dijous, 10 d’octubre del 2024

La Creu de Santos

Creu de Santos
Ja fa uns anys, el gener de 2015, vam fer un itinerari excursionista per la Serra de Cardó, un llarg recorregut per la serra que passava per onze de les moltes ermites que hi ha escampades per aquestes muntanyes. 
Avui hem tornat a la Serra de Cardó per fer una nova excursió circular però aquesta vegada passant pel punt culminant de la Serra: la Creu de Santos. Aquest cim, també anomenat Xàquera, es una gran mirador de les Terres de l'Ebre. Des del seu cim hi ha una bona panoràmica del massís del Port i el Delta de l'Ebre.
Hem arribat de bon matí a l'antic convent-balneari de Cardó. L'indret irradia una gran tristor. Tots els edificis estan en estat ruïnós, voltats per una tanca d'obra per impedir que els turistes s'aventurin entre els murs que amenacen col·lapse imminent. La planta embotelladora que produïa l'aigua de Cardó també està tancada, de manera que l'indret no és més que un poble fantasma.
Hem iniciat la caminada baixant per la carretera fins trobar un cami que puja en direcció a les ruïnes de l'ermita de la Trinitat. Més amunt, hem passat per una altra ermita, la del Sant Àngel, també mig enrunada. 
Hem deixat enrere les ruïnes i hem seguit pel bosc fins a un  marcat coll, el Portell de Cosp. Per l'altra banda, després de baixar una mica, hem seguit un llarg camí de flanc que ens ha portat fins al refugi de la Font del Teix. Pel camí, poc abans del refugi, hem passat al costat d'alguns teixos realment notables, gairebé mounumentals.
El refugi està una mica apartat del camí però ens hi hem acostat per veure'l. És petit però molt comfortable, amb lliteres de fusta, mobiliari i llar de foc. Un magnífic refugi lliure, situat en un autèntic racó de món.
Poc més enllà del refugi hem passat per la Font del Teix, una de les poques fonts de la zona que no s'han assecat. El nom de la font li ve d'un gran teix situat al costat mateix que, de ben segur, és multicentenari.
El camí segueix pel bosc, ben marcat, fins a un nou centre d'interès: la Cova Llòbrega. És una petita cavitat sense recorregut però alta i situada en un punt panoràmic. Hem recorregut els pocs metres de profunditat de la cova abans de seguir el nostre camí.
Després de la cova hem passat a l'altra vessant de la muntanya on, al llarg dels anys, diversos incendis  han fet desaparèixer gairebé tot el bosc i només hi ha matolls i algun arbre aïllat supervivent dels incendis. El camí fa una llarga travessia per aquesta vessant fins arribar al Portell del Bou on enllaça amb una cresta en la direcció del cim.
Hem seguit la cresta, per un corriol una mica perdedor, però més endavant hem enllaçat amb un camí més gran i l'hem seguit fins al cim de la Creu de Santos (942 m). Feia un vent fort, de manera que el dron s'ha quedat a la motxilla perquè no era prudent fer-lo volar. Hem menjat una mica mentre gaudíem del gran panorama d'aquest cim, un dels més prominents de Catalunya, abans d'iniciar el retorn.
Hem tornat enrere pel mateix camí fins trobar una cruïlla senyalitzada en direcció al balneari. Una forta baixada pel bosc i un tram final de pista ens han retornat al balneari de Cardó, on havíem deixat el cotxe.
I, aprofitant que era dijous, hem baixat a Rasquera per gaudir del menú del dia amb paella marinera al restaurant de la benzinera.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Camí de les 11
Ermites, 2015
Avencs de la
Febró, 2014
VF de la Serra
de Mestral, 2001

DOCUMENTACIÓ:
PARTICIPANTS:
Creu de Santos
Albert - Joan G. - J. Rafel