Com saben els nostres seguidors, cada any per aquestes dates fem una sortida de quatre dies d'esquí de muntanya per zones relativament poc conegudes dels Alps. El Queyras, l'Ubaye i la Val Stura han estat el terreny de joc d'aquesta sèrie de sortides en els anys anteriors. Aquest any hem buscat una nova zona en la immensitat de valls i muntanyes dels Alps. El Dévoluy és una vall situada als Prealps del Sud, a pocs km al nord de la ciutat de Gap. És una vall tancada i presenta un microclima que fa que, malgrat no tenir grans muntanyes, la neu hi sigui abundant a l'hivern. El Dévoluy té una geografia singular, marcada per grans parets calcàries d'estil dolomític però amb moltes muntanyes esquiables i algunes estacion d'esquí.
Ahir al vespre, després d'un viatge de poc més de 6 hores en cotxe, vam arribar a Gap i ens vam allotjar en un hotel de carretera. Aquest matí hem completat el desplaçament fins al Col de Festre (1.442 m), porta d'entrada al Dévoluy des de Gap. El nostre primer objectiu al Dévoluy era el Pic de la Rama, un cim de poca altitud però que sovint presenta una vessant est molt esquiable, amb neu abundant.
El punt de partida no és el coll sinó la petita població de Coutières (1.405 m) situada molt a prop del coll per la vessant del Dévoluy. Des del mateix punt de partida ja es veia el cim lleugerament punxegut de la Rama i la blanca vall que porta al coll est per on puja el nostre itinerari. El dia era gris però la previsió del Méteo France no era catastròfica sinó de sol i núvols, de manera que hem iniciat l'ascensió confiant en una treva de les nuvolades que ens amenaçaven.
Hem sortit del poble amb els esquís als peus i, buscant els milors passos, hem pogut superar la part baixa de la muntanya sense haver-nos de treure els esquís. Ben aviat hem trobat neu contínua i hem iniciat l'ascensió per una vall generosament coberta de neu. La pujada era suau i a poc a poc hem anat superant el desnivell de gairebé 1.000 metres d'aquesta ascensió. A mesura que pujàvem, la boira i els núvols ho anaven tapant tot fins que ens hem trobat al mig de la boira i sota una pluja fina que a poc a poc ens anava remullant.
La part final és una mica més dreta però l'hem superat sense problemes mentre la pluja continuava caient a sobre nostre i el vent començava a bufar amb força. Des del coll hem seguit pujant amb esquís per la carena fins que hem arribat a una zona pedregosa, ventada i sense neu, i hem deixat els esquís per completar els darrers metres a peu, evitant les cornises que sobrevolaven els espadats de la cara nord.
Finalment hem arribat al Pic de la Rama (2.379 m). La boira ho tapava tot mentre la pluja i el vent ens seguien castigant. Només amb l'ajut del GPS hem pogut confirmar que havíem arribat al cim; la boira no ens deixava veure res més enllà de quatre metres.
Havíem previst baixar per una vall paral·lela a la de pujada però la poca visibilitat i el desconeixement de la zona ens han fet ser prudents i hem optat per baixar pel mateix itinerari de pujada, per on sabíem que no hi havia perill. Sota la pluja, hem baixat esquiant arribant a Coutières ben remullats.
Finalment ens hem desplaçat al gîte d'ètape de St-Disdier, que serà la nostra base d'operacions en aquests quatre dies d'estada a Dévoluy, i hem escampat tot el nostre material mullat al costat de l'estufa mentre esperàvem el sopar. Finalment, la sopa de verdures, el pollastre rostit, la taula de formatges de Dévoluy, la compota de poma i el gateau de la casa ens han fet entrar en calor i el brindis final amb génepi, el licor d'herbes típic dels Alps Francesos, ens ha acabat d'animar de cara a la intensa jornada d'esquí que tenim programada per a demà.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta ascensió. Un bon reportatge que reflecteix perfectament les condicions d'aquesta ascensió en un dia gris i plujós. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida al Blog de Muntanya per a tots els seus seguidors:
Ahir al vespre, després d'un viatge de poc més de 6 hores en cotxe, vam arribar a Gap i ens vam allotjar en un hotel de carretera. Aquest matí hem completat el desplaçament fins al Col de Festre (1.442 m), porta d'entrada al Dévoluy des de Gap. El nostre primer objectiu al Dévoluy era el Pic de la Rama, un cim de poca altitud però que sovint presenta una vessant est molt esquiable, amb neu abundant.
El punt de partida no és el coll sinó la petita població de Coutières (1.405 m) situada molt a prop del coll per la vessant del Dévoluy. Des del mateix punt de partida ja es veia el cim lleugerament punxegut de la Rama i la blanca vall que porta al coll est per on puja el nostre itinerari. El dia era gris però la previsió del Méteo France no era catastròfica sinó de sol i núvols, de manera que hem iniciat l'ascensió confiant en una treva de les nuvolades que ens amenaçaven.
Hem sortit del poble amb els esquís als peus i, buscant els milors passos, hem pogut superar la part baixa de la muntanya sense haver-nos de treure els esquís. Ben aviat hem trobat neu contínua i hem iniciat l'ascensió per una vall generosament coberta de neu. La pujada era suau i a poc a poc hem anat superant el desnivell de gairebé 1.000 metres d'aquesta ascensió. A mesura que pujàvem, la boira i els núvols ho anaven tapant tot fins que ens hem trobat al mig de la boira i sota una pluja fina que a poc a poc ens anava remullant.
La part final és una mica més dreta però l'hem superat sense problemes mentre la pluja continuava caient a sobre nostre i el vent començava a bufar amb força. Des del coll hem seguit pujant amb esquís per la carena fins que hem arribat a una zona pedregosa, ventada i sense neu, i hem deixat els esquís per completar els darrers metres a peu, evitant les cornises que sobrevolaven els espadats de la cara nord.
Finalment hem arribat al Pic de la Rama (2.379 m). La boira ho tapava tot mentre la pluja i el vent ens seguien castigant. Només amb l'ajut del GPS hem pogut confirmar que havíem arribat al cim; la boira no ens deixava veure res més enllà de quatre metres.
Havíem previst baixar per una vall paral·lela a la de pujada però la poca visibilitat i el desconeixement de la zona ens han fet ser prudents i hem optat per baixar pel mateix itinerari de pujada, per on sabíem que no hi havia perill. Sota la pluja, hem baixat esquiant arribant a Coutières ben remullats.
Finalment ens hem desplaçat al gîte d'ètape de St-Disdier, que serà la nostra base d'operacions en aquests quatre dies d'estada a Dévoluy, i hem escampat tot el nostre material mullat al costat de l'estufa mentre esperàvem el sopar. Finalment, la sopa de verdures, el pollastre rostit, la taula de formatges de Dévoluy, la compota de poma i el gateau de la casa ens han fet entrar en calor i el brindis final amb génepi, el licor d'herbes típic dels Alps Francesos, ens ha acabat d'animar de cara a la intensa jornada d'esquí que tenim programada per a demà.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta ascensió. Un bon reportatge que reflecteix perfectament les condicions d'aquesta ascensió en un dia gris i plujós. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida al Blog de Muntanya per a tots els seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
 Tête de Fer esquís, 2019 |  Pta. Incianao esquís, 2019 |  Pic Ventasuso esquís, 2019 |
DESNIVELL: 980 m
RECORREGUT: 10 km
HORARI: 4h 30
MAPA:
PARTICIPANTS:
RECORREGUT: 10 km
HORARI: 4h 30
MAPA:
BIBLIOGRAFIA:
- Chartreuse - Dévoluy - Vercors, de Volodia Shahshahani, Editorial Volopress. Itinerari G3.
PARTICIPANTS:
Joan C. - Luis - J. Rafel
L'ANÈCDOTA: fins i tot la cartera ha acabat ben remullada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada