Blog de muntanya: Ascensió al Cap dels Agols (2.680 m)

dissabte, 24 d’abril del 2021

Ascensió al Cap dels Agols (2.680 m)

Hem tornat a Andorra, que actualment és l'únic sector dels Pirineus al que podem anar lliurement. Aquesta vegada l'objectiu era un cim molt desconegut i sense massa entitat però que ofereix un magnífic panorama i ens ha donat l'oportunitat de gaudir novament dels Pirineus després de tants confinaments i limitacions de moviments.

Ahir al vespre vam arribar a Andorra i ens vam allotjat en el càmping Casal de Canillo. De bon matí, després d'esmorzar en el càmping, hem pujat per la carretera dels Cortals d'Encamp fins a la desviació que porta a Engolasters. A pocs metres d'aquesta bifurcació hem deixat els cotxes en el pàrquing de Les Pardines. Hem agafat un camí senyalitzat en direcció al Cap dels Agols, una petita pista que, amb fort pendent, s'endinsa en el bosc.

Avui portàvem raquetes de neu però aviat hem vist que la neu quedava molt amunt, de manera que hem iniciat la caminada amb les raquetes a l'esquena mentre pujàvem a poc a poc pel camí. Després d'un bon tram de pujada hem arribat a una bifurcació de camins. Hem deixat a l'esquerra el camí del Serrat de Montuell, per on després baixaríem, i hem seguit pel camí del bosc, sense neu però amb alguna clapa de gel, fins al Refugi dels Agols.

Es tracta d'un refugi lliure amb lliteres, bancs, taula i una magnífica llar de foc. Ens hem aturat uns minuts per esmorzar abans de seguir pujant. A partir del refugi ja hi havia neu amb certa continuïtat però aquest neu tenia la consistència justa perquè no fos necessari utilitzar les raquetes ni els grampons. L'itinerari, senyalitzat amb alguna fita i les característiques marques grogues rodones dels camins andorrans, puja pel fons de la vall fins que aquesta vall es tanca. Aleshores ens hem desviat cap a l'esquerra, seguint les fites, fins arribar al llom superior del Serrat de Montuell.

Hem pujat per aquest llom, que ben aviat acaba en un gran altiplà en el límit de la Vall de Madriu. Aquest altiplà és el Cap dels Agols, un cim una mica decebedor perquè no és pròpiament un cim sinó un extens altiplà on no hi ha un punt concret que es pugui considerar el cim dels Agols. Hem travessat l'altiplà mentre se'ns obria al davant un nou panorama, amb grans vistes sobre la carena fronterera dominada per la Tossa Plana de Lles. Al final hem trobat un petit monument, una mena de faristol amb un llibre de fusta, on hem considerat que hi havia el cim del Cap del Agols (2.680 m).

Hem fet les fotos de cim i algunes panoràmiques, gaudint d'unes vistes extraordinàries. El dia era molt clar i es veien gairebé totes les muntanyes d'Andorra i de molt més enllà. Destacava la cara nord de la carena fronterera, ben nevada, amb la Muga, la Tossa Plana, el Perafita i el Monturull. A l'altra banda es veia el Cassamanya, mostrant-nos la seva cara sud sense neu, el Comapedrosa, la Pica d'Estats i el Pic de Font Blanca.

Hem iniciat el descens pel mateix camí però ben aviat hem deixat l'itinerari de pujada per prendre un altre camí, el del Serrat de Montuell, senyalitzat amb uns rètols i marcat amb les rodones grogues andorranes. A l'inici del camí del Serrat ens hem aturat uns minuts per menjar una mica. Després hem iniciat el descens per aquest camí, que segueix una llarga carena de baixada.

El camí evita alguns trams rocosos passant d'una banda a l'altra del Serrat, sempre ben traçat encara que en alguns trams la neu no deixava veure el camí. Hem passat al costat d'un petit cim, el que dóna nom al Serrat, i ens hem desviat un parell de minuts per pujar-hi. És el Cap de Montuell (2.412 m), que no és més que un bony en el Serrat del mateix nom però amb grans vistes. Tot i que es tracta d'un cim secundari de tercera divisió, hem fet una panoràmica circular:

Després hem seguit baixant fins enllaçar amb el camí de pujada per on hem retornat al punt de partida a l'aparcament de Les Pardines.

I aquí teniu una pel·lícula amb les millors escenes d'aquesta ascensió. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del Blog de Muntanya.