A la cara Est de Montserrat, per sobre de la carretera de Collbató, es va equipar en els anys 90 una via ferrada anomenada Via Làctea. Aquella ferrada va durar molt poc i aviat va ser desequipada. Avui només queden algunes restes de ferralla en alguns punts de les parets.
Seguint aproximadament el traçat de l'antiga via ferrada hi ha una línia de ràpels que permet baixar pels cingles d'aquesta part de Montserrat, un descens que segurament entraria a la categoria d'activitats per a col·leccionistes i que avui hem volgut recórrer per conèixer nous indrets de Montserrat.
Les instal·lacions dels ràpels són bones, amb parabolts i algun químic, però antigues. Nosaltres hem renovat algunes de les bagues de les instal·lacions però caldria canviar-les totes.
L'aproximació i el retorn són recorreguts salvatges, amb camins desdibuixats i trams sense camí, que requereixen una bona orientació i molta moral.
El punt de partida és el Monestir de Montserrat i el final és al peu de la muntanya, a la carrretera de Collbató, a prop de l'estació de l'Aeri. Per evitar la pujada a peu al Monestir es pot fer maniobra amb dos cotxes o, millor, pujar amb l'Aeri. Nosaltres ho hem fet així i de bon matí hem agafat aquest transport que en pocs minuts ens ha portat al Monestir.
Hem iniciat l'aproximació baixant pel camí de la Santa Cova, un bon camí tot ple d'imatges religioses. Poc abans d'arribar a la Santa Cova hem agafat un trencall a l'esquerra: el Camí de les Feixades. Aquest camí passa per sota de l'ermita de la Santa Cova i poc més enllà travessa el Torrent de les Àligues.
Justament en aquest punt, poc abans d'un tram d'escales de ciment, hem deixat el camí per iniciar el descens pel torrent. Els primers metres són força desagradables, una forta baixada per terreny terrós, inestable i ple d'esbarzers. Aviat, però, hem entrat a la llera del torrent per on hem pogut baixar amb més comoditat i seguretat.
Hem baixat un tram del Torrent de les Àligues, desgrimpant alguns petits ressalts, fins trobar un mínim corriol que travessa el torrent. És el Camí de les Aigües de Dalt. Hem sortit del torrent, prenent el corriol a la dreta.
El camí va planejant en direcció al següent torrent. És un corriol desdibuixat que en alguns punts gairebé es perd però amb una mica d'intuïció és fàcil de seguir. Hem arribat al següent torrent, on hem trobat algunes grapes clavades a les roques, restes arqueològiques de l'antiga ferrada, que ens han confirmat que estàvem en el lloc correcte.
Hem baixat pel torrent i en pocs minuts hem trobat la instal·lació del primer ràpel. És un descens fàcil però llarg, uns 60 metres, i acaba en una zona de poc pendent per on hem baixat, caminant, fins a la instal·lació del segon ràpel.
El punt de partida d'aquest segon ràpel és una plataforma molt aèria, amb grans vistes. El ràpel sembla vertiginós perquè no es veu el final però quan traiem el cap per baixar veiem que no és tan vertical com sembla. Són també 60 metres però a mitja baixada hi ha una altra instal·lació que ens permetria fraccionar el ràpel.
Nosaltres no hem utilitzat el fraccionament i hem tingut problemes per recuparar les cordes. Per sort, portàvem el material necessari per resoldre el problema sense haver d'abandonar les cordes i utilitzar la corda de reserva que portàvem.
El tercer ràpel és més curt, uns 40 metres, i baixa per una gran llastra rocosa de poc pendent. També hi ha una instal·lació a mitja baixada que permetria fraccionar el descens.
Un cop completat el descens dels ràpels encara ens quedava un bon trajecte de retorn; no massa llarg però sí embolicat. Hem baixat una mica pel mateix torrent fins trobar el Camí de les Aigües de Baix i hem agafar aquest camí. La ressenya que portàvem ens feia baixar sense camí pel Torrent de les Àligues fins a la carretera. Nosaltres hem anat seguint el camí fins arribar al Torrent de Santa Maria o de Vallmala. Després hem baixat el tram final del torrent, una mica emboscat, i fins i tot hem fet un curt ràpel per baixar un petit ressalt.
Finalment hem arribat a la carretera i, en pocs minuts, fins a l'aparcament de l'Aeri de Montserrat on hem acabat el nostre recorregut.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP i de Coloms & Coloms Films.
ENTRADES RELACIONADES:
GR: Matadepera
Montserrat, 2013 |
Torent de
Vallmala, 2010 |
 Camí de la Santa Cova, 1994
|
RESSENYA:
PARTICIPANTS:
Sonia, Toni, J. Rafel
2 comentaris:
JO BORRARIA EL POST....EN AQUEST IUNDRET DE LA MUNTANYA ESTA tot prohibit,si ho llegeixen els forestals us multaran.
!! No ho sabia però crec que les ferrates i canals prohibides les han desequipat. M'extranya que no hagin desequipat els ràpels si estan prohibits.
Publica un comentari a l'entrada