Avui hem tornat als Rasos de Peguera per fer-hi una passejada amb esquís aprofitant la nevada dels darrers dies. És un itinerari que ja havíem fet fa uns anys en condicions semblants, amb un bon gruix de neu cobrint la muntanya. Com que el dia convidava a una sortida curta i matinal, hem decidit repetir recorregut i, aquesta vegada, acostar-nos també a la Bòfia del Pedró, una gran dolina que s’obre enmig del massís.
Com en altres sortides d’aquesta temporada, l’activitat ha estat mixta: un amb raquetes i l’altre amb esquís.
Hem començat avançant per la carretera d’accés a l’antiga estació, però ben aviat l’hem deixada per prendre una pista a l’esquerra que puja suaument pel bosc. A mesura que guanyàvem alçada han anat apareixent, al fons, les antenes de la Torreta, primera fita del dia. En poca estona hem assolit el cim de la Torreta dels Enginyers (1.985 m), un cim secundari però amb una panoràmica ben àmplia. A sota destacava la silueta esvelta del Cogulló d’Estela i, més enllà, emergint per damunt del mar de boira que cobria la Catalunya Central, s’alçaven Montserrat i el Montseny. Cap al nord, el Pirineu Oriental es veia ben nevat, amb el Puigmal dominant l’horitzó.
Hem continuat en direcció als cims principals dels Rasos, baixant fins al Pla de l’Orri i remuntant per l’altra banda cap al Pedró de Baix. La neu amagava els camins d’estiu, però les nombroses traces de dies anteriors facilitaven l’orientació entre els arbres.
Finalment hem arribat al vèrtex geodèsic del Pedró de Baix (2.051 m). És un cim peculiar: no hi ha cap elevació clara, sinó un piló que assenyala el vèrtex enmig d’un altiplà planer i envoltat de bosc. Uns metres més enllà hi ha també un petit monument que identifica el cim, situat en un altre punt del mateix altiplà.
Hem seguit carenant, baixant suaument per l’altra vessant fins a l’ample coll de les Collades (1.971 m). Des d’allà hem afrontat la pujada final, també entre bosc, fins al punt més alt dels Rasos: el Pedró de Dalt (2.077 m). És un altre cim discret, voltat d’arbres, marcat amb una bandera i un llibre de registre. El panorama és pràcticament nul, ja que el bosc ho cobreix tot.
Després de la foto de cim, l’esquiador s’ha tret les pells per aprofitar la baixada. Hem descendit pel bosc fins a una gran clariana, on hem deixat el traçat principal per acostar-nos a la Bòfia del Pedró.
La Bòfia és una dolina de grans dimensions, un enfonsament del terreny que forma una mena de cràter enmig de la muntanya. Tot i la seva fondària, s’hi pot accedir sense dificultat per una rampa situada al vessant sud. Hem baixat fins al fons per observar de prop aquesta curiositat geològica, abans de reprendre el descens. Poc després hem enllaçat amb una pista que, en pocs minuts, ens ha retornat al punt d’inici.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
