dissabte, 1 de juny de 2013

Esquiant al juny a la Cerdanya

No és massa normal que al juny es pugui fer esquí de muntanya a la Cerdanya però aquest any de meteorologia tan estranya ho hem fet, tot i que avui no ha estat el millor dia de la temporada. La història d'aquesta sortida ha estat com la d'un globus que es va desinflant. El projecte inicial era anar al massís de Néouvielle, on ja alguna vegada haviem tancat la temporada d'esquí de muntanya, però vam trucar al refugi d'Orédon i ens van dir que la carretera encara estava tancada i el refugi també, de manera que vam haver de canviar els plans. Vam valorar diverses opcions pel Pirineu Central i Pallars però les previsions del temps no eren gaire bones. Semblava que a Andorra el dia no seria tan dolent, de manera que vam pensar en anar a la Vall d'Arcalís, que en aquesta època de l'any encara té normalment força neu. Ahir al vespre les previsions a Andorra van empitjorar però per la Cerdanya i Pirineu Oriental eren una mica millors, de manera que, finalment, vam decidir anar a l'estació d'esquí de Puigmal i fer alguna cosa per allà. La proposta inicial era pujar el Puigmal de Llo i, potser, completar la jornada amb el Pic del Segre o fins i tot amb el Puigmal. De bon matí, després de recollir en Joan a Ur, hem arribat a l'estació d'esquí. Feia força vent i el cel era negre però, ja que estàvem aquí, hem començat a pujar pensant que, potser, el dia s'aniria obrint. Quan hem vist la vall que puja en direcció al Puigmal de Llo hem observat que hi havia poca neu, només una enfarinada, i que hi havia poca cosa esquiable, de manera que novament hem canviat de plans i hem pujat per la banda oposada en direcció al Puigmal. A mesura que pujàvem el cel s'anava tapant i el vent era més fort fins que hem vist que pujar al Puigmal no era una bona idea. Hem pensat en girar cua i tornar a casa però hem pensat que, ja que estàvem allà, podíem pujar la Tossa del Pas dels Lladres, un pic de vaques de 2.665 metres que, si més no, seria el nostre premi de consolació després d'una sortida tan accidentada. Hem seguit pujant mentre la boira ja ho tapava tot i el vent començava a convertir-se en torb. Hem arribat molt a prop de la carena i allà el vent ja s'ha convertit totalment en un torb fortíssim que gairebé ens feia caure. L'altímetre ha arribar a marcar 2.654 metres, només 11 metres per sota del cim, però encara quedava una mica de distància, que calia recórrer gairebé per la carena i el vent ho feia molt complicat, de manera que hem decidit deixar-ho i retirar-nos. La baixada no ha esta fàcil perquè el vent, que ara ens venia de cara, no ens deixava avançar però finalment hem pogut treure les pells i fer una curta esquiada, amb molt bona neu, fins al punt de partida. Una vegada més hem comprovat allò que fa molts anys que sabem: fins i tot un pic de vaques pot ser molt difícil quan els elements es giren en contra.
Però no tot estava perdut. Avui no hem pogut fer el cim però hem arribat aviat a Ur i la Roser ens ha preparat una fideuà de primera especial que ens ha fet oblidar totalment la nostra pífia esquiadora.
Avui no hi ha àlbum perquè hem fet molt poques fotos; prou feina teníem perquè no se'ns emportés el vent...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Esperemos que este fracaso no sea el cierre de esta temporada, y nos podamos despedir de ella con una ascensión como Dios (o Buda, o Pest) manda.

J. Rafel Alsina ha dit...

¿ Quién dijo fracaso? Hemos alcanzado el objetivo principal, que es volver sanos y salvos a casa. Los otros objetivos son secundarios... No nos va a desanimar un pico de vacas que ya habíamos hecho en otras ocasiones.

Ana Dobaño ha dit...

Justament aquest dissabte estavem dinant La neus, el vicenç, el ramón i La lluisa i jo a La Cerdanya

J. Rafel Alsina ha dit...

M'alegro de tenir notícies teves. Dóna records als companys.
Recordo algunes excursions històriques per la Cerdanya com aquella del Puigpedrós l'any 1976 (veníeu en Ramon i tu entre altres). També recordo una ascensió històrica al Puigllançada la Setmana Santa de 1972 amb en Ramon i en Vicenç ... Aquella vegada feia un vent molt fort i molt fred, gairebé com el que vam trobar ahir per les carenes del Puigmal. A més, anàvem molt mal equipats (no s'havia inventat el goretex ni el forro polar).

Joan Castelltort ha dit...

Estic veient que no acabarem la temporada. La part positiva és que aquesta sortida vàrem poder dinar , sense que serveixi de precedent , com l'Ana i els seus companys .

J. Rafel Alsina ha dit...

Joan,

Efectivament, ja que no vam fer el cim ens vam acontentar amb la fideuà. No sé si l'Ana i els seus companys van menjar tan bé com nosaltres ...