dissabte, 6 de setembre del 2025

GR2: La Jonquera - Terrades

GR2: La Jonquera - Terrades
Avui hem iniciat una nova temporada del grup de caminadors i, al mateix temps, hem iniciat un nou projecte després d'haver acabat, al final de la temporada anterior, el GR3.
En aquesta temporada recorrerem el GR2, un dels primers que es van senyalitzar a Catalunya, que surt de la Jonquera i acaba a Sant Adrià de Besòs. Inicialment aquest GR acabava a Aiguafreda però recentment el van allargar per arribar fins al mar, seguint el Parc Fluvial del Besòs.
Nosaltres hem planificat l'activitat perquè duri exactament una temporada, 10 etapes, i no acabarem a Sant Adrià sinó que el donarem per acabat a Granollers el mes de juny.
Avui érem una bona colla, 31 caminadors, tots il·lusionats per iniciar una nova temporada caminadora i un projecte també nou. Les etapes finals del GR3 van ser dures i els desplaçaments molt llargs. Això va fer que la participació anés a la baixa, però el nou projecte té etapes més suaus, els desplaçaments són curts i els podem fer en autocar. Això ha fet que iniciem la nova temporada amb una de les participacions més altes de la ja llarga història d'aquest grup.
La primera etapa surt de La Jonquera i acaba a Terrades, un petit poble de l'Alt Empordà. Hem començat la jornada recuperant la vella tradició d'esmorzar tot el grup en un bar. Quan hem arribat al bar de la Societat Jonquerenca, ja teníem el croissants a la taula. 
Hem iniciat la caminada passant per la plaça de l'Ajuntament, punt d'inici oficial del GR2. Hem travessat l'autopista AP7 per un pont i hem agafat una pista per on, a poc a poc, ens hem anat allunyant del soroll de l'autopista i altres vies que passen per la Jonquera.
Aviat hem entrat en una zona ocupada per un bosc d'alzina surera, l'arbre més característic de l'Alt Empordà, un paisatge que ens ha acompanyat durant bona part del recorregut.
Hem passat per L'Estrada, un poble de quatre cases a prop d'Agullana, i hem seguit el nostre fàcil recorregut entre camps i boscos, gairebé sempre per pistes i algun tram de carretera. Poc abans d'arribar a Boadella d'Empordà hem travessat la Muga, el riu més cabalós de la zona.
A Boadella no ens hem aturat gaire. A partir d'aquest punt hi ha l'única pujada important de l'etapa, un fort pendent que supera uns 200 metres de desnivell fins al Coll de la Salut. Després, una curta baixada ens ha portat fins a Terrades, on ens esperava l'autocar per portar-nos a dinar.
Avui hem dinat al restaurant del Glamping de la Vall de Codó, molt  a prop de Terrades, on hem gaudit d'un bon menú per recuperar forces després de la caminada, en el magnífic entorn d'aquest racó de món. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Participants
Manel - Àngela - Xesco - Agnès - Lluís G. - Ana - Begonya - Paco - Cristina - Jose - Joan - Maribel - Núria M. - Miquel M. - Ramon - Guille - Marta - Casilda - Miquel B. - Mònica - Isaac - Carles - Cati Trinidad - Luis V. - J. Antonio - Lluís C. - Sandra - Montserrat - Inma - J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , , ,

dimecres, 3 de setembre del 2025

Cingles de Mont-ral i Forat de Pere Pòstol

Serra de Prades
Hem fet un llarg recorregut excursionista per les Muntanyes de Prades, més concretament pels cingles de Mont-ral, un conjunt de cingles que limiten un gran altiplà, el Pla del Bosquetà, amb molts punts d'interès, especialment baumes, coves i avencs que hem anat trobant al nostre pas.
Gairebé al final del recorregut, ens hem entretingut una estona visitant una cavitat de cert volum, el Forat del Pere Pòstol, que ha arrodonit aquesta jornada excursionista.
Hem iniciat la caminada en el gran aparcament situat a l'entrada del poble de Mont-ral. Després hem pujat pels carrers del poble, sortint per un bon camí. Aviat hem agafat un corriol ben marcat per on hem arribat en pocs minuts al mirador de la Punta Coroneta des d'on hem gaudit d'un gran panorama.
Seguint pel camí i després de passar per la Font del Moro, que avui estava seca, hem arribat a un punt molt singular: la Foradada de Mont-ral. Es tracta d'un gran forat obert a la roca per on travessa el camí.
Hem seguit per sota del cingle passant al costat de l'entrada de la Cova de Mont-ral, una cavitat que vam visitar fa temps i que avui només hem vist per fora. Just al costat d'aquesta cova hi ha una petita ferrada, que supera el cingle pujant a l'altiplà superior. És la via ferrada de la Cova. 
Hem superat la via ferrada, que és fàcil i està catalogada com K1, per arribar al Pla del Bosquetà, un extens altiplà voltat de cingles per on hem seguit el nostre recorregut.
Hem travessat el pla per camins i pistes. A l'altra banda, el camí baixa per resseguir el cingle per sota, a mitja alçada. El cingle està ple de baumes i forats de tota mena, que hem anat trobant i explorant: la cova del Grèvol, la font de l'Escudelleta, la cova del Forat...
Més endavant, el camí puja novament a l'altiplà. En aquest punt ens hem desviat de l'itinerari principal per acostar-nos al Forat de Pere Pòstol, un dels objectius principals de l'excursió d'avui. 
És una cova amb un recorregut d'uns 160 metres amb dues galeries. Hem recorregut la galeria principal, plana i fàcil. No hi ha grans formacions però és un interessant recorregut per una estreta galeria amb molts girs.
A la sala d'entrada hi ha l'entrada de la segona galeria. És una estreta finestra que dona accés a un pou. Hem entrat per la finestra i després hem baixat el petit pou amb l'ajut d'una corda de nusos i una escala rudimentària. L'escala està fabricada amb peces d'estanteries mecalux i és molt precària. Tot i que hi ha poca alçada, confiar en la solidesa de l'escala és una mica temerari. Nosaltres hem posat el nostre cordino per tenir una mica de seguretat si l'escala es desintegrava al posar-hi el peu.
Hem baixat sense massa problema i hem iniciat l'exploració de la segona galeria, més llarga i interessant que l'anterior. És un curt recorregut per una estreta galeria meandriforme amb diverses formes i colors.
En la remuntada de l'escala hem utilitzat el jumar i el cordino per assegurar i facilitar la pujada.
Hem retornat al camí principal, que ara voreja el cingle recorrent la vessant nord, més humida i ombrívola. Hem passat per la cova del Rei, una gran bauma tancada amb un mur de pedra i poc després, novament per l'altiplà, hem passat al costat de la Cova de la Moneda, que també coneixíem de sortides anteriors.
El camí, novament, baixa per sota de l'altiplà resseguint el cingle a mitja alçada. Aquí ens ha sorprès una bauma realment singular: la Bauma dels Tions. És una mínima cavitat, sense cap interès, però està plena de tions de fusta que cal suposar que han deixat els nens de la comarca amb la intenció de venir-los a buscar per Nadal.
Poc després el camí torna a recórrer el primer esglaó sota el cingle entrant en una zona molt singular, un racó on sembla que hi ha un microclima, molt més humit que a la resta del recorregut. El camí passa per una esquerda entre els cingles on el bosc és molt diferent del que hem recorregut fins ara. A la sortida d'aquest petit jardí humit hem trobat el teix mil·lenari, un arbre monumental realment impressionant.
Aviat hem arribat a l'entrada del poble, enllaçant amb el camí per on havíem vingut. Estàvem molt  a prop del final però encara hem fet una darrera variant, pujant a dalt del turó que domina el poble per veure l'església i el panorama que ofereix aquest punt elevat.
Després hem baixat pels carrers del poble fins a l'aparcament on havíem iniciat la caminada. 
I aquí teniu el vídeo de l'excursió dels cingles de Mont-ral. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
També hem fet un segon vídeo, amb un reportatge  monogràfic de la visita a la cova:
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Cingles de Mont-ral
PARTICIPANTS:
Cingles de Mont-ral
Joan G. - J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)