Avui hem completat l'etapa final de la nostra travessia de quatre dies per les Dolomites de Brenta. El recorregut consistia en una via ferrada curta però intensa i una llarga caminada fins a Valesinella, on vam deixar el cotxe fa quatre dies.
La via ferrada Ettore Castglione és relativament curta però molt interessant. Supera, amb l'ajut de diversos trams d'escales d'acer, un gran mur per sota de la Bocchetta dei Due Denti, una bretxa que comunica dues valls i permet el pas del refugi Silvio Agostini al refugi 12 Apostoli.
Hem esmorzar al refugi Agostini i hem iniciat ben aviat la caminada. Des del mateix refugi ja es veu el mur que hem de superar per la via ferrada, que des d'aquí és impressionant. L'aproximació a l'inici de la via és curta i en menys d'una hora ja estàvem al peu de la primera escala. La paret està orientada a l'est, de manera que de bon matí ja hi tocava el sol, fet més agradable la progressió.
Ens hem equipat per iniciar la pujada, que comença amb uns trams curts d'escala. A continuació hem trobat una curta cornisa que porta al peu d'una altra escala, la més alta de tot el recorregut, espectacular però fàcil perquè està lluny de la verticalitat.
Després hem entrat en una canal per on hem superat algunes escales curtes fins arribar, molt abans del que pensàvem, a la Bocchetta Due Denti (2.859 m). Des d'aquí se'ns ha obert un nou panorama, a l'altra banda de la muntanya, amb grans vistes del massís de l'Adamelo. També es veia, al fons de la vall, el refugi 12 Apostoli, on acaba la primera etapa del nostre recorregut d'avui.
Ens hem desequipat i hem baixat per un bon camí fins al refugi 12 Apostoli, situat en una gran zona rocosa. Abans d'emprendre la segona part del recorregut, fàcil però molt llarga, hem fet una parada tècnica en el refugi per esmorzar.
La continuació és un llarg recorregut, de més de quatre hores, que ens ha de retornar a Valesinella, on vam iniciar la nostra travessia. Hem començat la caminada baixant per un camí ben marcat però amb passos equipats i alguna petita grimpada. El camí baixa per un espadat buscant els millors passos; un tram espectacular que ens ha portat fins al fons de la vall, a la zona coneguda com Pian de Nardis (1.820 m). Des d'aquí el refugi es veu impressionant, penjat a dalt d'un cingle d'aspecte inexpugnable.
Des del Pian de Nardis hem baixat pel bosc seguint el camí fins al Lago di Valagona (1.590 m). Allà el camí es converteix en una pista que hem seguit, tallant les llaçades per unes dreceres, fins al pont del riu de Valesinella, punt més baix del nostre recorregut. Des del pont hem iniciat la remuntada, seguint una pista fins a Valesinella, on hem recuperat el cotxe donant per acabada aquesta gran travessia ferratista per les Dolomites de Brenta.
Hem dinat al refugi de Valesinella i hem iniciat el llarg camí de retorn a casa per carretera, fent nit a la població italiana de Cremona.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Col dei Bos
VF Alpini, 2022 |
Cristallo, VF
M. Bianchi, 2022 |
Sentiero
Dibona, 2019 |
PARTICIPANTS:
Joan G. - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada