Hem tornat a Falgars d’en Bas per completar un altre dels seus magnífics barrancs, el darrer que ens quedava per recórrer, als cingles que limiten l’altiplà on s’assenta el poble.
El Sallent de la Coromina és, probablement, el més destacat del sector: un vertiginós ràpel de 65 metres a tocar d’una petita cascada i un recorregut que, com la resta d’itineraris de la zona, travessa un entorn de gran bellesa natural.
Hem arribat a la zona de Falgars i hem deixat el cotxe al costat del pont de la Riera de Falgars, a dos minuts de la capçalera del primer ràpel. Després d'equipar-nos, hem baixat per un corriol fins a la llera de la riera i, uns metres més enllà, hem trobat la primera instal·lació, un curt ràpel d'uns 6 metres.
El Sallent de la Coromina té la particularitat que al costat del pont hi ha una petita represa, actualment en desús. Des de la represa, uns tubs d'acer portaven l'aigua fins a una caseta de pedra amb una turbina que generava energia elèctrica per a les masies de la zona. Actualment la instal·lació està abandonada però hi ha un camí d'accés, amb unes escales de ciment, que porta fins a la caseta, al costat mateix de la capçalera del ràpel principal del barranc.
Aquesta circumstància ens ha permès utilitzar una estratègia innovadora en el barranquisme: hem deixat fixa la corda llarga del ràpel de 65 metres, per recollir-la al final de l'activitat. D'aquesta manera hem evitat la maniobra de recuperació de la corda amb dues cordes més curtes nuades i també hem evitat haver de portar la pesada corda de 75 metres durant la resta del recorregut, on no cal una corda tan llarga.
Avui baixava poca aigua per la cascada i no ens ha esquitxat gens mentre baixàvem l'impressionant estimball. Després, encara hem baixat tres ràpels més, sense especials dificultats.
Després d'una curta desgrimpada per la llera de la riera, hem agafat un corriol que ens ha portat a una antiga pista per on hem iniciat la remuntada per tornar al punt de partida. En un punt de la pujada hi ha un mirador des d'on hem pogut gaudir d'unes grans vistes de la Vall d'en Bas i tota la Garrotxa, abans d'arribar al capdamunt del cingle.
Poc abans d'arribar al punt de partida, hem pogut gaudir, des de la carretera de Falgars, d'una gran vista del cingle per on havíem baixat, que des d'aquí es veia encara més impressionant que en el propi barranc.
Finalment hem baixat fins a la caseta de pedra per recuperar la corda que havíem deixat abandonada, abans d'iniciar el retorn a casa.
I aquí teniu el vídeo del Sallent de la Coromina. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
BIBLIOGRAFIA:
- Guia pràctica del descens de barrancs i engorjats de Catalunya, de Pere Miralles, Institut d'Estudis Espeleològics de Sabadell (1993)
- Guia Gorgs 2013, dedicat a la Vall d'en Bas.
- Guia Gorgs 2015, Mari Nivera i altres, editat per la trobada barranquista de 2015.
PARTICIPANTS:
Manel - Toni - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada