La Cresta de Peguera (en realitat el nom correcte és Serrat de les Eres) és una activitat curta i relativament fàcil, apta per a una matinal. Ahir vam haver de suspendre la sortida del grup del GR a causa del mal temps que es preveia i avui la previsió indicava una finestra de bon temps al matí i la tornada dels xàfecs al migdia, de manera que el més indicat, si volíem sortir a la muntanya, era una matinal. Hem improvisat aquesta sortida exprés i no ens hem equivocat.
Es tracta d'una cresta de roca calcària que es recorre amb passos variats, en general de poca dificultat excepte en alguns passos clau, cap al final de la via, que donen caràcter a aquesta activitat. Hem arribat a la zona, a prop del poble abandonat de Peguera, i amb una curta aproximació ens hem situat a l'inici de la cresta. La primera part es fa pràcticament caminant, superant només algun pas aïllat de segon grau. En alguns punts es pot optar entre seguir el fil de la cresta o passar caminant una mica més avall. Nosaltres hem procurat anar seguint la cresta, molt més atractiva i sense massa dificultat.
A partir de la meitat de la cresta es comença a animar la cosa. Hem trobat un primer ràpel, molt ben instal·lat, que baixa uns 10 metres fins a una de les moltes bretxes de la cresta. Després d'un altre tram fàcil hem arribat al peu d'una canal ben dreta, el primer obstacle important de la cresta. Són uns 5 metres de xemeneia que superem en part per oposició assegurats amb dos químics.
Després d'un altre tram relativament fàcil hem pujat una agulla que per l'altra banda té una caiguda vertiginosa a una bretxa. Hi ha un segon ràpel, d'uns 15 metres, amb sortida relativament complicada. Al peu del ràpel, una mica a la dreta, comença el tram d'escalada de més dificultat. Són només 8 metres però ben drets i cal pujar per una fissura amb bones preses però ben vertical. També hi trobem dues assegurances. S'arriba a una nova agulla i al tercer ràpel, de sortida més fàcil. Podem fer el ràpel fins al peu de l'agulla, uns 20 metres, però nosaltres hem preferit baixar a la bretxa per pujar a la darrera agulla, una grimpada curta i fàcil, i fer un últim ràpel fins al prat que s'estén al peu de les agulles.
Hem acabat aviat, tot i que hem invertit força temps en fer fotos i vídeo, però el cel estava ben cobert. La finestra de bon temps s'acabava però nosaltres ja havíem aprofitat la treva meteorològica per fer aquesta activitat, curta però interessant.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:
Es tracta d'una cresta de roca calcària que es recorre amb passos variats, en general de poca dificultat excepte en alguns passos clau, cap al final de la via, que donen caràcter a aquesta activitat. Hem arribat a la zona, a prop del poble abandonat de Peguera, i amb una curta aproximació ens hem situat a l'inici de la cresta. La primera part es fa pràcticament caminant, superant només algun pas aïllat de segon grau. En alguns punts es pot optar entre seguir el fil de la cresta o passar caminant una mica més avall. Nosaltres hem procurat anar seguint la cresta, molt més atractiva i sense massa dificultat.
A partir de la meitat de la cresta es comença a animar la cosa. Hem trobat un primer ràpel, molt ben instal·lat, que baixa uns 10 metres fins a una de les moltes bretxes de la cresta. Després d'un altre tram fàcil hem arribat al peu d'una canal ben dreta, el primer obstacle important de la cresta. Són uns 5 metres de xemeneia que superem en part per oposició assegurats amb dos químics.
Després d'un altre tram relativament fàcil hem pujat una agulla que per l'altra banda té una caiguda vertiginosa a una bretxa. Hi ha un segon ràpel, d'uns 15 metres, amb sortida relativament complicada. Al peu del ràpel, una mica a la dreta, comença el tram d'escalada de més dificultat. Són només 8 metres però ben drets i cal pujar per una fissura amb bones preses però ben vertical. També hi trobem dues assegurances. S'arriba a una nova agulla i al tercer ràpel, de sortida més fàcil. Podem fer el ràpel fins al peu de l'agulla, uns 20 metres, però nosaltres hem preferit baixar a la bretxa per pujar a la darrera agulla, una grimpada curta i fàcil, i fer un últim ràpel fins al prat que s'estén al peu de les agulles.
Hem acabat aviat, tot i que hem invertit força temps en fer fotos i vídeo, però el cel estava ben cobert. La finestra de bon temps s'acabava però nosaltres ja havíem aprofitat la treva meteorològica per fer aquesta activitat, curta però interessant.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 GR107: Gósol, 2014 |  GR107 Peguera, 2014 |  Esquí a Peguera, 2006 |
PARTICIPANTS:
Joan G. - Toni - J. Rafel
DESNIVELL: +70 m 
Joan G. - Toni - J. Rafel
RECORREGUT: 1'5 km
HORARI: 3 h
MAPA:
RESSENYA (tram final):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada