Avui, quart dia d'activitats a les Dolomites, era una etapa de transició després de la intensa jornada d'ahir amb el recorregut del sentiero adrezzato Günther Messner. Ens havíem de desplaçar des de la part més septentrional de les Dolomites fins al refugi Sonino al Coldai, al peu de la Civetta, l'objectiu previst per demà. Això ens obligava a programar una activitat no massa llarga, compatible amb el desplaçament i amb l'horari del telecadira que facilita l'aproximació al refugi Coldai.
Vam programar una ascensió curta però molt interessant: el Monte Cristallo des del refugi Guido Lorenzi. Ja havíem estat en aquest refugi l'any 2004, quan vam pujar-hi per recórrer el Sentiero Dibona. En aquella ocasió vam pujar amb un telecabina petit (més aviat un tele-ou) fins a la porta del refugi. Després d'un llarg desplaçament per carretera hem arribat al peu del telecadira que surt de Rio Gere i enllaça amb el tele-ou del refugi Lorenzi. Quan hem arribat ens ha estranyat molt que en els panells informatius amb el traçat de tots els remuntadors de l'estació d'esquí no aparegués dibuixat el tram de pujada al Lorenzi. Quan hem anat a comprar el bitllet per a la pujada ens han confirmat que el tele-ou ja no existeix !
Després d'un primer moment de desconcert hem decidit posar en marxa el pla B. No teníem massa temps, de manera que hem triat un objectiu també curt i sense gaire complicació: l'ascensió a l'Averau per la seva via ferrada. Ja havíem fet aquesta ascensió l'any 2008 en la nostra darrera visita a les Dolomites però hem pensat que valia la pena repetir-la, si més no per no acabar el dia en blanc.
Després d'un nou desplaçament en cotxe hem arribat al peu del telecadira que puja al refugi Averau. Des del refugi, un camí ens ha portat fins a una marcada canal per on puja la via ferrada. El dia era gris i amenaçava pluja. Mentre ens equipàvem hem sentit dos trons ben forts, que ens han fet dubtar una mica però hem decidit seguir endavant perquè l'activitat no era gaire compromesa i la podíem completar en poc temps. Així ha estat i ben aviat hem superat la via ferrada arribant al cim de l'Averau (2.649 m). Des d'aquí ha ha una vista espectacular sobre les Tofanes i la Marmolada però avui el dia estava ben tapat i no hem pogut gaudir plenament del panorama.
Hem baixat novament al refugi Averau però encara era aviat i abans de tornar hem decidit pujar al cim del Nuvolau, ben proper. No és una gran ascensió sinó més aviat una passejada però el Nuvolau ens ofereix noves vistes, especialment sobre l'Averau que per aquesta part té un aspecte inexpugnable.
Hem retornat al Refugi Averau i hem agafat el telecadira per baixar a la carretera. Després de dinar una mica en un petit refugi situat al peu del telecadira, hem completat el desplaçament fins a la zona de la Civetta. Plovia intensament quan hem arribat a Pecol, una petita població turística d'on surt la cadira del refugi Coldai. Hem esperat una mica la millora del temps però quan ja era gairebé l'hora de tancar el telecadira hem hagut de pujar sota la pluja. Des de l'estació superior encara hi ha una caminada d'una hora, que hem fet sota un bon xàfec. Al refugi ens hem retrobat amb la resta de la colla, que no havien vingut al Averau i, tot i que les previsions no eren bones, hem anat a dormir aviat esperant un miracle que ens donés demà un dia ple de sol per fer l'ascensió a la Civetta, l'etapa reina d'aquesta estada a les Dolomites.
Aquí teniu un vídeo amb imatges d'aquesta sortida. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:
Vam programar una ascensió curta però molt interessant: el Monte Cristallo des del refugi Guido Lorenzi. Ja havíem estat en aquest refugi l'any 2004, quan vam pujar-hi per recórrer el Sentiero Dibona. En aquella ocasió vam pujar amb un telecabina petit (més aviat un tele-ou) fins a la porta del refugi. Després d'un llarg desplaçament per carretera hem arribat al peu del telecadira que surt de Rio Gere i enllaça amb el tele-ou del refugi Lorenzi. Quan hem arribat ens ha estranyat molt que en els panells informatius amb el traçat de tots els remuntadors de l'estació d'esquí no aparegués dibuixat el tram de pujada al Lorenzi. Quan hem anat a comprar el bitllet per a la pujada ens han confirmat que el tele-ou ja no existeix !
Després d'un primer moment de desconcert hem decidit posar en marxa el pla B. No teníem massa temps, de manera que hem triat un objectiu també curt i sense gaire complicació: l'ascensió a l'Averau per la seva via ferrada. Ja havíem fet aquesta ascensió l'any 2008 en la nostra darrera visita a les Dolomites però hem pensat que valia la pena repetir-la, si més no per no acabar el dia en blanc.
Després d'un nou desplaçament en cotxe hem arribat al peu del telecadira que puja al refugi Averau. Des del refugi, un camí ens ha portat fins a una marcada canal per on puja la via ferrada. El dia era gris i amenaçava pluja. Mentre ens equipàvem hem sentit dos trons ben forts, que ens han fet dubtar una mica però hem decidit seguir endavant perquè l'activitat no era gaire compromesa i la podíem completar en poc temps. Així ha estat i ben aviat hem superat la via ferrada arribant al cim de l'Averau (2.649 m). Des d'aquí ha ha una vista espectacular sobre les Tofanes i la Marmolada però avui el dia estava ben tapat i no hem pogut gaudir plenament del panorama.
Hem baixat novament al refugi Averau però encara era aviat i abans de tornar hem decidit pujar al cim del Nuvolau, ben proper. No és una gran ascensió sinó més aviat una passejada però el Nuvolau ens ofereix noves vistes, especialment sobre l'Averau que per aquesta part té un aspecte inexpugnable.
Hem retornat al Refugi Averau i hem agafat el telecadira per baixar a la carretera. Després de dinar una mica en un petit refugi situat al peu del telecadira, hem completat el desplaçament fins a la zona de la Civetta. Plovia intensament quan hem arribat a Pecol, una petita població turística d'on surt la cadira del refugi Coldai. Hem esperat una mica la millora del temps però quan ja era gairebé l'hora de tancar el telecadira hem hagut de pujar sota la pluja. Des de l'estació superior encara hi ha una caminada d'una hora, que hem fet sota un bon xàfec. Al refugi ens hem retrobat amb la resta de la colla, que no havien vingut al Averau i, tot i que les previsions no eren bones, hem anat a dormir aviat esperant un miracle que ens donés demà un dia ple de sol per fer l'ascensió a la Civetta, l'etapa reina d'aquesta estada a les Dolomites.
Aquí teniu un vídeo amb imatges d'aquesta sortida. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Averau i Nuvolau, 2008 |  VF Passo Satner, 2006 |  VF Brigada Tridentina, 2006 |
PARTICIPANTS:
Joan C. - Merche - J. Rafel
DESNIVELL: 400 m
Joan C. - Merche - J. Rafel
RECORREGUT: 4 km
VOL CIRCULAR:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada