El Canyon de Luquenac és un barranc molt interessant, aquàtic i amb un gran ambient. Està en ple Ariège, més enllà d'Ax-les-Thermes i, per tant, molt lluny. Un altre factor negatiu és que es tracta d'un descens molt curt. En realitat només té un ràpel però d'una gran bellesa, amb una cascada que baixa encaixonada i cau sobre un gran gorg.
El fet que aquest barranc sigui tan curt i estigui tan lluny obliga a combinar-lo amb algun altre barranc de la zona per amortitzar el desplaçament. Nosaltres l'hem combinat amb Les Encantades de Lanoux.
Hem arribat al voltant de les 9 del matí a l'aparcament del Luquenac i ens hem equipat per al descens. Allà mateix teníem el torrent; un corriol ens ha permès baixar-hi i començar a caminar per la llera. Baixava força aigua però el torrent no anava crescut. Els primers metres són fàcils: només algún mínim ressalt i petits gorgs de poca fondària.
Aviat hem arribat a una mena de tobogan, un tram encaixonat on el riu fa unes curioses corbes abans d'arribar a la cascada. Aquí hi ha el primer i gairebé únic ràpel del recorregut. El riu es precipita per una escletxa formant una cascada. No es veu el final perquè la cascada és encaixada a la roca però des de la capçalera ja és impressionant, especialment per la quantitat d'aigua que es precipita per l'estreta canal.
El ràpel és d'uns 25 metres però es pot fraccionar per evitar fregaments. Nosaltres no l'hem fraccionat però hem posat un protector de corda al principi. El ràpel té dos trams ben diferenciats. El primer és curt, uns 5 metres, i el tram principal és d'uns 20 metres.
Hem baixat el ràpel de la cascada gaudint d'un entorn espectacular. La cascada baixa amb força, acanalada, i cau en el gorg format un remolí. Realment, aquest ràpel gairebé justifica el llarg viatge a l'Ariège.
Després del ràpel hem seguit caminant per la llera del torrent, passant per llocs molt interessants, engorjats i amb uns curiosos jardins de falgueres però sense cap dificultat. Només hi ha un petit ràpel, d'uns 3 metres, que segons la ressenya es podia saltar però com que l'aigua era tèrbola hem preferit baixar en ràpel.
Finalment hem arribat al final del recorregut i hem sortit a la carretera on havíem deixat un cotxe. Ha estat curt però intens i teníem ganes de fer més coses, de manera que ens hem canviat i hem iniciat el desplaçament a Puymorens on teníem previst el segon descens d'avui.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta primera activitat:
Hem arribat a Porté-Puymorens i hem agafat una petita carretera de pagament que porta a un aparcament anomenat Pàrquing del Telefèric perquè hi ha les restes d'un antic telefèric de les obres de la presa de Lanós.
El Barranc de les Encantades té tres sectors però sembla ser que el superior està restringit i no té massa interès, de manera que el nostre objectiu era baixar els dos sectors inferiors, molt aquàtics i sense massa dificultat. El barranc està molt ben equipat, fins i tot en alguns punts sobreequipat i amb instal·lacions doblades perquè aquest descens és recorregut sovint per empreses d'esports d'aventura que aprofiten la bellesa del recorregut, aquàtic i relativament fàcil, per portar-hi els seus clients.
L'aproximació no és molt llarga, en una hora hem arribat a l'inici del barranc després d'una forta pujada per un caminet de bosc. Ens hem equipat i hem començat a baixat pel riu. Aviat hem trobat el primer ràpel, a la dreta del riu, al final d'un passamans. A l'altra banda hi havia una instal·lació alternativa amb dos ràpels curts però hem preferit fer un sol ràpel, més llarg i amb arribada a un gran gorg d'aigües molt fredes.
El segon ràpel era també espectacular, amb un passamans de cable d'acer i arribada a un altre gran gorg d'aigües netes i fresques. Després dels dos ràpels inicials, els més interessants de tot el recorregut, hem seguit baixant pel torrent amb diversos ressalts, tobogans i algun ràpel curt. Més endavant hem baixat dos ressalts una mica més alts amb l'ajut de cordes fixes, arribant a l'inici del tram inferior.
Hi ha un pont o passera de fusta sobre el riu, per on travessa el camí que porta a l'estany de Font Viva. A partir d'aquí el barranc s'obre i té un tram d'uns 400 metres sense interès, que hem baixat per un caminet al costat del riu, arribant al tram final amb dos ràpels curts i un salt d'uns 5 metres sobre un magnífic gorg.
Ha estat un descens divertit i refrescat que ens ha deixat ben satisfets. El descens era curt però la combinació amb el de Luquenac que hem baixat al matí ha completat una bona jornada barranquista.
I aquí teniu la segona pel·lícula de la jornada amb les escenes més interessants del descens del Barranc de les Encantades de Lanós.
ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió al Pic
d'Auriol, 2020 |
Ascensió al Trois
Seigneurs, 2019 |
Ascensió Dent
d'Orlu, 2016 |
