dissabte, 4 de gener de 2014

Refugio de los Fenales - Rodellar

puente de las Cabras, Fenales, Rodellar
Refugio de los Fenales - Bara - Nasarre - Losa Mora - Puente de las Cabras - Rodellar

La segona etapa de la nostra travessia per la Sierra de Guara ha estat d'aquelles que fan història. Ahir al vespre vam arribar al refugi forestal de Los Fenales, on hem dormit. Tota la nit ha estat plovent; no ha estat una pluja fina sinó un xàfec intens amb estones de pedregada. Quan ens hem llevat al matí, encara fosc, els voltants del refugi estaven emblanquinats per la pedregada i encara plovia. El camí d'avui és llarg, tot i que hi ha diverses variants que permeten allargar-lo o escurçar-lo segons convingui, de manera que es preveia una jornada passada per aigua, tot i que a aquella hora encara no sabíem el que significaria per a nosaltres "passada per aigua". Mentre esmorzàvem ha deixat de ploure, de manera que hem iniciat la caminada amb un cert optimisme. Després de tota una nit plovent, l'aigua corria per tot arreu i tot estava enfangat. Hem començat pujant per la petita vall de Los Fenales fins al lloc anomenat Los Pasos, on hem agafat un camí de baixada en direcció a Bara. Tot ha anat la mar de bé fins que, ja ben a prop de Bara, hem arribat al riu Used, un afluent del riu Alcanadre que el camí travessa a gual. En condicions normals el riu es passa fàcilment caminant sobre les pedres de la llera però avui no eren condicions normals; el riu baixava amb força i era impossible travessar-lo sense mullar-se els peus. Ens hem descalçat i hem passat amb l'aigua a mitja cama fins a l'altra banda. Ens hem tornat a calçar i hem seguit el nostre camí pensant ja en el riu Alcanadre, que calia travessar més endavant, i en el Mascún, que també havíem de travessar per arribar a Rodellar per la ruta prevista. Poc més endavant hem trobat un altre rierol, no tan gran com l'Used però també impossible de travessar sense mullar-se els peus. Novament ens hem descalçat, l'hem travessat i hem seguit el nostre camí amb la mosca sota el nas. Hem arribat a Bara, un poble on a l'hivern no hi viu gairebé ningú, i hem enllaçat amb el GR1 que ens havia de portar a Nasarre. Des de Bara ja es veia i s'escoltava, allà mateix, el riu Alcanadre molt crescut; hem baixat al riu segunit el GR fins al pont... Ja no hi havia pont; una riuada anterior es va emportar la passera de fusta que comunicava les dues ribes del riu. Semblava impossible travessar l'Alcanadre en aquestes circumstàncies i potser ho era, si més no per a persones assenyades. També hem pensat que més endavant havíem de travessar el Mascún, si seguíem la ruta prevista, i no seria gens fàcil. Hem tornat al poble i hem preguntat a un home que hi havia per allà si hi havia algun pont o passera que ens pogués permetre superar el pas. Ens ha dit que l'única manera de passar era "a gual" i ens ha indicat el punt on hi ha menys fondària i la travessia és menys difícil. També ens ha desaconsellat seguir la ruta prevista, que implicava travessar el Mascún abans d'arribar a Rodellar. Hi havia dues opcions: o abandonar la ruta baixant a Nocito per la pista i trucar un cotxe que ens retornés a Castilsabás o bé travessar l'Alcanadre i anar per Nasarre i la Losa Mora fins al Puente de las Cabras, únic pont que permet arribar a Rodellar sense travessar el Mascún a peu. Finalment hem decidit seguir endavant.
La travessia de l'Alcanadre ha estat complicada. Per començar, hem optat per passar amb les botes posades; això ens donava més estabilitat i seguretat per passar caminant per sobre de les pedres, lluitant contra la força del riu. En el punt més fondo l'aigua ens arribava a la cintura; fins i tot en Joan ha perdut peu i s'ha mullat fins al coll. Per sort, l'aigua era freda però no gelada i hem arribat bé a l'altra banda, encara que ben remullats. Ràpidament hem iniciat la pujada cap a Nasarre, un poble abandonat situat més amunt, a l'altiplà. Dintre de l'església, restaurada i en bon estat, a diferència de les cases del poble, hem menjat una mica mentre començava a ploure fort. Hem seguit el nostre camí passant pel dolmen de la Losa Mora. A l'inici del Barranco de Andrebot hem deixat el camí normal que porta a Rodellar travessant el Mascún i hem agafat el camí de la Pardina de San Cristóbal i després una petrolera i diversos camins, marcats amb fites cada vegada més grans i artístiques, fins al Puente de las Cabras. Aquí hem constatat que havia estat un encert evitar el pas del Mascún; el riu baixava molt crescut i travessar-lo hauria estat molt difícil i fins i tot perillos. Després de passar el pont, un caminet ens ha portat ben aviat a Rodellar, final d'etapa. Després de menjar un plat combinat en el bar de la plaça, ens hem instal·lat en un apartament de Casa Javier, on hem posat totes les coses al costat de l'estufa per assecar-les i hem decidit deixar la tercera etapa de la travessia de Guara per a millor ocasió.
Us mostrem aquí el vídeo, cedit per edicions JGB per a tots els seguidors del blog.




ENTRADES RELACIONADES:
Gorgas Negras
Alcanadre, 2011
La Fajas de
Otín, 2000
Gorgas Negras
Alcanadre,1984

6 comentaris:

Anònim ha dit...

De las de Indiana Jones, me gustó más la del jabalí.

J. Rafel Alsina ha dit...

Luis,
La pelis de Indiana Jones son un muermo comparadas con las aventuras que nos depara la vida real...

Joan C ha dit...

Uauh , quina curtida. Una pregunta us estaveu entrenant per fer les proves d'accés als marines?

J. Rafel Alsina ha dit...

No ho havíem pensat però potser sí ... encara que em sembla que no ens admetrien a causa de l'edat.
Tampoc crec que superéssim el psicotècnic

jesus ha dit...

En hora bona per l'aventura i pel vídeo, cal moral per continuar l'excursió i per gravar la en aquestes condicions.

Jesús

J. Rafel Alsina ha dit...

Moltes gràcies. Efectivament, moral no falta...