El Trou du Vent du Pédrou és una gran cavitat situada a prop de la localitat de Bélesta, en el departament francès de l'Ariège i molt a prop de Montségur. Té un recorregut de 435 metres i una profunditat màxima de 63 metres. Té dues boques per les que es pot accedir a la cavitat, que consta de una llarga galeria principal i un petit sistema de pous.
Després d'un llarg viatge en cotxe, hem arribat a mig matí al punt de partida de l'aproximació, un petit eixamplament de la carretera D16, a prop del Col de la Croix des Morts. Des d'allà hem arribat en pocs minuts a la boca del primer pou.
La intenció inicial era equipar els dos pous, baixar per un d'ells i pujar per l'altre però la previsió del temps indicava pluja segura i hem decidit fer l'entrada i sortida pel mateix pou per evitar duplicar la mullena. Els fets ens han donat la raó perquè a la sortida ha caigut un bon xàfec.
Hem muntat un petit passamans i hem equipat el ràpel per baixar fins a l'inici de la llarga galeria principal. Després hem iniciat el llarg recorregut subterrani, explorant tots el racons de la cavitat.
Ben aviat hem començat a trobar moltes formacions, en un seguit de sales i saletes cada vegada més impressionants. A cada moment ens aturàvem a fer fotografies i admirar les magnífiques formacions que guarnien parets i sostres de la cavitat.
Després d'una estona de recorregut hem arribat al primer pas singular: la gatera. És una mica estreta però molt curta, només un pas, i l'hem superat amb facilitat. Després de la gatera hem entrat a la Salle de la Neige (sala de la neu), un tram de la galeria que es caracteritza per la blancor de les seves formacions, on també hem fet una infinitat de fotografies.
Després hem passat per sota de la segona entrada, un pou de 25 metres, i hem comprovat que a fora plovia intensament.
Després de passar un tram de galeria amb diversos gorgs d'aigua clara, hem arribat a la sala final on hi ha una de les formacions més característiques d'aquesta cavitat: l'Orgue. És una gran colada amb unes estalactites tubulars que recorden els tubs d'un orgue.
Hi ha un nivell superior, una sala penjada anomenada Le Balcon, a on s'arriba amb una fàcil grimpada. Des de dalt, al costat mateix de l'Orgue, teníem una gran visió de la sala final des de les altures.
Hem iniciat el retorn però aviat ens hem aturat per fer una exploració dels pous inferiors. Hem baixat en ràpel per un pas estret fins a una petita sala amb una gran colada blanca. Des d'aquesta sala hem fet un segon ràpel, passant per un pas encara més estret, arribant a una mínima sala des d'on, a través d'una finestra, hem vist el punt final del recorregut, pocs metres més avall. Aquesta vegada ens hem conformat en veure la sala des de dalt però, com que no hi havia formacions, no hi hem baixat.
Hem remuntat els pous i hem seguit el nostre recorregut de retorn fins al pou d'entrada, que hem remuntat sota la pluja. Després, ja en cotxe, ens hem desplaçat fins a Roquefixade, on teníem una reserva per alotjar-nos a la seva magnífica gîte d'étape.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta gran jornada espeleològica:
ENTRADES RELACIONADES:
Canyon de
Luquenac, 2024 |
Cueva
Coventosa, 2021 |
CBH: Comus -
Montségur, 2015 |
TOPOGRAFIA:
BIBLIOGRAFIA:
- Spéléoguide Ariège Pyrénées, F. Guillot i P. Bence. Ed. Conception. (Versió JPG)
PARTICIPANTS:
Manel - Merche - Sonia - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada