dijous, 11 de març del 2021

El Puig Madrona i les Escletxes

Puig Madrona
Avui hem fet una nova escapada a la Serra de Collserola, concretament per les estribacions d'aquesta serra més properes a la Vall del Llobregat, al voltant de Molins de Rei. Hem fet un recorregut fàcil i relativament curt però amb bastants centres d'interès que configuren un itinerari força atractiu. 
Hem arribat en tren a Molins de Rei i hem iniciat la caminada pels carrers de la ciutat. Als afores de Molins hem arribat a la Rierada, per on hem començat a pujar. El camí segueix una estona per la llera del riu i després en paral·lel per un bosc de ribera. El camí passa al costat d'un aqüeducte, una curiosa construcció amb un arc sobre la Rierada. 
Poc després hem arribat a un nou centre d'interès, el Salt d'Aigua. Es tracta d'una petita cascada formada per un antic mur que forma una represa de la riera en un indret singular voltat de bosc. Aquí la riera, que a baix estava seca, ja porta un cabal relativament gran tenint en compte que només recull dels aigües de la Serra de Collserola.
Hem arribat a les Cases de Can Castellví, una petita urbanització, iniciant la pujada en direcció a la carena de la Serra de can Julià. A dalt, després d'un petit tram carener, hem enllaçat amb el GR96, el Camí Romeu de Montserrat, seguint-lo per una bona pista. Hem passat pel Coll d'en Faura arribant a l'ermita de la Salut. Aquesta ermita és un monument antiquíssim, d'origen visigótic encara que reconstruïda en el segle XI amb estil romànic. 
La Salut és un indret singular, amb l'ermita romànica i una àrea de picnic, al peu del Puig Madrona. Per un corriol costerut hem arribat al cim del Puig Madrona (337 m), el cim més alt de la zona. A dalt hi ha el característic cilindre de formigó dels vèrtexs geodèsics i una torre d'observació d'incendis. El panorama és extens, sobre el Baix Llobregat i el Vallès. Hem fet una panoràmica circular:
Puig Madrona
Hem retornat pel mateix camí fins a la Salut i hem agafat un camí de baixada que ens ha portat, després d'algunes variants, fins al darrer i més singular punt d'interès del nostre itinerari: les Escletxes. Es tracta d'una singularitat geològica, unes profundes esquerdes obertes entre les roques que formen uns curiosos engorjats. Hem recorregut alguns d'aquests engorjats, grimpant i desgrimpant alguns passos i superant algunes estretors, amb un ambient gairebé espeleològic. 
Després d'una bona estona explorant els racons de les Escletxes hem seguit el nostre camí baixant fins a Can Rabella, una masia-restaurant molt popular on hem menjat el menú del dia amb la clàssica paella dels dijous. 
Finalment només ens quedava retornar pel mateix camí de pujada, que hem retrobat al costat de Can Rabella, fins a Molins de Rei i, pels carrers de la ciutat, fins a l'estació del tren on hem donat per acabada l'excursió.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:

ENTRADES RELACIONADES:
Sant Cebrià de 
Cabanyes, 2020
Avencs de la
Febró, 2014
Serra dels 
Bufadors, 2013

PARTICIPANTS
Albert - Joan G. - Luis - Pablo - J. Rafel

VOL CIRCULAR: