diumenge, 27 de gener de 2019

Punta d'Incianao (2.575 m) amb esquís

Punta d'Incianao
Avui la previsió del temps era bastant dolenta. Tot i que no es preveien grans nevades, el dia s'esperava molt tapat, amb nevades esporàdiques i, el que és pitjor, amb vent fort. Davant d'aquest panorama negatiu, ahir al vespre vam demanar a la guardessa del refugi que ens recomanés alguna ascensió apta per a condicions climatològiques adverses com les que s'esperaven per avui. Sense dubtar, ens va recomanar la Punta d'Incianao. És un ascensió relativament curta, en bona part protegida del vent pel bosc de làrix, i amb una altitud relativament baixa. A més, la guardessa ens va assegurar que, tot i la baixa altitud del punt de partida, hi havia neu abundant.
Després d'un bon esmorzar a la gîte hem travessat en cotxe el col de Larche i hem baixat fins a la petita població d'Argentera, punt d'inici de l'ascensió. Tal com estava previst, el dia estava tapat i queien espurnes de neu però ens hem equipat i hem iniciat l'ascensió. Després de travessar per un pont el Torrente Stura hem començat a pujar pel bosc. Hi havia força neu però el pendent era bastant forçat, fins al punt que hem pensat que el tram del bosc era difícilment esquiable.
Després d'una bona estona de pujar fent llaçades entre els arbres hem arribat al límit del bosc i hem entrat en una valleta orientada al sud per on hem seguit pujant entre la boira. Al cap de poc ja hem vist el cim de la Punta d'Incianao, defensada per una pala ben dreta. Hem superat aquest darrer tram mentre el vent augmentava i començava a nevar, arribant al cim de la Punta d'Incianao (2.575 m).
És un cim secundari però està considerat com a vèrtex geodèssic i el cim està marcat amb una rústica creu de fusta. No ens hem entretingut gaire al cim perquè el vent bufava fort i el fred era intens. Hem fet les fotos de cim i hem iniciat la baixada, pel mateix itinerari.
Després de baixar esquiant la pala final del cim i la valleta superior hem arribat a l'inici del bosc. Com que a la pujada havíem comprovat que el bosc era poc esquiable, hem decidit baixar més a l'esquerra, seguint les traces d'uns esquiadors italians que haviem vist baixar per aquí després d'abandonar l'ascensió. No ens hem equivocat; hem anat baixant buscant les clarianes del bosc i hem aconseguit el que a la pujada semblava impossible: baixar esquiant fins al punt de partida.
Ja a Argentera, hem hagut d'esperar una estona que arribessin els raquetistes i després hem iniciat el retorn en cotxe fins a la gîte. No ha estat fàcil; la neu havia quallat a bona part de la carretera i ha faltat ben poc perquè ens veièssim obligats a posar les cadenes. Finalment hem arribat al Refuge de Larche, molt satisfets d'haver aprofitat el dia malgrat la climatologia adversa.
Ens hem recuperat del fred i la neu amb la calidesa del refugi i ens hem acabat de recuperar amb un magnífic sopar, rematat amb el tradicional brindis de génepi.
Aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
L'Alpet amb
esquís 2018
Pic du Fond de
Peynin, 2017
Traversier amb
esquís, 2017

PARTICIPANTS:

Joan C. - Luis - Merche - Pablo - Toni C. - J. Rafel

DESNIVELL: 870 m
RECORREGUT: 10 km
HORARI: 6 hores (pujar i baixar + aturades)
BIBLIOGRAFÍA I CARTOGRAFIA
    MAPA: