Les Baumes d’en Carxuma formen un sistema de cavitats de tipus tectònic situat a prop de Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa. Té diverses entrades entre blocs, que donen accés a un conjunt de galeries comunicades entre si. El recorregut és irregular, amb passos entre blocs, petits ressalts i trams estrets, presentant diverses bifurcacions que poden induir a error.
Algunes galeries connecten entre si i existeixen petites sortides a l’exterior. La progressió és entretinguda però una mica caòtica, amb caràcter laberíntic en alguns sectors.
La cavitat té un recorregut de 397 metres i una profunditat màxima de 19 metres, però gairebé no té formacions. És purament tectònica, un amuntegament caòtic de grans blocs rocosos.
Tot i que la cavitat és interessant, hem complementat la curta visita a la cova amb un recorregut circular per la zona, coberta de bosc, passant per dues ermites i amb una visita al pont del Fluvià, des d’on tenim una espectacular visió dels cingles basàltics de Castellfollit de la Roca.
Hem arribat de bon matí a Castellfollit i hem aparcat a l'entrada del poble, al costat de l'escola. Hem iniciat la caminada per l'antiga carretera i després pel carrer Major, que travessa tota la part antiga del poble, fins arribar a un mirador situat al final del carrer, sobre el gran cingle basàltic que envolta Castellfollit. El mirador està abocat al cingle i ofereix una gran vista sobre el Fluvià, que passa a peu del cingle.
Després de fer algunes fotos hem tornat enrere fins a l'església per agafar un camí de baixada que ens ha portat al peu del cingle. Hem deixat per un moment el camí de les Baumes per acostar-nos al pont del Fluvià. Des d'allà hem gaudit d'una gran vista dels cingles basàltics que cauen sobre el riu.
Hem retornat al camí, pujant pel bosc en direcció a la cavitat. És un bosc humit i dens, amb grans arbres, alguns gairebé monumentals. A mesura que ens acostàvem a la cavitat, el paisatge es tornava més pedregós, amb grans blocs de roca escampats per la muntanya, fins que hem arribat a una clariana del bosc on un rètol ens informava que estàvem a l'entrada de la cavitat.
Després d'equipar-nos una mica, hem entrat a la cova. Tal com ja sabíem, la cavitat és caòtica, amb grans blocs amuntegats i forats per tot arreu. El més difícil del recorregut és no relliscar amb el fang i la humitat que recobreixen les roques. La cova té un recorregut de gairebé 400 metres, però bàsicament és una única galeria amb múltiples ramificacions amb poc recorregut.
Grimpant i desgrimpant pels grans blocs i gatejant per algun pas estret, aviat hem arribat a la sala final, on hem fet la foto de grup abans d'iniciar el retorn. A la tornada hem fet una petita variant i hem sortit per una boca diferent, al mig del bosc, a uns 100 metres de l'entrada principal.
Una mica enfangats, però satisfets per l'exploració, hem seguit el nostre recorregut pel camí del bosc en forta pujada fins arribar a l'ermita de la Mare de Déu de la Devesa. És una petita ermita d'estil romànic situada en una clariana del bosc. Aquesta ermita va estar molts anys mig enrunada però l'any 2005 va ser restaurada i ara està en perfecte estat. Des d'aquest punt teníem una gran vista del Pirineu més oriental, amb el Costabona, el Comanegra, el Bassegoda i el Canigó com a punts més destacats.
Hem seguit endavant per un camí carener, també envoltat de bosc, fins arribar a una altra ermita, la de la Mare de Déu de Mont-ros. Malauradament, l'edifici està mig enrunat, tot i que s'aguanten en peu els quatre murs de pedra. Curiosament, hi ha unes encavallades de formigó que semblen indicar que, en algun moment, es van iniciar uns treballs de restauració, però van quedar sense acabar.
Després d'aquesta segona ermita només ens quedava la baixada gairebé directa a Castellfollit per un corriol de fort pendent. Però encara ens quedava un petit obstacle: poc abans d'arribar a la masia de Can Passavent, una cinta tallava el pas pel camí. Hi havia un rètol que indicava clarament que estava prohibit el pas.
Hem quedat una mica desconcertats perquè el nostre track passava justament per allà. Hem buscat alguna alternativa però era difícil. No ens podíem plantejar anar camp a través perquè la vegetació era densa i finalment hem decidit seguir endavant. El camí passa a certa distància de la casa, que no sembla habitada, i aviat arriba a una pista, després de passar una segona cinta que sembla indicar el final de la zona prohibida.
Després, només ens quedava una plàcida baixada per la pista fins entrar a Castellfollit, on hem donat per acabada aquesta activitat matinal.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
BIBLIOGRAFIA:
- Gorgs 2015 (Sallents, torrents, canyons i cavitats del Pirineu de Girona). Comité de barrancs de la FEEC, 2015
PARTICIPANTS:
Joan G · J. Rafel
