Hem fet una escapada a Andorra per pujar un dels cims més característics del Principat, el Medacorba. És un cim singular, al límit entre l'Ariège, Andorra i la Vallferrera. Hem sortit molt aviat i, després d'un llarg viatge, hem iniciat l'ascensió des d'Arinsal.
El camí, que ja vam recórrer no fa gaire amb esquís, puja per una estreta pista marcada com a GR, ja que és un tram del GR11, el camí de gran recorregut dels Pirineus. Hem passat per la Borda de la Coruvilla i hem arribat al refugi del Pla de l'Estany, un refugi lliure bastant ben equipat.
Des del refugi, el camí puja per una vessant molt pendent fins que inicia una llarga travessia que porta als Estanys Forcats. Des d'aquí ja es veia el cim del Medacorba, defensat per un pendent mont pedregós d'aspecte inexpugnable. El camí puja per una tartera per on hem arribat fins al Coll dels Estanys Forcats.
Des del coll hem pujat per un camí desdibuixat, guiats per algunes fites disperses. Tot i que en alguns punts hem hagut d'utilitzar les mans per grimpant petits passos, la part final de l'ascensió al Medacorba ha estat més fàcil del que semblava vist de lluny. Finalment hem arribat al cim del Medacorba (2.914 m). El dia era magnífic i el panorama molt extens, amb una visió molt propera del Comapedrosa i la Pica d'Estats. Hem fet una panoràmica circular:
Hem baixat pel mateix camí fins al Coll dels Estanys Forcats. Aquí podríem haver donat per acabada l'activitat i iniciar el retorn pel mateix camí de pujada però teníen molt a mà el cim de la Roca Entravessada i hem pensat que era una bona ocasió per fer aquest cim. Tampoc hi ha camí per pujar a la Roca Entravessada però, seguint algunes traces de camí i algunes fites disperses, hem anat pujant en direcció al cim. Hem superat alguna petita grimpada i finalment hem arribat al cim de la Roca Entravessada (2.927 m).
El panorama era similar al del Medacorba però amb un primer pla del cim del Comapedrosa, situat a poca distància. Hem fet una segona panoràmica circular:
Hem baixat per una cresta fàcil que ens ha portat fins a la desembocadura de l'Estany Forcat on hem enllaçat amb l'itinerrai de pujada per on hem baixat fins al punt de partida.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:
El camí, que ja vam recórrer no fa gaire amb esquís, puja per una estreta pista marcada com a GR, ja que és un tram del GR11, el camí de gran recorregut dels Pirineus. Hem passat per la Borda de la Coruvilla i hem arribat al refugi del Pla de l'Estany, un refugi lliure bastant ben equipat.
Des del refugi, el camí puja per una vessant molt pendent fins que inicia una llarga travessia que porta als Estanys Forcats. Des d'aquí ja es veia el cim del Medacorba, defensat per un pendent mont pedregós d'aspecte inexpugnable. El camí puja per una tartera per on hem arribat fins al Coll dels Estanys Forcats.
Des del coll hem pujat per un camí desdibuixat, guiats per algunes fites disperses. Tot i que en alguns punts hem hagut d'utilitzar les mans per grimpant petits passos, la part final de l'ascensió al Medacorba ha estat més fàcil del que semblava vist de lluny. Finalment hem arribat al cim del Medacorba (2.914 m). El dia era magnífic i el panorama molt extens, amb una visió molt propera del Comapedrosa i la Pica d'Estats. Hem fet una panoràmica circular:
Hem baixat pel mateix camí fins al Coll dels Estanys Forcats. Aquí podríem haver donat per acabada l'activitat i iniciar el retorn pel mateix camí de pujada però teníen molt a mà el cim de la Roca Entravessada i hem pensat que era una bona ocasió per fer aquest cim. Tampoc hi ha camí per pujar a la Roca Entravessada però, seguint algunes traces de camí i algunes fites disperses, hem anat pujant en direcció al cim. Hem superat alguna petita grimpada i finalment hem arribat al cim de la Roca Entravessada (2.927 m).
El panorama era similar al del Medacorba però amb un primer pla del cim del Comapedrosa, situat a poca distància. Hem fet una segona panoràmica circular:
Hem baixat per una cresta fàcil que ens ha portat fins a la desembocadura de l'Estany Forcat on hem enllaçat amb l'itinerrai de pujada per on hem baixat fins al punt de partida.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Port de Rat 2019 |  Pic de les Fonts, 2018 |  Comapedrosa 2013 |
PARTICIPANTS:
Joan G. - Luis - Sonia - J. Rafel
Joan G. - Luis - Sonia - J. Rafel
DESNIVELL: 1.530 m
RECORREGUT: 13'3 km
HORARI: 7h 30
MAPA:
BIBLIOGRAFIA:
- Els 2.900 de Catalunya, de Víctor de Mas Canals.
- Picos invisibles, monogràfic de la revista "el Mundo de los Pirineos"
PANORÀMIQUES:
VOLS CIRCULARS:
QUINA ALTITUD TÉ EL MEDACORBA?: El Medacorba és un trifini. Aquesta curiosa paraula defineix aquells accidents geogràfics on conflueixen les fronteres de tres unitats administratives. Poden ser municipis, comarques, províncies... Un dels més coneguts és la Mesa de los Tres Reyes, que marca el límit entre els regnes històrics d'Aragó, Navarra i França.
Evidentement, els de més nivell són els trifinis entre estats. D'aquests n'hi ha 157 a tot el Món. Andorra té dos punts on conflueix la seva frontera amb les dels seus dos veïns, Espanya i França. Un és la Portella Blanca d'Andorra i el segon és, justament, el Pic de Medacorba.
Quan un cim pertany a més d'un país, apareix a la cartografia oficial dels diferents països i això pot portar a la confusió. Afortunadament, les tècniques topogràfiques actuals són molt precises i les diferències són mínimes. En aquest cas, l'IGN francès dona al Medacorba una altitud de 2.914 metres, mentre que l'IGN espanyol li dona 2.913 metres i els mapes oficials andorrans 2.913,9.
Però darrerament he observat que a diverses publicacions d'internet i fins i tot en el llibre que ha inspirat aquesta ascensió, apareix el Medacorba amb una altitud de 2.905 metres. L'origen d'aquesta discrepància topogràfica està en els mapes de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Inexplicablement, en els mapes 1:5000 del ICGC apareix el Pic de Medacorba amb una altitud de 2.905'3 metres però pocs metres a l'est, sobre la mateixa carena, apareix una cota sense nom de 2.915 metres. Curiosament, en els mapes de més escala del mateix ICGC apareix el pic de Medacorba amb una altitud de 2.915 metres i, a l'oest, el Pic Occidental de Medacorba, amb 2.905 metres.
QUINA ALTITUD TÉ EL MEDACORBA?: El Medacorba és un trifini. Aquesta curiosa paraula defineix aquells accidents geogràfics on conflueixen les fronteres de tres unitats administratives. Poden ser municipis, comarques, províncies... Un dels més coneguts és la Mesa de los Tres Reyes, que marca el límit entre els regnes històrics d'Aragó, Navarra i França.
Evidentement, els de més nivell són els trifinis entre estats. D'aquests n'hi ha 157 a tot el Món. Andorra té dos punts on conflueix la seva frontera amb les dels seus dos veïns, Espanya i França. Un és la Portella Blanca d'Andorra i el segon és, justament, el Pic de Medacorba.
Quan un cim pertany a més d'un país, apareix a la cartografia oficial dels diferents països i això pot portar a la confusió. Afortunadament, les tècniques topogràfiques actuals són molt precises i les diferències són mínimes. En aquest cas, l'IGN francès dona al Medacorba una altitud de 2.914 metres, mentre que l'IGN espanyol li dona 2.913 metres i els mapes oficials andorrans 2.913,9.
Però darrerament he observat que a diverses publicacions d'internet i fins i tot en el llibre que ha inspirat aquesta ascensió, apareix el Medacorba amb una altitud de 2.905 metres. L'origen d'aquesta discrepància topogràfica està en els mapes de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Inexplicablement, en els mapes 1:5000 del ICGC apareix el Pic de Medacorba amb una altitud de 2.905'3 metres però pocs metres a l'est, sobre la mateixa carena, apareix una cota sense nom de 2.915 metres. Curiosament, en els mapes de més escala del mateix ICGC apareix el pic de Medacorba amb una altitud de 2.915 metres i, a l'oest, el Pic Occidental de Medacorba, amb 2.905 metres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada