La Travessia dels Frares Encantats és un camí equipat amb cordes fixes i ferralla diversa que recorre la part alta de la regió dels Frares Encantats, a Montserrat. Els seguidors del Blog de Muntanya saben que no és la primera vegada que aquest recorregut apareix en aquesta publicació sinó que, totalment o parcialment, l'hem recorregut unes quantes vegades.
Tot i que el tenim molt vist, aquest recorregut es mereix la repetició perquè recorre indrets solitaris i de gran bellesa en el cor de Montserrat. A més, el tenim tan a prop que és apte per a una curta matinal que en ple estiu ens permet tornar a casa abans que la calor apreti fort.
Avui l'excusa per repetir una vegada més aquesta travessia era la d'acompanyar en Gabriel, que mai havia estat a Montserrat i volia conèixer aquesta muntanya tan singular. La Travessia dels Frares Encantats és la millor manera de conèixer els paisatges montserratins, lluny de la massificació del Monestir.
Hem sortit molt aviat i abans de les 8 del matí ja estàvem pujant pel camí del Coll de Guirló. Després hem seguit pel camí de la Cadireta pujant fins al Coll de Port, punt d'inici de la Travessia. La principal dificultat del recorregut està gairebé al principi: un mur vertical d'uns 10 metres equipat amb barres de ferro, grapes i cadenes. Hem superat fàcilment el mur i hem seguit amunt superant un parell de trams amb cordes fixes i un petit desplom equipat amb una cadena.
Després hem arribat a un petit collet al costat del Bacallà i d'una petita agulla amb el curiós nom de La Cristobalita. Després, sense gaire dificultat, hem seguit baixant algunes canals equipades amb cordes fixes i hem remuntat un parell de canals. Hem anat recorrent canals, boscos i collets, passant per indrets molt interessants i gaudint dels paissatges de les parts més ocultes de Montserrat.
Finalment hem arribat al camí del Portell Estret, on acaba la travessia. Només ens quedava baixar per un bon camí fins al refugi Vicenç Barbé on ens esperava en Luis que avui venia com a cordada de apoyo.
Com no podia ser d'altra manera en un dia tan calorós, hem acabat a un bar del Bruc refrescant-nos amb unes begudes abans de tornar a casa.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
Travessia dels
Frares, 2021 |
Canal del
Melindro, 2021 |
Escalada als
Frares, 2008 |
BIBLIOGRAFIA:
- Canals equipades, vies ferrades i altres racons equipats del Parc Natural de Montserrat, de Lídia Ill i Ivan Fernández (Publicacions de l'Abadia de Montserrat)
- Vies ferrades, recorreguts i passos equipats, de Pep Mayolas i Miquel Soro (Editorial Alpina)
PARTICIPANTS:
Gabriel - Luis - J. Rafel
2 comentaris:
Casualmente, tres días después mi novia y yo hicimos el itinerario Agulles i Frares. Por poco no nos cruzamos.
No me canso de recorrer ese trazado que nos permite atravesar el corazón de Montserrat y, por lo menos a mí, hace que me sienta como en otro mundo.
Justo en la foto número 12 de las que has publicado había una víbora custodiando el estrecho paso que a menos de medio metro de distancia tiene un precipicio cuyo final no alcanzamos a ver. Afortunadamente salimos airosos del peligro.
Efectivamente, esta ruta, junto con la Travessia d'Agulles, son de las mejores de Montserrat. A pesar de haberlas recorrido muchas veces no me importa repetirlas.
Publica un comentari a l'entrada