Avui hem iniciat una nova temporada d'esquí de muntanya amb una activitat senzilla però ben interessant. Hem pujat al Port de Rat, un pas que comunica la vall andorrana de Tristina amb la de Soulcem, a l'Ariège. La intenció inicial era completar l'activitat amb l'ascensió al Pic del Pla de l'Estany però ens hem hagut de conformar amb l'excursió al Port.
Hem sortit de casa de bon matí i hem arribat al voltant de les 9 a l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís. Hem iniciat l'ascensió primer pel marge d'una pista d'esquí i després per una pala ben dreta que ens ha portat a la Portella d'Arcalís, un petit coll que dóna entrada a la part alta de l'estació d'esquí. Des d'aquí ja es veia al davant el Port de Rat amb una canal molt pendent que baixa fins al costat de les pistes.
Per arribar al peu del Port hem hagut de fer una curta baixada, travessant les pistes i perdent uns 80 metres de desnivell. Ens hem tornat a posar les pells, iniciant la pujada per uns pendents en direcció al Port. L'itinerari de pujada no va per la canal directa, que és molt dreta, sinó que flanqueja a l'esquerra buscant uns pendents més suaus. És un tram espectacular, per sota dels espadats de la cresta que va del Port al cim del Cataperdís.
Més amunt, quan les pales queden tancades pels espadats, hem agafat a la dreta un sistema de pales penjades que ens permeten fer un llarg flanquejament en direcció al Port de Rat. La travessia era compromesa perquè passàvem per sobre d'un primer nivell de cingles, flanquejant unes pales ben dretes gairebé sense traça però, tot i les dificultats, hem arribat al Port de Rat (2.540 m). Des del coll hem pogut gaudir d'una gran visió de la Vall de Soulcem, a l'Ariège, i també, a l'altra banda, les muntanyes andorranes amb els pics de Tristaina i de Font Blanca en primer pla.
El dia s'havia anat tapant i a estones bufava el vent. No era massa tard però hem valorat que el que ens quedava per arribar al Pic del Pla de l'Estany era massa llarg per les condicions, ja que el temps empitjorava i l'itinerari previst implicava baixar a la Vall de Soulem per remuntar després fins al Coll d'Arinsal i crestejar fins al cim, a més del retorn. Finalment hem decidit conformar-nos amb l'excursió al coll i deixar per un altre dia l'acensió al cim.
Hem iniciat el retorn, començant pel flanquejament penjat que hem hagut de recórrer en sentit contrari fins que hem pogut iniciar l'esquiada, una curta esquiada pels pendents del Port de Rat fins arribar a les pistes d'esquí. Després, per les pistes, hem arribat fàcilment al punt de partida.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:
Hem sortit de casa de bon matí i hem arribat al voltant de les 9 a l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís. Hem iniciat l'ascensió primer pel marge d'una pista d'esquí i després per una pala ben dreta que ens ha portat a la Portella d'Arcalís, un petit coll que dóna entrada a la part alta de l'estació d'esquí. Des d'aquí ja es veia al davant el Port de Rat amb una canal molt pendent que baixa fins al costat de les pistes.
Per arribar al peu del Port hem hagut de fer una curta baixada, travessant les pistes i perdent uns 80 metres de desnivell. Ens hem tornat a posar les pells, iniciant la pujada per uns pendents en direcció al Port. L'itinerari de pujada no va per la canal directa, que és molt dreta, sinó que flanqueja a l'esquerra buscant uns pendents més suaus. És un tram espectacular, per sota dels espadats de la cresta que va del Port al cim del Cataperdís.
Més amunt, quan les pales queden tancades pels espadats, hem agafat a la dreta un sistema de pales penjades que ens permeten fer un llarg flanquejament en direcció al Port de Rat. La travessia era compromesa perquè passàvem per sobre d'un primer nivell de cingles, flanquejant unes pales ben dretes gairebé sense traça però, tot i les dificultats, hem arribat al Port de Rat (2.540 m). Des del coll hem pogut gaudir d'una gran visió de la Vall de Soulcem, a l'Ariège, i també, a l'altra banda, les muntanyes andorranes amb els pics de Tristaina i de Font Blanca en primer pla.
El dia s'havia anat tapant i a estones bufava el vent. No era massa tard però hem valorat que el que ens quedava per arribar al Pic del Pla de l'Estany era massa llarg per les condicions, ja que el temps empitjorava i l'itinerari previst implicava baixar a la Vall de Soulem per remuntar després fins al Coll d'Arinsal i crestejar fins al cim, a més del retorn. Finalment hem decidit conformar-nos amb l'excursió al coll i deixar per un altre dia l'acensió al cim.
Hem iniciat el retorn, començant pel flanquejament penjat que hem hagut de recórrer en sentit contrari fins que hem pogut iniciar l'esquiada, una curta esquiada pels pendents del Port de Rat fins arribar a les pistes d'esquí. Després, per les pistes, hem arribat fàcilment al punt de partida.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Cataperdís amb esquís, 2015 |  Ascensió al Tristaina, 2014 |  Font Blanca amb esquís, 2011 |
PARTICIPANTS:
JuanRa - Joan C. - Luis - J. Rafel
JuanRa - Joan C. - Luis - J. Rafel
DESNIVELL: +560 m
RECORREGUT: 8 km
HORARI: 4h
PANORÀMICA:
MAPA:
BIBLIOGRAFIA:
- Ski sauvage en Andorre, de Guy Pistre
- La travesía de los Pirineos en esquís, Marc Breuil
- Guide des raids a skis, de Pierre Merlin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada