Una jornada matinal d'escalada a Montserrat, marcada pel fort vent que ha escombrat avui la muntanya de Montserrat i molts altres indrets. La nostra intenció era fer una via al Montgròs, situat a la part alta de Montserrat. Les previsions del temps marcaven vent fort però feien especial èmfasi en els Pirineus i les Terres de l'Ebre, de manera que amb un gran optimisme hem fet l'aproximació al Montgròs pensant que aquí no faria un vent tan fort.
Des de la Vinya Nova hem pujat pel camí dels Francesos fins al Coll de Musset. En el coll ja feia vent però encara hem seguit endavant. Hem baixat una mica fins a la Canal del Migdia i per un caminet indefinit hem pujat fins al peu del Montgròs, on començava la nostra via. A mesura que pujàvem el vent era més fort i quan hem arribat al peu de la via ja era una gran ventada. Després, a la tornada, hem sentit a la ràdio que a Montserrat s'havien mesurat ràpegues de 90 km/h.
Hem considerat que no era prudent ni agradable escalar amb aquella ventada i hem decidit anar a provar sort a algun altre indret més arrecerat, on el vent no ens arrenquès de la paret. El Serrat d'en Muntanet, situat a la zona del Clot de la Mònica, era ideal en un dia com avui. Com el seu nom indica, el Clot de la Mònica és un indret enclotat on hem pensat que estaríem protegits del vent. A més, el Serrat d'en Muntaner té una paret orientada totalment a l'est, ideal quan la ventada ve de Ponent.
Entre l'aproximació al Montgròs, la baixada i l'aproximació al Clot de la Mònica havíem ocupat una bona part del matí però encara hem tingut temps i ganes per fer un parell de vies a la zona; dues vies relativament fàcils però que ens han permès salvar una jornada que el vent havia estat a punt de convertir en fracàs.
La via Traca i Mocador puja per la cara Est del Serrat d'en Muntaner, amb dues tirades. La primera puja per una placa amb escalada franca i segura. La segona segueix la mateixa tònica fins que una gran savina ens tanca el pas. Passant per sota de la savina flanquegem fins a una altra placa amb molt bones preses. Hi ha un pont de roca que ens permet posar una assegurança abans de superar la placa final per arribar al cim. Després hem baixat en ràpel fins al peu de la paret.
La segona via de la jornada està al costat de l'anterior i segueix la mateixa tònica. La via Albert González té la singularitat, darrerament no tan singular a Montserrat, que hi ha dues vies contigües, tan a prop que es confonen fins al punt que quan acabem l'ascensió no sabem si hem fet la via Albert González o la veïna via Pizarro. En realitat, hem fet una combinació de les dues. La situació és tan curiosa que en el primer petit desplom que tobem hi ha dos parabolts a la mateixa alçada, separats només per una distància d'un metre. Sense problemes, hem arribat al final de la via on hi ha una magnífica instal·lació de ràpel per on, en dos trams, hem rapelat fins al peu de la via.
I ben satisfets d'haver salvat una jornada que havia començat amenaçant amb un fracàs, hem tornat a casa. Avui no hi ha pel·lícula perquè no tenim prou material gràfic per muntar un vídeo amb cara i ulls però sí que hi ha un petit àlbum algunes imatges d'aquesta matinal montserratina.
ENTRADES RELACIONADES:
 La Pastereta 45 anys, 2014 |  Clot de la Mònica, 2009 |  Via Ferrada de les Dames, 2007 |
PARTICIPANTS: Joan C - J. Rafel
RESSENYES:
BIBLIOGRAFIA:
- La Plantació, de Pere Forts i Joan Vidal. Ed. els autors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada