dissabte, 20 de març de 2021

Per la Serra de l'Obac

Serra de l'Obac
L'excursió d'avui ha estat un interessant recorregut per la serra de l'Obac, passant per molts centres d'interès, el principal dels quals ha estat el Castellsapera, el punt culminant de tota la Serra. Tot i que el nostre itinerari era un recorregut excursionista sense dificultat, hem complementat el recorregut previst amb una variant imprevista que ens ha suggerit el nostre guia local i hem acabat escalant l'aresta nord del Castellsapera, una grimpada fàcil però amb certa dificultat, que ha estat un magnífic complement d'una sortida molt interessant.
Avui érem set excursionistes però, a causa de les restriccions de mobilitat, ens hem desplaçat fins a la Casa Nova de l'Obac, punt de partida del nostre recorregut, amb sis cotxes. A les 9 del matí ens hem trobat al pàrquing de la Casa Nova i hem iniciat la caminada. 
Hem passat per la Casa Vella de l'Obac, un edifici mig enrunat, i pel Pou de Glaç de la Portella. Aquest pou és una construcció realment notable, revestit amb murs de pedra i amb una volta també de pedra. Més endavant hem passat al costat de la Calsina, una altra masia enrunada, i hem començat a baixar al costat del Torrent de la Saiola. El nostre camí passava a prop d'un altre punt singular amb el curiós nom de Forat dels Despistats. És una escletxa a la roca que forma un congost de poc recorregut. 
Més endavant, el nostre afany d'exploració ens ha portat a deixar novament el camí i baixar per un corriol amb alguns trams d'esglaons de pedra fins al llit del torrent o hi ha l'Avenc de la Saiola. La visita a l'avenc ha estat decebedora: és només un forat a terra, aparentment sense cap recorregut, tot i que la ressenya que portàvem parlava d'un recorregut d'onze metres per "una gatera estretíssima".
La següent fita del nostre recorregut ha estat el Castell de Bocs, un cim arrodonit però sense accés fàcil. La via normal puja per una canal equipada amb unes cordes fixes i segueix flanquejant tota la roca fins a la vessant sud per on es guanyen els darrers metres ja sense dificultat. El cim del Castell de Bocs (662 m) és un altiplà panoràmic amb grans vistes de tota la Serra de l'Obac i amb el rerefons de la muntanya de Montserrat.
Hem baixat pel mateix itinerari fins reprendre el camí principal, que en aquest tram està senyalitzat com a GR. Més endavant ens hem tornat a desviar del camí per baixar uns metres fins a la Font del Lladre, situada sota una bauma i totalment seca. El camí ens ha portat fins al peu del Paller de Tot l'Any, una agulla d'aspecte montserratí situada al final d'una carena. La pujada al cim requereix tècniques i material d'escalada, encara que la dificultat és petita, de manera que ens hem conformat amb seguir un camí que fa la volta al monòlit. Hem menjat una mica al peu del Paller abans de seguir el nostre camí.
L'etapa següent ens ha portat fins al cim de la Roca Salvatge, un cim de nom curiós, format per una carena allargassada de fàcil accés. Abans hem passat per la cova de la Canal del Solitari, una gatera sense gaire recorregut coberta d'una pols fina. 
Després de la Roca Salvatge hem iniciat l'ascensió al Castellsapera, el punt més alt de l'Obac. Teníem previst pujar pel camí normal, que porta al cim sense cap dificultat especial, però el nostre guia local, l'Antoni, ens ha dit que coneixia un itinerari més interessant, que puja grimpant per l'esperó nord. Ens ha guiat fins al peu de l'esperó, que vist des de certa distància té un aspecte impressionant. Hem pujat per una canal arbrada a l'esquerra, fins al peu d'un petit mur de no més de 4 metres. Aquest mur no té gaire dificultat (segon grau d'escalada) però és exposat perquè està penjat sobre el buit. Hem tret la corda que portàvem per assegurar aquest pas i també el tram següent, una curta canal amb una grossa savina al mig.
Després de superar l'esperó hem arribat al cim del Castellsapera (939 m). En realitat aquest cim és un altiplà allargat amb dues puntes, els cims nord i sud, separats uns dos-cents metres. Al costat del cim sud hem agafat un camí, la via normal del cim, per on hem iniciat la baixada. El camí, tot de baixada, ens ha portat de retorn al punt de partida a la Casa Nova. Abans d'arribar-hi encara hem passat pel darrer centre d'interès: el pou de glaç de l'Estepar, molt similar al que havíem vist al matí, amb la mateixa estructura tancada per una sòlida volta de pedra.
Finalment hem arribat a la Casa Nova de l'Obac, punt final del nostre recorregut. Eren les sis de la tarda i el sol estava ja molt baix, oferint-nos un gran espectacle: la muntanya de Montserrat amb el sol començant-se a pondre pel darrere. 
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog.



ENTRADES RELACIONADES:
Canal Lucky
Txei, 2020
Matadepera -
Montserrat, 2013
Serra de
L'Obac, 2004

PARTICIPANTS

Joan C. - Joan G. - Joan Y. - Merche - Rosa - Toni C. - J. Rafel

L'ESPERÓ DEL CASTELLSAPERA

VOL CIRCULAR AL CASTELL DE BOCS:

Cap comentari: