Tagomago és un petit illot situat al costat de l'Illa d'Eivissa, a prop de Santa Eulària des Riu. Té una superfície de 59 ha i de punta a punta fa uns 1.700 metres. L'illa està deshabitada però hi ha una casa on estiuegen de vegades els propietaris de l'illa, que és privada amb l'excepció del far i la seva petita carretera d'accés que són públics.
A la part sud de Tagomago hi ha uns grans cingles on s'obren algunes coves. No n'hi ha cap de massa important i potser no mereixerien ni tan sols aparèxer en el blog de muntanya, però la singularitat de l'entorn i el fet que aquestes coves són inèdites a Internet m'han fet optar per publicar la petita exploració de la Cova de Ses Cuines i altres petites cavitats de Tagomago.
A Ponent de l'illa hi ha una zona una mica arrecerada, anomenada Es Blancar, on normalment fondegen les embarcacions que visiten l'illa. Allà mateix hi ha un petit embarcador, Es Mollet, d'on surt la carretera del Far. A sobre mateix del Mollet hi ha unes baumes de fàcil accés amb grans vistes sobre la zona. Són la Cova des Blancar i la Cova de s'Ombra i les podem visitar com a preludi de l'exploració de Ses Cuines.
Pugem per la petita carretera asfaltada fins que, en una corba a l'esquerra, deixem la carretera per endinsar-nos a una zona de matolls sense camí. Passem per sobre de les baumes des Blancar seguint la costa per dalt del penya-segat. La progressió sense camí és difícil perquè els matolls dificulten la marxa però finalment arribem a prop de la Punta de Ses Cuines.
Cal buscar un pas que ens permet baixar una mica i flanquejar per la part alta del penya-segat, que aquí és una gran rampa pedregosa. No és difícil però ens movem en un terreny precari de pedres soltes i cal anar amb compte. Passem per sota d'una bauma i arribem a l'entrada de la Cova de Ses Cuines.
La cova té poc recorregut. L'entrada és una sala relativament gran que acaba en una gatera cega. A l'esquerra veiem algunes formacions i l'inici d'una galeria. Grimpant per la roca, que aquí és més sòlida, entrem en una petita galeria situada a un nivell superior, on trobem algunes formacions. No són massa vistoses però hi ha algunes columnes formant unes curioses finestres.
Mées enllà hi ha una altra cova, la Cova des Cagaions, que no és més que una gran bauma però molt vistosa perquè s'obre al cingle de cara al mar. Per arribar-hi, sempre per terreny precari, cal baixar una mica i seguir unes cornises sense gaire dificultat fins arribar al peu de l'obertura, a on arribem amb una curta grimpada, fàcil però una mica exposada.
He estat una estona explorant tots els racons d'aquests cingles i contemplant el magnífic panorama marí emmarcat a les coves. Després he retornat a la zona d'Es Blancar on ja m'estaven esperant per iniciar la navegació de tornada a Santa Eulària.
ENTRADES RELACIONADES:
 Coves de Cala Albarca, 2021 |
 Cova dels Regals, 2021 |
 Les Coves de Formentera, 2020 |
PARTICIPANTS:
J. Rafel, en solitari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada