Ja fa quatre anys que es va publicar el llibre Montserrat, cims sense corda. En aquesta publicació es proposa un bon grapat d'ascensions a roques i agulles de Montserrat amb la característica comuna que aquestes ascensions es poden fer sense corda.
Els seguidors del blog sabem que des de la publicació d'aquest llibre em vaig proposar fer totes aquestes ascensions i per això he fet un total de nou sortides per diverses zones de Montserrat per anar pujant les roques i agulles ressenyades en el llibre.
Després de força temps, avui he reprès aquest projecte, que havia quedat una mica arraconat, per fer una segona incursió a la zona de Sant Jeroni. En total he pujat 8 cims, gairebé tots fàcils i només en un d'ells he hagut d'utilitzar la corda per assegurar un pas fàcil però exposat.
He sortit del Monestir de Montserrat iniciant la caminada pel Camí Vell de Sant Jeroni, passant pel Pas dels Francesos, l'ermita de Santa Anna i el Pla dels Ocells, fins enllaçar amb el Camí Nou de Sant Jeroni, que ve de l'estació superior del funicular.
El Cigronet: Ben a prop de la cruïlla de camins hi ha el primer cim de la jornada: el Cigronet. És una petita agulla que s'enlaira sobre el camí, davant del Cap de Mort. El punt feble de l'agulla està al vessant sud, on un pedestal permet pujar molt fàcilment fins al peu del cigró final que es supera amb una curta grimpada d'uns quatre metres.
L'ascensió és fàcil però una mica exposada perquè hi ha caiguda per totes bandes, de manera que he aprofitat un parabolt per assegurar el pas i unes bagues al voltant del cim per muntar un passamans de baixada.
La Veïna del Gegant Encantat: He seguit pel camí de Sant Jeroni fins a un mirador situat gairebé al tram final del camí. Des del mirador he pogut veure el Gegant Encantat i, a sota mateix, la Veïna, el proper objectiu d'avui. He baixat per una canal arbrada fins al peu d'una curta aresta que m'ha portat al cim.
Les roques 310 i 311: He tornat al camí de Sant Jeroni i, poc més amunt, l'he tornat a deixar per acostar-me a dues petites agulles sense nom, numerades com a 310 i 311 en el mapa de Ramon de Semir. Les ascensions han estat també fàcils, per l'aresta, encara que, com és habitual en aquestes ascensions sense corda, una mica exposades.
Sant Jeroni: He tornat al camí per pujar fins al cim més alt de Montserrat, el Mirador de Sant Jeroni, a on s'arriba caminant sense cap dificultat. El panorama des del cim és molt extens i el buit a l'altra banda de la barana del mirador és impressionant.
Al costat mateix del cim principal hi ha una roca poc més baixa, on hi havia el vèrtex geodèsic. En un minut m'he acostat al cim secundari, que apareix en el mapa de Ramon de Semir amb numeració pròpia. És la roca 302.
Roca 324: A l'est del Mirador hi ha una altra agulla d'accés fàcil, la 324. Per arribar-hi he baixat fins a l'ermita de Sant Jeroni, des d'on surt un corriol que hi porta. L'ascensió no té cap dificultat però el cim té una bona caiguda sobre la canal del Pou del Glaç, més coneguda com a Canal del Mejillón.
Mirador del Moro: He acabat les ascensions d'avui amb un altre cim fàcil i molt conegut. El Mirador del Moro és un cim destacat, on antigament hi havia l'estació superior de l'aeri i actualment hi ha un centre de comunicacions amb moltes antenes. De fet, no s'arriba al cim perquè està ocupat pel gran edifici, però sí a una terrassa penjada sobre l'abisme de la Paret de l'Aeri. He fet la foto del cim al costat de l'antiga roda de la maquinària de l'aeri, que avui no és més que una mostra d'arqueologia industrial.
Després de fer aquest darrer cim m'he donat per satisfet, iniciant el retorn a casa. He baixat directament per uns pendents rocosos fins enllaçar amb el camí de Sant Jeroni, per on he baixat seguint el mateix itinerari de pujada.
I aquí teniu un vídeo amb el resum de l'activitat d'avui per la part més alta de Montserrat. Aquesta vegada el vídeo és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
Sense cordaEcos (V)
Sense cordaEcos (IV)
Sense cordaEcos (III)
Sense cordaEcos (II)
Sense cordaEcos (I)
Sense cordaFrares (II)
Sense cordaFrares (I)
Sense cordaAgulles
Sense cordaSant Pau Vell
BIBLIOGRAFIA:
- Montserrat, cims sense corda, de Damià Pérez. Editorial Prames.
- Montserrat pam a pam, de Josep Barberà i Sauqué. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
PARTICIPANTS:
J. Rafel (en solitari)
