De bon matí, hem esmorzar a la gîte d'étape de Rochefixade, on hem passat la nit. Un bon esmorzar per preparar-nos per la llarga jornada espeleològica que ens esperava.
En el segon dia d'estada en aquesta zona, avui hem visitat un gran avenc, el Trou du Vent de las Goffias, ubicat en el bosc de Bélesta, molt a prop de l'altre trou du vent que vam visitar ahir. Té dues entrades, dos pous de 38 metres, i un recorregut molt interessant amb una infinitat de formacions i molts racons per explorar.
L'element més interessant de tota la cavitat és una estalagmita gegantina que fins i tot té nom propi: el Monument. Està al mig d'una gran sala plena de colades, creant un conjunt realment espectacular.
Hem deixat el cotxe al costat de la carretera D16, molt a prop de Bélesta, i hem iniciat la curta aproximació a l'avenc, primer per una pista i després per un camí desdibuixat a través del bosc.
Hem entrat per la boca situada més al sud, rapelant per un pou estret d'uns 10 metres fins a un replà on hi ha una bona instal·lació, amb ancoratges químics. Hem reinstal·lat el ràpel per baixar la segona part, gairebé tota volada, baixant a una gran sala anomenada Le Trou du Vent (el forat del vent).
Hem seguit per la galeria principal, passant per diversos trams amb nom propi: la Gatera del SCA, la sala Rudaux, la galeria Maréchal, la galeria Martel ... i hem arribat a la gran sala del Monument.
Després d'admirar i fotografiar aquesta formació tan singular, hem pujat una rampa, amb l'ajut d'una corda fixa, per vistar unes sales superiors on, a més de moltes formacions, hem trobat una petita bassa.
Encara ens quedaven molts racons per veure, ja de retorn. Hem fet un ràpel per la zona Réseau de Joly encara que no hem completat la baixada. Després, passant per una finestra molt estreta, hem baixat a una altra zona inferior amb un ràpel d'uns 15 metres.
Hem retornat a la sala del Forat del Vent però abans d'iniciar la llarga remuntada hem visitat un altre sector, unes sales situades al darrere, on també hi ha una petita bassa.
Després de completar la visita, recorrent gairebé tots els racons de la cavitat, hem iniciat la remuntada dels 38 metres del ràpel, la major part volats. La pujada és impressionant, pel mig de la gran sala amb forma acampanada, però l'hem superat sense problemes sortint a l'exterior quan ja fosquejava.
Hem estat gairebé vuit hores a la cavitat, gaudint d'un gran entorn subterrani. Ara només ens quedava el llarg retorn a casa en cotxe, satisfets per la gran jornada espeleològica de la que hem gaudit per aquestes terres de l'Ariège.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat:
ENTRADES RELACIONADES:
Pic des Trois
Seigneurs, 2019 |
Dent
d'Orlu, 2019 |
CBH: Orgeix -
Comus, 2015 |
TOPOGRAFIA:
BIBLIOGRAFIA:
- Spéléoguide Ariège Pyrénées, F. Guillot i P. Bence. Ed. Conception. (Versió JPG)
PARTICIPANTS:
Manel - Merche - Sonia - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada