dijous, 28 de juliol de 2011

Gorgas Negras del Alcanadre

Gorgas Negras del Alcanadre
Avui, dintre del programa d'activitats barranquistes a la Sierra de Guara, hem fet el que podríem anomenar "etapa reina". Efectivament, les Gorgas Negras del Alcanadre i la seva segona part, el Cañón del Barrasil, són el descens més important de Guara, només comparable amb el Mascún Superior. Després de gairebé tres hores d'aproximació des de Rodellar pel Barranco de Andrebot, la Losa Mora i el poble abandonat de Nasarre, són set hores de barranc amb una succesió de badines, salts, ràpels, caos i algun indret més humà com la Pardina de San Cristóbal on ens hem aturat a dinar abans d'emprendre la segona part del descens. Aquesta part final, el Barrasil, ja no té dificultat tècnica però sí molta aigua i el remat final d'una badina quilomètrica que cal travessar nedant, anomenada per alguns Bocazal de los Gatos i per altres El Ajuntadero perquè és on les aigües del riu Alcanadre s'ajunten amb les del Mascún. Aquesta era una activitat que teníem pendent de repetir des que la vam realitzar per primera vegada l'any 1984. En aquella ocasió ens iniciàvem en la pràctica del barranquisme i no portàvem l'equipament adequat, ja que ni tan sols portàvem el vestit de neoprè, imprescindible en aquestes aigües tan fredes i de remullada contínua. Avui la cosa ha estat diferent i hem realitzat l'activitat en l'horari previst sense cap problema.
Aquí teniu la pel·lícula del descens del barranc:



2 comentaris:

Joan Castelltort ha dit...

Quina rapidesa en fer les cròniques, quasibé fetes on line. La película de l'Alcanadre de fa 25 anys (o més), és una bona oportunitat per explicar el que és l'arqueologia esportiva i com la imaginació pot substituir (una mica) el material actual.

J. Rafel Alsina ha dit...

Efectivament, la pel·lícula de l'any 84 és una peça arqueològica i es pot veure com portàvem tota mena d'estris improvisats com flotadors i trossos de neoprè. Per cert, jo recordava que anàvem sense neoprè però repassant la pel·lícula veig que el més "pringat" era jo, que només portava el banyador. DE tota la pel·lícula em quedo amb la frase final que descriu perfectament el que va ser per a nosaltres aquella experiència de fa 27 anys: "els jorns inoblidables de la nostra petita història"