dilluns, 6 d’octubre del 2025

Montserrat, cims sense corda: Sant Jeroni (II)

Cims sense corda. sant Jeroni
Ja fa quatre anys que es va publicar el llibre Montserrat, cims sense corda. En aquesta publicació es proposa un bon grapat d'ascensions a roques i agulles de Montserrat amb la característica comuna que aquestes ascensions es poden fer sense corda. 
Els seguidors del blog sabem que des de la publicació d'aquest llibre em vaig proposar fer totes aquestes ascensions i per això he fet un total de nou sortides per diverses zones de Montserrat per anar pujant les roques i agulles ressenyades en el llibre.
Després de força temps, avui he reprès aquest projecte, que havia quedat una mica arraconat, per fer una segona incursió a la zona de Sant Jeroni. En total he pujat 8 cims, gairebé tots fàcils i només en un d'ells he hagut d'utilitzar la corda per assegurar un pas fàcil però exposat.
He sortit del Monestir de Montserrat iniciant la caminada pel Camí Vell de Sant Jeroni, passant pel Pas dels Francesos, l'ermita de Santa Anna i el Pla dels Ocells, fins enllaçar amb el Camí Nou de Sant Jeroni, que ve de l'estació superior del funicular. 
El Cigronet: Ben a prop de la cruïlla de camins hi ha el primer cim de la jornada: el Cigronet. És una petita agulla que s'enlaira sobre el camí, davant del Cap de Mort. El punt feble de l'agulla està al vessant sud, on un pedestal permet pujar molt fàcilment fins al peu del cigró final que es supera amb una curta grimpada d'uns quatre metres.
L'ascensió és fàcil però una mica exposada perquè hi ha caiguda per totes bandes, de manera que he aprofitat un parabolt per assegurar el pas i unes bagues al voltant del cim per muntar un passamans de baixada.
La Veïna del Gegant Encantat: He seguit pel camí de Sant Jeroni fins a un mirador situat gairebé al tram final del camí. Des del mirador he pogut veure el Gegant Encantat i, a sota mateix, la Veïna, el proper objectiu d'avui. He baixat per una canal arbrada fins al peu d'una curta aresta que m'ha portat al cim. 
Les roques 310 i 311: He tornat al camí de Sant Jeroni i, poc més amunt, l'he tornat a deixar per acostar-me a dues petites agulles sense nom, numerades com a 310 i 311 en el mapa de Ramon de Semir. Les ascensions han estat també fàcils, per l'aresta, encara que, com és habitual en aquestes ascensions sense corda, una mica exposades.
Sant Jeroni: He tornat al camí per pujar fins al cim més alt de Montserrat, el Mirador de Sant Jeroni, a on s'arriba caminant sense cap dificultat. El panorama des del cim és molt extens i el buit a l'altra banda de la barana del mirador és impressionant.
Al costat mateix del cim principal hi ha una roca poc més baixa, on hi havia el vèrtex geodèsic. En un minut m'he acostat al cim secundari, que apareix en el mapa de Ramon de Semir amb numeració pròpia. És la roca 302.
Roca 324: A l'est del Mirador hi ha una altra agulla d'accés fàcil, la 324. Per arribar-hi he baixat fins a l'ermita de Sant Jeroni, des d'on surt un corriol que hi porta. L'ascensió no té cap dificultat però el cim té una bona caiguda sobre la canal del Pou del Glaç, més coneguda com a Canal del Mejillón.
Mirador del Moro: He acabat les ascensions d'avui amb un altre cim fàcil i molt conegut. El Mirador del Moro és un cim destacat, on antigament hi havia l'estació superior de l'aeri i actualment hi ha un centre de comunicacions amb moltes antenes. De fet, no s'arriba al cim perquè està ocupat pel gran edifici, però sí a una terrassa penjada sobre l'abisme de la Paret de l'Aeri. He fet la foto del cim al costat de l'antiga roda de la maquinària de l'aeri, que avui no és més que una mostra d'arqueologia industrial.
Després de fer aquest darrer cim m'he donat per satisfet, iniciant el retorn a casa. He baixat directament per uns pendents rocosos fins enllaçar amb el camí de Sant Jeroni, per on he baixat seguint el mateix itinerari de pujada.  
I aquí teniu un vídeo amb el resum de l'activitat d'avui per la part més alta de Montserrat. Aquesta vegada el vídeo és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

ENTRADES RELACIONADES:
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Montserrat, cims sense corda: Sant Jeroni
J. Rafel (en solitari)

dimecres, 1 d’octubre del 2025

El Cogulló de Turp (1.620 m)

Cogulló de Turp
El Cogulló de Turp (1.620 m) és una muntanya aïllada i molt característica del Prepirineu, situada en el límit entre el Solsonès i l'Alt Urgell. La seva silueta piramidal s’alça amb força sobre les valls que l’envolten, especialment la vessant sud-est, que mira al Solsonès. Des del seu cim es gaudeix d’una panoràmica extensa: des de les muntanyes pirinenques fins al Port del Comte, la serra de Busa i, en dies clars, fins i tot Montserrat.
Des de Llinars és una ascensió relativament curta i assequible, que es pot plantejar com a sortida matinal però que nosaltres hem realitzat seguint un itinerari circular que ha resultat ser més llarg i complicat del que estava previst, però ens ha permès gaudir de la solitud salvatge d'uns indrets molt poc visitats. A més, segurament a causa de la solitud d'aquests indrets, el bosc estava ple de rovellons i els boletaires de la colla han fet una bona collita mentre caminàvem pels boscos de la Serra de Turp.
Avui, per circumstàncies diverses, hem començat a caminar força tard, gairebé a les onze, des d'un punt situat a prop de Llinars. La primera part del recorregut era l'ascensió al cim del Cogulló per la via normal. Un itinerari curt i fàcil, passant pel Coll de la Coma. 
La part final, des del coll fins al cim, és molt panoràmica, amb grans vistes de la Vall del Segre i bona part dels Pirineus. Es veia des del Montsent de Pallars fins al Port del Comte i el Montsec, entre moltes altres muntanyes.
Més aviat del que pensàvem, hem arribat al cim del Cogulló de Turp (1.620 m). És una muntanya isolada i les vistes des del cim són extraordinàries. Hem estat una estona en el cim, gaudint de les vistes i fent fotos i vídeos.
Per a la segona part de l'itinerari havíem previst dues opcions: la curta i la llarga. Havíem arribat tan fàcilment i tan aviat al cim que no hem dubtat en triar l'opció llarga, que ressegueix tota la Serra de Turp fins al Pas del Grau. 
Hem iniciat la baixada per la cresta, al costat de l'estimball. Aviat hem comprovat que no hi ha camí, ni tan sols fites, i que cal guiar-se únicament per la intuïció i el track que portàvem. Per altra banda, calia seguir la cresta sense allunyar-se massa de l'estimball per evitar el bosc, molt dens, de la vessant nord-oest.
Ha estat un tram llarg i complicat, lluitant en alguns trams contra la vegetació, però amb l'alicient de trobar rovellons a dojo. Finalment hem arribat al Grau, un collet des d'on comença un corriol que permet baixar per la vessant del Solsonès.
Aquí hi havia fites i un corriol ben marcat però amb algun tram perdedor. Després d'una llarga baixada pel bosc, hem arribat a la font de Sant Joan. Ens ha sorprès el gran cabal d'aquesta font, que surt d'una mina amb un arc de pedra. Hem fet una curta i refrescant aturada a la font, abans d'iniciar la remuntada final per retornar a Llinars,
Ben a prop de la font hi ha Sant Joan de les Anoves, amb una petita ermita mig enrunada i un parell de masies. L'ermita no té coberta, només les quatre parets, però està restaurada i amb bon aspecte. El més curiós d'aquesta ermita és la campana, que no és de bronze sinó que està formada per una bombona de butà reciclada.
Al costat de l'ermita comença una pista, per la que hem iniciat la llarga pujada. Més amunt, hem deixat la pista per seguir un corriol muntanya amunt. Hem tingut dificultats a la primera part, on el camí estava perdut, però aviat s'ha definit millor i hem seguit pujant per un bon camí.
Quan ja faltava poc per enllaçar amb la pista per on havíem de completar el recorregut, ens hem trobat un altre important obstacle: el camí estava tallat per una infinitat d'arbres caiguts que feien gairebé impossible seguir-lo. Hem hagut de deixar el camí per pujar camp a través fins a una pista, afortunadament propera, per on hem seguit avançant.
Finalment hem completat el recorregut per la pista que planeja i passa per un altre indret singular: el Pla de la Llaguna, un extens altiplà ocupat per un camp de conreu on es cultiven les famoses patates de Cambrils. Un gran patatar!
El camí ha estat més llarg del que havíem previst però ens ha permès recòrrer indrets desconeguts, gaudint d'un territori esquerp i solitari i de les pinedes rovelloneres.
I aquí teniu el vídeo de l'excursió al Cogulló de Turp. Aquesta vegada és obra d'Edicions JGB i ha estat cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors.

ENTRADES RELACIONADES:
PANORÀMIQUES:
Cogulló de Turp Cogulló de Turp Cogulló de Turp
PARTICIPANTS:
Cogulló de Turp
Albert - Josep Maria - Joan - Pablo - Toni - J. Rafel