dimarts, 4 de juliol de 2006

VF Passo Satner

Després d'haver aconseguit els dos objectius principals de l'expedició, la tercera activitat és de transició per aproximar-nos al nostre tercer objectiu, el Catinaccio. De bon matí sortim de l'hotelet de la Marmolada i, després d'un curt trajecte en cotxe, arribem al peu del telecabina del Paso Coronele. Aquesta petita cabina ens porta fins al refugi Coronele, punt de partida de la ferrada del Paso Santner. Des del refugi, el camí puja per pedreres fins a una llarga paret que tanca l'accés. A partir d'aquí el camí està equipat i, aprofitant les febleses de la muntanya, supera el cingle per cornises, canals i petits murs equipats. El pas més singular és quan la via travessa una congesta molt dreta amb l'assegurança d'un cable d'acer, en un indret ombrívol, fred i humit. A estones la boira ens envolta, donant un aspecte encara més sinistre a la canal gelada. Superat aquest pas, un mur assolellat ens porta al coll que dóna entrada als altiplans superiors de la vall de Vajolet. El refugi del coll està tancat i en obres; nosaltres baixem, ja sense cap dificultat, per la vall. Ens aturem al peu de les agulles de Vajolet, en un dels indrets més característics de tot el massís, i passem una estona menjant una mica mentre contemplem les evolucions dels escaladors a les agulles i les gralles de bec groc ens fan companyia menjant les engrunes del nostre esmorzar.
Ara ja només ens queda baixar pel plàcid camí fins al refugi Vajolet, on ens instal·larem per passar la nit. Aquest refugi té, per l'altra banda, un caminet fàcil que comunica amb la vall, de manera que està força animat, ple de turistes. Passem la tarda descansant, prenent el sol i fent fotos de les flors de tota mena que donen color als prats que envolten el refugi.
Aquí teniu un muntatge audiovisual, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog: