Després d'un llarg viatge, un grup en cotxe i un altre grup en avió fins a Milan i en un cotxe de lloguer, arribem al Paso Gardena i ens instal·lem en el magnífic refugi a peu de carretera que serà la nostra base d'operacions. Al darrere del refugi veiem, relativament properes, les parets del massís del Pisciadú. L'ambient és plenament dolomític i el sopar ens fa recordar les delícies gastronòmiques del nostre primer viatge a Dolomites.
De bon matí iniciem l'ascensió. La via de la Brigada Tridentina, a més del seu nom de ressonàncies històriques, té una elegància singular i és una de les vies més clàssiques de les Dolomites. Des del refugi, un llarg camí ens porta vorejant la muntanya fins a la cara est per on pujarem. Aviat trobem el ferro i ens comencem a enlairar per l'airosa paret, força vertical. A mitja paret ens sorprèn trobar flors d'edelweis entre els ferros de l'equipament de la via. Després de superar el pilar principal, un pont de sirga bastit sobre un buit impressionant ens porta a un altiplà per on en pocs minuts arribem al refugi Pisciadú. Al refugi hi ha un magnífic ambient de muntanya, com a tots els refugis dolomítics. Mengem una mica i ens disposem a completar l'activitat del dia amb l'ascensió al Pisciadú, un cim modest perquè no arriba als 3.000 m però que ens permet coronar la jornada amb un cim dolomític. Baixem per un camí vertiginós i arribem sense més novetats. Recollim l'equipatge i marxem en direcció a la Marmolada, el nostre proper objectiu.Teniu aquí un muntatge de diapositives, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada