Blog de muntanya: Bocchette Centrale i Sentiero Brentari

dijous, 15 de setembre del 2022

Bocchette Centrale i Sentiero Brentari

Avui hem fet la segona etapa de la nostra travessia ferratista pel massís de la Brenta, a les Dolomites. Hem dormit al refugi Alimonta i amb les primeres llums, després d'esmorzar al refugi, hem començat a caminar en direcció a la Bocca degli Armi, una marcada bretxa, visible des del refugi, on comença la Bocchetta Centrale.

Poc després de sortir del refugi hem arribat a una bifurcació. Hi ha dos camins però els dos porten al mateix lloc. Hem vist gent pel camí de la dreta i l'hem agafat. Ha estat un error perquè el camí porta travessar el glaciar a mitja alçada. A principi de temporada, quan encara hi ha neu, la gelera es travessa sense problemes seguint una traça sobre la neu però al setembre no queda neu i aflora el gel viu. Hem hagut de baixar uns metres per una pedrera per vorejar la gelera i tornar a remuntar per l'altra banda.

Finalment hem arribat a la Bocca degli Armi (2.749 m), punt d'inici de la via ferrada de la Bocchetta Centrale. Hem iniciat el recorregut per un sector equipat amb diversos trams d'escala que ens han portat a una llarga cornisa o cegna. Hem recorregut aquesta cornisa, fàcil però vertiginosa, i després d'una bona estona hem arribat al peu del Campanile Basso, una esbelta agulla que s'alça molts metres per sobre nostre.

Hem vorejat el Campanile, arribant a una bretxa per on hem passat a l'altra vessant de la muntanya, la que dona al refugi Brentei que es veu molts metres a sota nostre al fons de la vall. Seguint una nova cegna, hem arribat a una curiosa font que brolla d'una esquerda de la roca. No ens hem aturat; només hem fet un glop i hem seguit per l'estreta cornisa fins arribar a una bifurcació.

A la dreta hi ha una escala vertical i vertiginosa que porta al fons de la vall i al refugi Brentei. Al davant, seguint la cegna, hi ha un petit tram de via ferrada que enllaça amb el camí del refugi Pedrotti. Es un tram curt però delicat o, si més no, impressionant, amb unes grapes de ferro per on caminem sobre el buit.

Hem arribat al camí del refugi Pedrotti i, en dos minuts, a la Bocca di Brenta (2.552 m), un marcat coll des d'on ja es veu ben a prop el refugi. En pocs minuts hi hem arribat, donant per acabada la primera part del nostre recorregut d'avui: la via ferrada de la Bocchette Centrale.

I aquí teniu un vídeo amb el resum d'aquesta primera part del recorregut d'avui. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

Hem esmorzat i hem descansat una estona al refugi abans d'iniciar la segona part del nostre recorregut, la via ferrada L. Brentari. Es tracta d'un camí que uneix els refugis Pedrotti i Agostinni, que en el tram final està equipat con a via ferrada i baixa amb uns trams d'escales vertiginoses per un esperó vertical que cau sobre el glaciar d'Ambiez.

Hem sortit del refugi iniciant una llarga caminada, amb algun curt pas equipat, fins a la Bocca dela Tossa (2.845 m), el pas clau del camí entre els refugis. A pocs metres del coll hem trobat el cable de vida que marca l'inici de la via ferrada.

Hem iniciat la baixada, primer fàcilment, flanquejant la muntanya fins arribar a la part superior d'un gran esperó que cau a plom sobre el glaciar. A partir d'aquí la ferrada és gairebé vertical i els trams d'escala venen encadenats un rere l'altre. En molts punts no hi ha equipament per als peus sinó que cal utilitzar preses naturals, en algun cas tallades a la roca.

Gairebé al final hem baixat un mur de roca blanquinosa amb preses naturals, combinades amb les grapes de ferro i amb una visió espectacular del glaciar sota nostre amb les esquerdes ben obertes. Hem arribat al peu del mur, al davant d'una gran rimaia del glaciar. Per superar la rimaia i els primers metres del glaciar, els més pendents, hi ha una corda de nusos. Hem baixat amb l'ajut de la corda fins hem pogut seguir caminat pel glaciar cobert de grava.

Hem baixat per la pedrera fins enllaçar amb un camí que ens ha portat de baixada, fàcilment, fins al refugi Silvio Agostini on hem acabat l'etapa d'avui i ens hem instal·lat per passar la nit.

I aquí teniu el segon vídeo, que correspon a la via ferrata L. Brentari. Com l'anterior, és obra d'Edicions JGB i ha estat cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: