Després d'un bon esmorzar a l'alberg d'Alquézar, hem sortit en taxi cap a l'inici del Cañón del Río Vero, el barranc més popular de la Sierra de Guara. Som una bona colla, set barranquistes en total, alguns dels quals ja hem fet més d'una vegada aquest descens. Avui, potser perquè ja estem fora de temporada, hem tingut el privilegi de fer aquest descens sense trobar absolutament ningú, talment com quan vam fer el nostre primer descens del Vero l'any 1982. Les multituds que recorren aquest riu tan popular a l'estiu han desaparegut i hem pogut gaudir del privilegi de la solitud en un indret tan excepcional com aquest. Feia molt fred a primera hora del matí, de manera que els optimistes que havíem optat per portar únicament el peto del vestit de neoprè ens hem penedit aviat de no portar la jaqueta. Ben aviat hem trobat les primeres sucades obligades i després tots els passos que tan bé coneixem: la Cocineta, la Visera, los Oscuros, els caos... A poc a poc la temperatura ha anat pujant i al cap d'una estona ja gaudíem plenament del contacte amb l'aigua freda. Després del segon caos ens hem aturat a esmorzar, abans de completar la segona part del descens, amb més caos i passos singulars. Hem arribat al Puente de Villacantal, punt final del descens, però encara hem seguit una mica més pel riu fins trobar el camí directe que puja a Alquézar.
As presentem aquí la pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog
ENTRADES RELACIONADES:As presentem aquí la pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog
 Barranco de Chimiachas 2005 |  Barranco de Básender 2002 |  Cañón del Río Vero 1982 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada