi ha un petit mirador. Només quedava el retorn al punt de partida, curt i fàcil, per un corriol que baixa pel bosc.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat:
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Via Ferrada Torre de Cledes
PARTICIPANTS:
Via Ferrada Torre de Cledes
Jan Miquel · Mariona · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , , ,

dimecres, 24 de juny del 2026

Ascensió al Montlude (2.518 m)

Montlude
Amb les primeres llums ens hem llevat en el campament que ahir al vespre vam muntar al costat de l'Estanh Long de Vilamòs. Hem encès el fogonet per escalfar la llet i poc després ens hem posat en marxa en direcció al cim del Montlude.
Des del llac hem pujat a la cabana de l'Estanh Long. És una antiga cabana de pastors, habilitada com a refugi lliure força confortable.
El camí del Montlude comença al costat de la cabana, on hi ha un pal indicador. És un corriol ben marcat que s'enfila amb fort pendent fins a un petit altiplà on es troba l'Estanh Redon. Des d'aquí el camí voreja la base de la muntanya fins a l'aresta est, molt panoràmica, que seguim fins al cim. Durant tot el recorregut, i especialment des de l'aresta final, les vistes són extraordinàries en totes direccions.
Finalment, quan encara no eren les 9 del matí, hem arribat al cim del Montlude (2.518 m). Tal com esperàvem, el panorama és molt extens des d'aquest cim. A més de l'Aneto i la Maladeta, els cims més destacats, hem vist el Bessiberri, el Mauberme, el Perdiguero, el Néouvielle i moltes més muntanyes.
Hem estat una estona al cim fent fotos i mirant l'extens panorama, abans d'iniciar el retorn, que hem fet seguint el mateix itinerari de pujada. 
En poc temps hem arribat al campament i, després de desmuntar la tenda i recollir el material, hem seguit baixant fins al punt on ahir vam deixar el cotxe, on hem donat per acabada l'excursió.
I aquí teniu el vídeo del Montlude, obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
PANORÀMIQUES:
Montlude Montlude Montlude
PARTICIPANTS:
Montlude
Jan Miquel · Mariona · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , , , ,

dimarts, 23 de juny del 2026

Barranc de Bausen

Barranc de Bausen
Avui hem fet una activitat lúdica i refrescant. A la Vall d'Aran s'han sobrepassat els 35 graus de temperatura i teníem moltes ganes de refrescar-nos bé. 
El Barranc de Bausen és curt i relativament fàcil. Només té dos ràpels obligats i és molt aquàtic i divertit, ideal per iniciar-se en el barranquisme o per fer amb nens. A més, l'aproximació i el retorn són immediats si tenim un cotxe de suport, i avui el teníem: la Magda ens ha acompanyat a l'entrada del barranc i ens ha recollit a la sortida.
Després de la curta aproximació, ens hem equipat amb els neoprens per iniciar el descens. Corria força aigua i aviat estàvem en remull baixant pel riu. La primera part és oberta: el riu baixa per un bosc sense gaire pendent, amb gorgs, ressalts i tobogans.  Els nens han gaudit molt en aquesta primera part, especialment en un curt pas subterrani per on l'aigua circulava encaixonada entre les roques..
De sobte, el riu s'ha engorjat i hem arribat al sector final on es concentren les petites dificultats del descens. Una corda de nusos ens ha ajudat a baixar un ressalt d'uns dos metres.
Poc després hem baixat un petit ràpel d'uns 6 metres i finalment una bonica cascada d'uns 6 metres amb caiguda a un gorg gran i profund. Els nens no han fet ràpel sinó que els he baixat amb el cordino per fer més fàcil la maniobra.
Després encara hi ha dos ràpels més però són evitables. En un d'ells hi ha una instal·lació curiosa, com un ràpel guiat, que ens ha fet pensar que es tractava d'una zona de pràctiques. Nosaltres hem baixat pel costat amb una curta desgrimpada. Ja al final del barranc hem agafat un caminet que ens ha portat fins a la carretera, on ens ha recollit la Magda.
Sessió de tarda: Després de dinar i passar una estona a la piscina del càmping, a mitja tarda ens hem posat novament en marxa, aquesta vegada per iniciar l'ascensió al Montlude, que tenim programada per demà. Avui el pla previst era pujar fins a l'Estanh Long de Vilamòs i plantar la tenda per fer demà l'ascensió al cim.
Hi ha una llarga pista que surt de Vilamós i arriba ben a prop de l'estany. No sabíem si es podia arribar en cotxe però hem tingut molta sort: la pista era transitable fins al punt on havíem previst l'inici de la caminada. Des d'aquest indret hem pujat caminant i en poc més d'una hora ja estàvem plantant la tenda de campanya al costat de l'estany. Una acampada d'alçada que ha estat una nova aventura per als nens.
I aquí teniu el vídeo del Barranc de Bausen, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Ressenya
PARTICIPANTS:
Barranc de bausen
Jan Miquel · Mariona · J. Rafel
2 comentaris:
Etiquetes: , , , ,

dilluns, 22 de juny del 2026

Botet de Casa Rei

Botet de Casa Rei
Hem iniciat una estada de quatre dies als Pirineus amb una singular activitat subterrània. De camí cap a la Vall d'Aran, ens hem aturat a la Terreta per explorar el Botet de Casa Rei. Es tracta d'una cavitat de certa importància, en roca conglomerada, formada per galeries llargues i estretes, amb algunes gateres. 
La cova té un recorregut total d'uns 1.500 metres i acaba en una zona amb diversos sifons, que encara estan en fase d'exploració. Nosaltres hem fet un llarg recorregut per la galeria principal fins a un pas inundat, poc abans del primer sifó, on acaba la part principal de la cavitat, abans dels sifons que només es poden superar amb un equip de submarinisme.
La cavitat està molt a prop de la població abandonada d'Esplugafreda i al costat d'una masia enrunada amb el mateix nom que la cavitat: Casa Rei. Hi ha una pista que puja a aquest poble i fins i tot arriba a un minut de la cova però està en mal estat, de manera que hem deixat el cotxe més avall, a prop del barranc d'Esplugafreda, i hem fet el recorregut d'aproximació a peu.
És un recorregut curt però avui era especialment dur a causa de la intensa calor. En poc menys d'una hora hem arribat a la boca de la cova, protegida per un tub d'acer dels despreniments de terra i pedres procedents de la pista..
Després d'equipar-nos, hem iniciat l'exploració de la cova, que comença amb unes gateres molt estretes, realment selectives, que han posat a prova la moral de la tropa. Els nens han superat els obstacles sense massa problemes i aviat estàvem a les primeres sales, on ja ens hem pogut posar drets.
Ben aviat hem arribat a una bifurcació. Pujant per una galeria estreta a l'esquerra, hem arribat a una petita sala amb una bella colada. La galeria no té continuïtat i hem tornat enrere fins a la galeria principal, que a partir d'aquest punt és més ampla i fàcil de seguir. 
Seguint per la llarga galeria hem trobat diversos sectors interessants, amb algunes formacions, curts passos estrets i un petit gour. Més endavant, la galeria ha iniciat una suau baixada que ens ha fet intuir que aviat arribaríem als sifons.
Finalment hem arribat a un pas inundat. No era el primer sifó, com hem pensat en veure'l sinó un pas inundat poc abans del sifó. Hem superat el pas, mullant-nos una mica, fins a l'altra banda, on la galeria continua. Hem avançat encara uns metres però aviat hem donat per acabada l'exploració, iniciant el retorn.
Com és habitual, els passos estrets i les gateres són més fàcils de tornada perquè anem cap a la llum i no hi ha la incògnita del que podem trobar més endavant. Aviat hem arribat a la sortida, on ens esperava un ambient molt calorós, que ens ha fet anyorar la frescor de les aigües subterrànies. 
Hem baixat fins al punt de partida per seguir viatge fins a Bossost, a la Vall d'Aran, que serà la nostra base d'operacions per a les activitats que tenim programades els propers dies. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta exploració subterrània. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Botet de Casa Rei
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Botet de Casa Rei
Jan Miquel · Mariona · J. Rafel
4 comentaris:
Etiquetes: , , , , ,

dimarts, 16 de juny del 2026

Xurrador de Penyagalera (Toll de Vidre)

Toll de Vidre
El barranc del Xorrador de Penyagalera, més conegut com a barranc del Toll de Vidre, pertany a la categoria de grans verticals. El seu ràpel principal, de 110 metres volats, el fa mereixedor d'aquesta categoria. Està situat a la part aragonesa del Massís del Port però molt a prop d'Arnes.
Ahir al vespre vam arribar a l'aparcament del Toll de Vidre, un lloc molt popular perquè a l'estiu hi ve força gent per banyar-se en el gorg. Hem dormit en el cotxe i de bon matí, abans de les 7, ens hem reunit amb la resta de la colla, que avui era nombrosa.
Hem iniciat l'aproximació per una pista que en dos minuts ens ha portat al riu d'Algars, que en aquest sector marca el límit administratiu entre Catalunya i Aragó. Hem travesat el riu a gual, seguint per la pista i després per un corriol fins al Coll de Pelele. 
Des del coll es pot pujar directament al cim de Penyagalera per un corriol amb petites grimpades seguint una petita cresta. També hi ha un bon camí, senyalitzat amb les característiques marques blaves del camí dels Estels del Sud. Nosaltres, com que anàvem carregats amb cordes i altres materials, hem preferit pujar pel caminet, una mica més llarg però molt més còmode.
Hem arribat al cim de Penyagalera (1.029 m), un vèrtex geodèsic molt panoràmic des d'on es veia bona part de les muntanyes del Massís del Port. Hem deixat el camí dels Estels del Sud per baixar directament fins a la capçalera del primer ràpel. És un tram sense camí, només amb algunes traces desdibuixades però la direcció és molt clara i aviat ja ens estàvem equipant i muntant el primer ràpel.
Després dels dos ràpels inicials, hem arribat a la gran vertical. Cal baixar un ràpel d'entrada, d'uns 15 metres, que ens porta a una reunió penjada sobre el mur de 110 metres. És un indret realment impressionant. Hem baixat els 110 metres totalment volats fins a una gran explanada a peu de paret, ocupada per uns grans blocs de roca. 
Un cop completat el descens de la gran vertical, ens quedaven 7 ràpels més però després de fer el gran ràpel ens han semblat ben fàcils. Feia molta calor, i en el penúltim ràpel hem acabat en un petit gorg on ens hem remullat una mica.
Finalment hem arribat al final del barranc i, després de completar un darrer tram de transició entre matolls, hem arribat al riu d'Algars, per on sempre baixa aigua. Hem baixat uns metres seguint el riu fins arribar al Toll de Vidre. Amb la calor que feia ha estat inevitable tirar-se a l'aigua per gaudir d'una bona remullada a les transparents aigües del Toll de Vidre. 
I aquí teniu el vídeo de la jornada, que ha estat editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, i ha comptat amb la col·laboració de Coloms&Coloms Films.
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Toll de Vidre
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Toll de Vidre
Ayuta · Joan · Joaquín · Miguel Ángel · Toni1 · Toni2 · J. Rafel
2 comentaris:
Etiquetes: , , , ,

dissabte, 13 de juny del 2026

GR2: Aiguafreda - Granollers

GR2: Aiguafreda - Granollers
Avui hem tancat la temporada del grup de caminadors amb la darrera etapa del GR2, un camí de gran recorregut que vam iniciar a La Jonquera el passat mes de setembre i que avui hem completat arribant a la Porxada de Granollers després d'haver recorregut 10 etapes.
L'etapa d'avui no ha estat tan interessant com les anteriors, en què vam travessar zones de gran interès paisatgístic. Avui, bona part de l'etapa ha transcorregut per zones més humanitzades i, per tant, amb menys interès paisatgístic i natural. 
Després d'un curt trajecte en autocar, hem arribat cap a les 7 del matí a Aiguafreda, on ja ens esperaven en el bar-restaurant Els Traginers amb els cafès amb llet i els croissants. 
Després d'esmorzar hem iniciat la caminada baixant pel carrer Major fins a la sortida del poble on hem travessat el Pont de l'Abella, un antic pont de pedra sobre el Congost. Hem seguit per una pista fins a l'església de Sant Pere de Valldaneu, un edifici d'origen romànic però transformat al llarg del temps.
Poc després hem deixat la pista per agafar un caminet en forta baixada que ens ha portat fins al costat del Congost, el riu que ens ha acompanyat durant tot el recorregut.
Aquí comença el tram més interessant del recorregut, un camí estret que va resseguint el riu per un bosc ben frondós. Després de resseguir una bona estona aquest camí, hem arribat a una depuradora, enllaçant amb una pista. 
A partir d'aquest punt ja tot estava més humanitzat; han quedat enrere els boscos i corriols per entrar en el terreny de les pistes i carreteres. Hem passat per Santa Eugènia del Congost i hem entrat al Figaró per l'antiga carretera N-152 que travessa tota la població.
A la sortida del Figaró hem passat per un altre punt singular: el viaducte de Sant Jordi, un pas elevat per on passa el tren de Puigcerdà. És una gran obra d'enginyeria, amb quatre grans arcs de pedra i una part metàl·lica, que va ser construïda en el segle XIX.
Hem seguit, sempre al costat del riu, fins arribar, a l'entrada de la Garriga, al parc dels Pinetons, un bon lloc per esmorzar, amb taules i bancs de pedra i una font. Aquí ens hem trobat amb alguns caminadors del grup que han volgut escurçar la llarga etapa començant a caminar aquí per recórrer junts la part final de l'etapa.
No hem passat pel centre de La Garriga sinó que hem vorejat la població seguint el riu. Després, hem fet una llarga variant final. Hem deixat el traçat oficial del GR, que baixa per la riba dreta del Congost, per agafar un camí per l'altra riba que travessa el parc del Falgar.
Ha estat la part més dura del recorregut perquè la calor apretava i pràcticament no hi havia ombres però aviat hem començat a veure els primers edificis de Granollers i hem entrat en el nucli urbà arribant, poc després, a la plaça de la Porxada, el punt més emblemàtic de Granollers, on hem acabat l'etapa.
Avui era un dia especial perquè tancàvem la temporada 2025-2026 del grup de caminadors i, a més, celebràvem que el grup ha arribat a la majoria d'edat perquè ja té 18 anys. Per això, avui el dinar de final d'etapa ha estat especial i hem anat a dinar a l'Hotel Granollers, on hem gaudit d'un magnífic menú de delicatessen i hem acabat la festa amb música i ball.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
GR2: Aiguafreda - Granollers
Etapa completa: Carles · Cati · Nora · Xesco · Àngela · Lluis C. · Joan G. · Agnès · Manel · Miquel M. · M. José · Mònica · Miquel B. · Maribel · Ramon · Isaac · Jose · Montserrat · Casilda · Marta · Guille · Edu · Sandra · Núria M. · Trinidad · David · Jorge · Tere · J. Rafel
Segona part: Jaume · Elisabet · Joan S. · Mercè · Joan Jordi · Lourdes
Comitè de recepció a la Porxada: J. Antonio · Núria T. · Imma · Lluis G. · Begonya · Paco · Magda
2 comentaris:
Etiquetes: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)