La Cresta de Vall-llonga és una via d'escalada que recorre un serrat de roca conglomerada que s'aixeca sobre el barranc de la Llosa del Cavall. El traçat de la via és irregular, amb alguns trams d'escalada en roca de certa dificultat combinats amb altres trams de transició, amb grimpades fàcils i algun tram de caminar.
Hem deixat el cotxe en una entrada de la carretera de la Llosa del Cavall iniciant la curta aproximació fins al peu de la via. Hem travessat el llarg viaducte de Vall-llonga; a l'altra banda del viaducte, a l'entrada d'un túnel, comença la via.
Les dues primeres tirades superen una placa de bona roca que porta fins a la cresta. La primera tirada és la més estètica, una placa d'escalada de tipus montserratí, vertical però amb bona presa i ben assegurada. Després, ja per la cresta, hi ha un tram de transició fins al peu d'un esperó fisurat. Tot i ser fàcil, aquest tram ens ha donat feina perquè cal caminar entre arbustos, sense camí. Al final hem superat un curt flanquejament, fàcil però delicat per la precarietat del terreny, amb roques descompostes i herba mullada.
Després de la travessia selvàtica hem iniciat el pas clau de la via, una tirada vertical que supera una placa amb bones preses seguida de la fisura que cal superar amb tècnica d'encastament. Cal encastar un braç i una cama per superar el pas, curt però vertical. Després encara cal superar una placa amb roca mediocre fins a la reunió que muntem en un arbre.
Després d'una llarga tirada de transició hem arribat a la tirada final, ja pel fil de la cresta, que supera un petit esperó, curt però ben dret, fins al cim. Els passos no són difícils però sí una mica vertiginosos.
Des del cim hem desgrimpat per la part oposada fins trobar una instal·lació de ràpel. Són 30 metres però es pot reinstal·lar en algun arbre. Després, seguint unes fites, hem baixat fins a la carretera, just al costat del punt d'inici de la via.
I aquí teniu el vídeo amb un resum de l'activitat. Ha estat produït per NONSTOP i cedit per a tots els seguidors del blog.
ENTRADES RELACIONADES:
Cresta del Sol, 2020 |
Clot de Vilamala, 2003 |
Rasa de la Torruella, 1993 |
1 comentari:
Un dia fantàstic per una activitat diferent per a mi, trobar-me a una cresta sempre es emocionant, la cresta de Vall-Llonga té unes vistes maques. Bones fotos i bona crònica.
Publica un comentari a l'entrada