dimarts, 23 de juliol del 2019

GR5: Refugi de La Balme - Landry

GR5: Les Chapieux - Plan de la Lai
L'etapa d'avui ha estat més fàcil que les anteriors. En realitat ha estat una etapa de transició en la que hem baixat del refugi de La Balme fins a la població de Landry,  a la vall del riu Isère, acabant el recorregut de la Tarentaise i situant-nos a l'entrada de la Vanoise.
Hem esmorzat al refugi La Balme Tarentaise i hem iniciat el camí de baixada per una petita pista que, des de la vall, arriba fins al mateix refugi. Al davant, a l'altra banda de la vall de l'Isère, teníem els primers cims de la Vanoise, destacant el Sommet de Bellecôte; també es veia clarament l'estació d'esquí de La Plagne. 
Després d'una estona de baixada hem arribat a una zona d'alpages, amb bordes disperses, i alguna petita agrupació de cases. Hem arribat a Valezan, un poble relativament important on es notava l'activitat turística. Ens hem aturat a esmorzar a Valezan, abans de seguir el nostre recorregut. A mesura que baixàvem anava augmentant la calor, que ara ja era intensa. Després de travessar el poble hem agafat un camí de flanc que ens ha portat fins a la població de Bellentre, un poble més gran que l'anterior, situat ja al fons de la vall i molt turístic per la proximitat de les pistes d'esquí. 
El GR travessa el riu Isère, un dels més importants dels Alps francesos. A l'altra banda del pont hi ha una bifurcació amb dues variants del GR. Fins fa poc, el GR "oficial" prenia la branca que puja a Montchavin però sembla ser que es va produir una esllavissada més amunt que va deixar inutilitzat el camí. Ara, la que abans era la variant de Landry és el GR5 "oficial", un camí que des del pont de l'Isère va planejant entre camps fins a l'estació de tren de Landry i després, en pocs minuts, puja al centre del poble on hem donat per acabada l'etapa. 


ENTRADES RELACIONADES:
GR5: refugi
A. Wills, 2018
GR5: Chésery -
Samoëns, 2018
GR5: refugi
Chésery, 2018

DESNIVELL- 1.300 m
RECORREGUT15 km
HORARI4 h
BIBLIOGRAFIA PARTICIPANTSMagda - J. Rafel

L'ANÈCDOTAahir a la tarda, quan vam arribar al refugi, vam comprovar que no hi havia cobertura de mòbil. Els nostres dispositius indicaven que no hi havia ni el més mínim senyal de cap xarxa de telefonia. Vam preguntar al guarda si hi havia wifi o algun racó on hi arribés una mínima intensitat de senyal i ens va dir que no. Estàvem incomunicats amb el món exterior; una situació que fa uns anys era ben normal quan anàvem a la muntanya però que ara se'ns fa incòmoda.
Avui al matí quan hem iniciat la baixada des del refugi i encara no portàvem 3 minuts caminant, els mòbils han començat a sonar: ens estava entrant una allau de whatsapps ! Resulta que a pocs metres del refugi teníem cobertura, amb molt bona intensitat de senyal.